Si llegim les mirades, podrem anar més enllà.

Destacado

Com a simple observador de la vida, aparador de realitats i balança de criteris, tendències i ideologies religioses o polítiques els anys encoratgen a pensar per compte propi i a decidir sobre el que m’agrada i el que no. Desencisat per patums que m’han caigut del cavall on el meu imaginari els situava i d’altres que sota una aparença més gris m’hi han ressorgit amb força i criteri prevalent per damunt dels de més.mirades
La informació s’apilona en el rebost de la memòria personal i les etapes viscudes estableixen els paràmetres comparatius.

Els qui vàrem néixer a la postguerra i teníem un vestir i lectures peculiars , vàrem ser indexats com comunistes sense deixar-nos dir que ni sabíem que volia dir. Delegat d’aula, més tard d’estudis , professor encara molt jove en moments en què ressonaven crits pel procés de Burgos em varen detenir vàries vegades i portat a comissaria de Via Laietana. Res important, només per repartir butlletes que va imprimir Els amics de la Unesco amb unes imatges del dictador eixugant-se el cul amb Els Drets de L’Home. Però d’aixó ja fa molt temps i formen part d’un capítol ja polsos. Més tard vaig viure a Euskadi al País Basc on encara hi ha qui anomena Vascongadas i que eren considerades Províncies traïdores és el nom amb el qual es va qualificar a les províncies de Guipúscoa i Biscaia per part de la propaganda franquista després de la promulgació per part del general Francisco Franco a Burgos, el 23 de juny de 1937, del decret llei  247,quan encara no s’havia complert un any del començament de la Guerra Civil espanyola.
Una època feixuga per viure allí però em vaig inscriure en una ikastola per intentar entendre la seva llengua i entrar a aprofundir en els seus costums. No vaig viure cap atemptat però si dos metrallaments en ple carrer de membres d’ETA , un d’ells Apala en ple carrer Sant Pedro de què aleshores anomenaven Fuenterrabia. Jo portava el meu fill Oriols als braços, només tenia cinc mesos.

Tot això esculpeix la traça de la memòria i ens fa més refractaris a segons quins plantejaments polítics i més permeables a llegir les mirades. Les Mirades , aquesta gestualitat tan ferma que no té idioma ni traductor i que sovint denota l’engany en personatges polítics, siguin del color que siguin. 
Per això noto que em faig gran i assaboreixo cada minut, cada instant de què la vida té dies tèrbols, altres foscos i sempre torna  a sortir el sol. però segueixo mirant els ulls, sempre directe.
12
Si llegim les mirades, podrem anar més enllà. Mai he pogut deixar de mirar als ulls i malfio del que quan hem parla no ho fa. Perquè en el fons dels ulls veiem el passat? És la màgia de les mirades, de l’ essència que transmeten i si com a fotògraf podem mostrar-ho… !, quin goig! Colecciono mirades que s’ arrenglo nen en la memòria del temps i cada una porta inclosa una història i un segell personal. Robar mirades és quasi una professió!.

Sant Jordi 2018. Mataró

llibres
Sant Jordi 2018.
Aquest any La Diada de Sant Jordi, també ha estat de convivència a la nostra ciutat. La gent ha sortit en aire festiu a escriure un nou moment en la tradició popular. Possiblement la imatge de Mataró que quedarà gravada en els mitjans, no és la real, la de cada dia. El maquillatge forma part del gest i per sortir a la foto era necessari vestir-se com si fossin jocs florals, en un altre sentit, és clar._MG_8094
Castells reivindicatius dels Capgrossos i parades que recordaven els presos polítics o d’altres a l’exili i alguns llaços grocs que restaven quasi ocults dels qui els provoquen al·lèrgies, romanien en silenci.
Les parades de llibres exhaurien el missatge en uns exemplars que definien el moment.ma1
Demà dimecres el maquillatge ja serà història i tornarem a veure els avis cantant i llegint. Els diaris parlaran de nous atacs a la llibertat d’expressió i seguirem enviant cartes als qui no ho han pogut compartir amb els seus.
El llibre, però serà la gran arma, la més perillosa pels qui temen a la memòria històrica.

_MG_8174
Arribada la nit la fogonada entra en escena i ens recorda que Mataró té en el foc i la llum un accent especial._MG_8129

_MG_4158_MG_8187

_MG_8304 copia

_MG_8307

_MG_8317

_MG_8324
La gent de la Sala Cabanyes en cada acte i durant tot l’any , dignifica els carrers.

Quan el que surt de l’armari és l’extrema dreta. L’Espanya ultra. 

22135359_10215260604248232_3892318331837127799_o
Quan el que surt de l’armari és l’extrema dreta. L’Espanya ultra.
La resposta catalana i el “ja ni hi ha prou” ha desfermat la banca i el seu poder que esponsoritza la ultradreta més casposa i rancia de la societat atiant l’odi i l’entesta a retallar les llibertats civils.
Els piquets que s’embraveixen en grup, sovint amb la cara tapada i no precisament per la vergonya que desconeixen, desfermen activitats en contra de centres de cultura, centres escolars i mitjans de comunicació. Blanquerna com a exemple i els ateneus que segueixen sent el centre d’atracció dels vàndals.
Quan el color és motiu de discòrdia i un ministre el veu com un insult, potser podem començar a pensar que el daltonisme i la miopia cultural de l’Espanya,
i dels seus ambaixadors a Catalunya, d’estil i conducta camaleònica els ve en el seu ADN.
Possiblement avui Dia de sant Jordi, en què la cultura sembla que és l’adoctrinament i l’arma letal, els plori els ulls als neonazis, ultranacionalistes i feixistes.
És evident que hi han après el català per atacar-lo. És obvi que només volen destruir el que mai han estimat, però res és nou. Només han canviat els noms, les sigles. Per cert algunes han perdut el seu significat essencial.
Avui ajuntaments que habitualment prohibeixen l’exhibició de símbols i proclames que reivindiquen la llibertat dels presos polítics, s’engalanen per mostrar-se en públic com a exemplars. No caiguem en el seu parany.
Com a testimoni diari del poble, em nego a fer-ne la fotografia. Aquesta no! Tornaran els dimecres, i els avis es vestiran de groc, cantaran, llegiran i la façana que tindran, serà la de veritat i potser darrere els vidres, aquells que avui passejaran per sortir a la foto, els miraran de reüll indignats.

