” El Ingenio”

Destacado

Segueix la caiguda de negocis, una de les emblemàtiques botigues barcelonines, situada al carrer Rauric. L’històric establiment de venda de productes artesanals de circ, capgrossos i gegants conegut com ‘El Ingenio‘. Va obrir-se l’any 1838 .

ingenio1
Recordo quan de petit anava amb el pare a Barcelona, Les Rambles, carrer Petritxol, La Boqueria, carrer Avinyó i en aquest anar i venir, aturar-nos davant un aparador de somnis.ingeni2
L’Ingenio al carrer Rauric, molt a prop de can Culleretes, formava part de l’ideari infantil entre joc, lectures i màgia.
Centenars de capgrossos de cartó, la millor oferta en jocs de màgia i els artefactes que tot aquest món embolcalla._MG_9993
Al carrer un Picasso enorme ens convidava a entrar. L’al·lè dels nens encastats al vidre entelava la imatge.
Virtut dels fotògrafs o no, tenim un rebost de sensacions i en aquestes podem veure un personatge que sembla integrat en el paisatge.
M’agrada retrobar,

eti

Si llegim les mirades, podrem anar més enllà.

Destacado

Com a simple observador de la vida, aparador de realitats i balança de criteris, tendències i ideologies religioses o polítiques els anys encoratgen a pensar per compte propi i a decidir sobre el que m’agrada i el que no. Desencisat per patums que m’han caigut del cavall on el meu imaginari els situava i d’altres que sota una aparença més gris m’hi han ressorgit amb força i criteri prevalent per damunt dels de més.mirades
La informació s’apilona en el rebost de la memòria personal i les etapes viscudes estableixen els paràmetres comparatius.

Els qui vàrem néixer a la postguerra i teníem un vestir i lectures peculiars , vàrem ser indexats com comunistes sense deixar-nos dir que ni sabíem que volia dir. Delegat d’aula, més tard d’estudis , professor encara molt jove en moments en què ressonaven crits pel procés de Burgos em varen detenir vàries vegades i portat a comissaria de Via Laietana. Res important, només per repartir butlletes que va imprimir Els amics de la Unesco amb unes imatges del dictador eixugant-se el cul amb Els Drets de L’Home. Però d’aixó ja fa molt temps i formen part d’un capítol ja polsos. Més tard vaig viure a Euskadi al País Basc on encara hi ha qui anomena Vascongadas i que eren considerades Províncies traïdores és el nom amb el qual es va qualificar a les províncies de Guipúscoa i Biscaia per part de la propaganda franquista després de la promulgació per part del general Francisco Franco a Burgos, el 23 de juny de 1937, del decret llei  247,quan encara no s’havia complert un any del començament de la Guerra Civil espanyola.
Una època feixuga per viure allí però em vaig inscriure en una ikastola per intentar entendre la seva llengua i entrar a aprofundir en els seus costums. No vaig viure cap atemptat però si dos metrallaments en ple carrer de membres d’ETA , un d’ells Apala en ple carrer Sant Pedro de què aleshores anomenaven Fuenterrabia. Jo portava el meu fill Oriols als braços, només tenia cinc mesos.

Tot això esculpeix la traça de la memòria i ens fa més refractaris a segons quins plantejaments polítics i més permeables a llegir les mirades. Les Mirades , aquesta gestualitat tan ferma que no té idioma ni traductor i que sovint denota l’engany en personatges polítics, siguin del color que siguin. 
Per això noto que em faig gran i assaboreixo cada minut, cada instant de què la vida té dies tèrbols, altres foscos i sempre torna  a sortir el sol. però segueixo mirant els ulls, sempre directe.
12
Si llegim les mirades, podrem anar més enllà. Mai he pogut deixar de mirar als ulls i malfio del que quan hem parla no ho fa. Perquè en el fons dels ulls veiem el passat? És la màgia de les mirades, de l’ essència que transmeten i si com a fotògraf podem mostrar-ho… !, quin goig! Colecciono mirades que s’ arrenglo nen en la memòria del temps i cada una porta inclosa una història i un segell personal. Robar mirades és quasi una professió!.

A la Sala de Pedra de l’Ajuntament d’Argentona ahir al vespre vàrem gaudir de valent escoltant un rejovenit Cotarelo tunejat de Cibercrític on va dibuixar el paisatge d’un país en eterna anomalia.

_SAF7523.jpgA la Sala de Pedra de l’Ajuntament d’Argentona ahir al vespre vàrem gaudir de valent escoltant un rejovenit Cotarelo tunejat de Cibercrític on va dibuixar el paisatge d’un país en eterna anomalia.

_SAF7542Un debat cultural de la mà d’en Jordi Darbra, qui de forma exquisida, punyent i sarcàstica va saber treure del convidat el millor i el que tots esperàvem._SAF7581
Ens parlava d’una Espanya que queda enrere que lluny d’avançar s’enroca enfurismada, bel·licista i creguda. El que queda d’un imperi. Quasi una despulla.
El públic que coneix bé a Ramon Cotarelo paladejava cada una de les frases que ja des de l’inici engegat en un català carregat d’intencions i executat amb la perícia quirúrgica, que n’extirpa misèries i despulles tot relligant costures per accentuar conviccions.
Argentona és un ferm referent polític i un puntal magnífic del Maresme que sap valorar el mestratge d’homes com Cotarelo, nouvinguts a casa nostre. Aquest madrileny instal·lat a Girona que ens honora i reforça.
Personalment mantinc una relació epistolar amb el mestre que sovint anomeno prostàtica per la nocturnitat de l’horari a altes hores de la matinada i preciso una dosis diària per a aconseguir l’equilibri aquiescent.
Recomano llegir Cotarelo i si és possible escoltar-lo en directe o intravenós. Segons tolerància o prescripció mèdica.
Possiblement arribi el dia en què peregrinarem a Girona a rebre el seu llegat. Ara seguim per  la xarxa, al Twitter, o al seu blog Palinuro._SAF7573

_SAF7587

La Ràpita, és fa estimar, fotogènica, és propera.  Almenys per mi. Que hi torno tant com puc.

programa_18 (1)_1Viure etapes, conèixer passejar i conviure amb el poble que et fa costat és recomanable. Als carrers de La Ràpita vora el mar on la sal emplena l’ambient, el foraster encuriosit no és sent estrany, se sent voltat d’animes que volen gaudir de quelcom tan senzill com els orígens._SAF6395

 

En la mà la càmera i a l’altre un got de Rapitenc i als ulls la lluentor d’un barri pescador.
Escoltar, sentir caminar junts amb la gent de casa , la més noble, quasi al mateix lloc on l’any passat el va atiar l’odi dels que ens volen agenollats i que possiblement ara mai més ens troben aponentats i disposats a riure’ls les gràcies.
La Ràpita Dempeus és bonica, és fotogènica, és propera.

Almenys per mi. Que hi torno tant com puc.

Dani Ferrer. Seny i inquietud.

Mentre cobrim un esdeveniment saludo un amic fotògraf amb el qual hem compartit molts moments en aquest darrer any. 
Ahir va ser un dia dels que et penedeixes de no estar present ,per la intensitat i el grafisme que pren el carrer i les escenes que el faran diferent dels altres.
Via Laietana, Barcelona Els mossos i la policia intenten separar dues manifestacions de simbologia oposada. Una festa Holi tenyeix l´ambient i més encara els uniformes dels antiavalots.
En Daniel era al lloc exacte per captar-ne l’essència i hem mostra unes imatges.
Li demano que me’n passi algunes amb la intenció de publicar-les aquí. Venen amb un missatge incorporat i me les dedica. Jordi Borràs, el mestre en aquests afers era just al costat i publica una galeria molt ferma.
En Daniel anava fi i amb el seu tarana tranquil i discret ,és notari una vegada mes del moment i il·lustra il·lusionat i quasi amb passió els fets.
Estic orgullós de compartir amb vosaltres aquest recull i les seves paraules.DFP_IMG_3708

Hola Joan,

T’envio les fotos de la manifestació de dissabte a Barcelona. Fotogràficament va ser increïble: la bestialitat com sempre de les càrregues policials i després la màgia de colors d’un Holi Fest, ajuntar-ho tot en una sola imatge. Va ser com apagar “els grisos” d’èpoques passades i encendre una llum revolucionaria. I això que a mi m’encanta fer fotos en blanc i negre, però en aquests casos m’adono que els fotògrafs som pintors i tenim una paleta infinita de colors.

DFP_IMG_3732

DFP_IMG_3379

DFP_IMG_3502

Gràcies per compartir les meves imatges mestre,

Una abraçada ben forta!

Projectem Mataró Un Poble Dempeus a Perpinyà!

Perpinyà 14 de Setembre 2018.
Casa de La Generalitat.

39814946_1916046318462822_7592308809779904512_n
Convidats per Angelets de la Terra en col·laboració amb La casa de la Generalitat. Ens hem desplaçat per segona vegada en el present més per presentar el Vídeo Mataró Un Poble dempeus, que vàrem estrenar al Teatre Monumental davant més de 900 persones i entre ells els familiars dels presos polítics._MG_0259p_MG_030p_MG_0248p
La presentació a càrrec de Ramon Faura per Angelets de la Terra i Josep Puigbert , Director de La Casa de la Generalitat a Perpinyà i jo en nom del col·lectiu de fotògrafs de Mataró._MIC5168
Va seguir un interesant debat,amb el titol de( processus indépendantiste catalan ) 

 Josep Puibert (director de la Casa de la Generalitat),  Ramon Faura, Joan Planes, Joan  Lahcen Abdouche (Angelets de la Terra), Carles B. Gorbs,  Marie Costa (periodistes), Ernest Costa,  Enrique Campaner,  Marcelo Aurelio,  Sergi Bernal,  Dolors Gibert, Mireia Canicio, Joan Safont,  Roman Homs,  Joan Miquel Labrador (fotògrafs), Joan Brucet ,Montserrat Biosca (presidenta Òmnium Catalunya Nord), etc._MG_0274p_MG_0294p_MG_0302p
Un interessantíssim debat que pren consciència de la situació actual i li dóna projecció més enllà de les fronteres.
Els qui hem  freqüentat La Catalunya Nord per custodiar i preservar la llengua i l’esperit catalanista, vàrem sortir d’aquest acte, esperançats en un futur millor on se’ns respectin els drets més fonamentals._MIC517841758134_10218282153265069_7312613899444944896_n
En nom de l’ANC i a títol propi estar presents en un lloc tan emblemàtic ens omple de satisfacció i agraïm la iniciativa d’en Ramon Faura i el seu equip tal com a tot el col·lectiu de fotògrafs que hi vàrem ser presents en l’exposició.perpinyaUn darrer esguard a l’exposició per retrobar-me amb unes imatges del rebost de la memòria.

11 Septembre. 2018 Omplim la Diagonal de Dignitat.

Cobrir una nova Diada és sens dubte un repte al qual ja hi estic avesat. La logística prèvia és essencial malgrat que sempre cal deixar espai per la improvisació.
L’Assemblea em va proposar diferents punts estratègics per mostrar la magnitud de l’esdeveniment que prometia ser espectacular.
Era precís que en pocs segons, el món sencer pogués veure el que l’estat espanyol no volia. Les xifres de manifestants sempre han estat disfressades i el missatge en medis, silenciats o manipulats grollerament.

_34A9951

La Diagonal en aquesta època aquesta coberta pels arbres i condiciona la visió aèria que per altra banda ja sabíem que estaria restringida al vol privat.
Teníem quatre localitzacions i vàrem escollir aquesta . Situada el la cruïlla d’Aragó / Diagonal.
Res ens podia tapar la visió directa sense aixecar-nos excessivament. Aquest és un punt a tenir en compte per no minimitzar els components de la marxa.serie.jpgAl punt de vista calia afegir la possibilitat de tenir wifi prou potent per enviar a l’instant les imatges. Érem just a l’inici i sabíem que teníem que arrencar la transmissió amb força per tal que des de la seu de l’Assemblea tinguessin temps d’escollir i editar en calent la informació.IMG_8970Plans amplis i detalls que dibuixin la realitat des d’un punt de vista particular.IMG_8971

_34A0163xxSabíem de l’importància del moment i per no perdre cap instant treballàvem en equip i amb quatre càmeres alhora.dos_34A0020Intentar ser creatiu no està renyit amb la labor informativa._34A9961_34A9965L’esperit del nostre poble és sens dubte d’una fotogènia preciosa._AF_2103Sovint en veure la resposta de la gent, la consciència pren força._AF_2026_34A9891_34A9878.jpgUna vegada més en acabar m’he sentit satisfet de treballar per una causa que crec necessària.diada3

 

El filtre d’aquestes imatges per part dels qui les venen, polititza la professió. 

40694643_1938612919539495_4974883124585431040_nexp2psdLa visita a les exposicions de fotografia formen part d’un concepte personal que reflecteix actituds de respecte envers els canvis sovint massa ràpids al nostre planeta.
M’agrada equilibrar la balança en observar tant la mostra com el gest i la mirada dels qui hi acudeixen.La visite aux exposés de photographie forment part d’un concepte personnel #que reflète des attitudes de respect envers les changements souvent trop rapides à notre planète.
Me plaît équilibrer la balance en remarquant autant l’échantillon comme le geste et le regard des #qui est-ce qui y accourent.expo copia
El Visa és un veritable bombardeig de sensacions difícils de pair i que cal deixar reposar . Cada any en aquest espai la mostra ens ensenya punts de vista diversos d’un mateix succés. Els fotògrafs poden ser objectius, crítics o mercenaris de Mitjans d’informació.
El filtre d’aquestes imatges per part dels qui les venen, polititza la professió.
Com tot, aquest fet que veiem amb escepticisme, ara ens cou directament en privar-nos als catalans com a col·lectiu, d’expressar i publicitar la realitat del que veiem i vivim a casa nostra.Le Visa est un véritable bombardeig de sensations difficiles de pair et #que faut laisser replacer . Chaque année en cet espace l’échantillon nous enseigne des points de vue plusieurs d’un même succés. Les photographes peuvent être objectifs, critiques ou mercenaris de Moyens d’information.
Le filtre de ces images pour part des qui est-ce qui les vendent, polititza la profession. 
Comment tout, ce fait #que voyons avec scepticisme, maintenant nous cuit directement en nous privant aux catalans comme collectif, d’exprimer et publicitar la réalité du #que voyons et nous habitons à maison à nous.

expÉs evident que som lliures d’escollir el mig que volem per informar-nos. Sigui imprès o digital , però cal educar als nostres fills en aquesta etapa decisiva. El bombardeig de mentides és mortífer pels sentiments i per la salut d’un poble que vol ser lliure. Des de l’escola és bo que sàpiguen que la veritat és un bé preuat.C´est évidente que nous sommes libres de choisir le milieu que voulons pour nous rapporter. Soyez imprimé ou digital , mais il faut educar à nos fils en cette étape décisive. Le bombardeig de mensonges est mortífer pour les sentiments et pour la santé d’un village que veut être libre. Depuis l’école est bon que sachent que la vérité est un bien preuat.

Quan el VISA es gira d’esquena.

v1Quan el VISA es gira d’esquena i considera que el moviment català no té prou ressò per a estar present en el Festival fotoperiodístic de Perpinyà, és creen nous moviments que caminen en paral·lel per fer palès el que es pretén amagar.

39814946_1916046318462822_7592308809779904512_n

_34A9533bynDissabte es va inaugurar El Visa Pour L’image i paral·lelament diferents espais on es reivindica el que no ens han acceptat. El col·lectiu Visca per la Llibertat va iniciar amb un petit aperitiu la presentació i el Tour per les diferents exposicions enespais cedits per comerços locals. Fotògrafs de tot el Principat es van reunir per donar vida a un projecte que Angelets de la Terra va engegar._34A9513

_34A9527Ramon Faura i el seu equip ha fet possible en pocs dies quelcom que semblava no poder reeixir. Un ambient un xic surrealista compost per comerços de tot tipus acollia un tresor comunicatiu. La resistència es tornava a revifar en la Catalunya Nord. La que sempre ha estat cabdal per mantenir la flama encesa dels nostres sentiments._34A9519_34A9465La ciutat però seguia el seu curs i les turistes es mostraven encuriosits per la quantitat d’informació que rebien en pocs minuts i en el mateix espai.

_34A9577

_34A9484bynEls símbols i la lectura que cada un de nosaltres en fa, suggereixen imatges i  missatges.v4Mentre al carrer la vida segueix en una ciutat verdader aiguabarreig de llengües i sentiments.v5

v3

v2Una ciutat heterogènia en colors, siguin funcionals o decoratives.

40694643_1938612919539495_4974883124585431040_n

_34A9460

_34A9478

40658686_1938905052843615_5049208581614731264_nLes activitats del grup, només han començat, seguirem informant i el dia 14 a La Casa de la Generalitat projectarem el Vídeo Un poble Dempeus. Us esperem.

 

 

Omplim ponts!.

senyeraPotser per fer boca per l’11 de Setembre?.
No ens fa falta. Cada dia, cada minut el dedicarem a seguir en la lluita per aconseguir fe-Nós escoltar i respectar.
ia.

_34A9215.jpg

Ahir els ponts de Mataró es van omplir de gent ferma que va recordar als qui passaven que seguim dempeus per recordar eles presos i exiliats polítics.
Des de Malgrat a Tiana i de forma simultània els ponts varen fer de caixa de ressonànc

Per ser que érem en vacances, els dos ponts es varen omplir de color, sobretot d’aquell que menys els agrada als qui de nit intenten emmudir la veu del poble.