Centenars de milers de persones omplen el Paral·lel per la llibertat dels presos.

Centenars de milers de persones omplen el Paral·lel per la llibertat dels presos.

Barcelona 15 Abril 2018.

Sota el lema “Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!”, una desena d’entitats englobades dins l’Espai Democràcia i Convivència han convocat una manifestació aquest migdia a l’avinguda Paral·lel de Barcelona.

_AF_0637

Una hora abans de l’inici previst de la manifestació ja hi havia milers de persones en diversos punts del recorregut previst, la plaça Espanya i l’avinguda Paral·lel, per reclamar la llibertat dels “presos polítics” i el retorn dels “exiliats”._MG_7912

_MG_7921_MG_7928_MG_7931_MG_7936_AF_0460_AF_0458_AF_0457_AF_0448_AF_0447_AF_0444_AF_0441_AF_0434_AF_0430_AF_0428_AF_0427_AF_0426_AF_0425_AF_0422

El color groc tenyeix el recorregut de la manifestació sota el lema “Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!”.

A la capçalera, les protagonistes han estat les fotografies dels nou polítics i dirigents d’entitats independentistes que són a la presó: Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull. I les fotografies dels 7 polítics a l’exili: Carles Puigdemont, Toni Comín, Anna Gabriel, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira i Meritxell Serret.

_MG_7884_MG_7860_AF_0522_AF_0520_AF_0517_AF_0516_AF_0514_AF_0509_AF_0508_AF_0503_AF_0496_AF_0493_AF_0488_AF_0485_AF_0482_AF_0476_AF_0473_AF_0472

_MG_8078_MG_8059_MG_8054_MG_8044_MG_8039_MG_8033_MG_8029_MG_8020_MG_8015_MG_8007_MG_7998_MG_7996_MG_7990_MG_7901_MG_7862_AF_0653_AF_0650_AF_0649_AF_0647_AF_0644_AF_0642_AF_0641_AF_0634_AF_0629_AF_0612_AF_0611_AF_0608_AF_0607_AF_0602_AF_0597_AF_0595_AF_0594_AF_0592_AF_0590_AF_0589_AF_0586_AF_0585_AF_0574_AF_0573_AF_0571_AF_0558_AF_0547_AF_0537_AF_0533a_AF_0532_AF_0528_AF_0400_AF_0388_AF_0382_AF_0373_AF_0371_AF_0396_AF_0380_AF_0369

Joan Safont

Fotografia d’en Carles Paul

Doy la bienvenida a ” El home que entén els catalàns”.

Posiblemente este sea un post que deseaba hacer hace tiempo, intención que no manifesté por cuestiones más éticas que emocionales. Creo en la necesidad de tener referentes en la vida i algún que otro libro de cabecera y es aquí donde enlazo mi comentario dirigido a un librepensador que a menudo pienso puede mutarse en un pensador privado de libertad.

_34A6915

Acaso en su devenir entre Madrid i Cataluña habrá encontrado una zona de confort para su espíritu creador i elocuente raciocinio, un espacio donde se aclama con fervor esta exacerbada facilidad para dibujar nuestro paisaje cultural, lingüístico y reivindicativo.

Incansable, nómada en constante movimiento nos anuncia esta semana que decide trasladarse a Cataluña._34A6889

Me suelta  el notición en plena cena y por un instante no puedo engullir.  Han llegado los refuerzos?. Decididamente  no!. Lo hemos visto tanto al pié del cañón sea en Vic, en Lérida , en Gerona o en Bruselas, que no era necesario escenificarlo para convencernos.Pero lo ha hecho y lo tenemos en primera línea, no en retaguardia.

En un mundo mediático donde la historia se resume en pies de foto, es necesario la figura del politólogo no mercenario que ilumine nuestras noches de insomnio y los andares en un país embarrancado en cloacas encharcadas de odio y impunidad.

Si bien los que peinamos canas recordamos a José Antonio Labordeta (Zaragoza, 1935), un exótico personaje que mantenía la atención en el senado desde su escaño, no dudaría ni un momento en poder escuchar a Ramón Cotarelo, como lo hago en cada debate televisivo o en los actos a que puedo asistir.

Celebro tu decisión y seas bienvenido!. ahh!. no creas que ” las porras” de aquí las mojemos en el café. Intentamos esquivarlas aunque lleven una entrañable proporcionalidad cariñosa, com han podido observar en Ginebra.

1_1242_MIR7129

 

 

 

 

 

Milers de manifestants a Barcelona convocats per l’ANC clamen un govern republicà.

_34A6589

‘República, ara’ és el lema de la manifestació que ha convocat l’ANC al passeig de Colom de Barcelona. El propòsit de la mobilització és pressionar els partits republicans perquè arribin a un acord per a fer un govern ‘que avanci cap a la independència’.

VIDEO DE LA MANIFESTACIÓ

La mobilització va de Drassanes a la Ciutadella i omple tot el passeig de Colom. A la zona del pla de Palau, on hi ha la Font del Geni Català, se situa l’escenari, encarat cap a Montjuïc, i hi ha també una pantalla en direcció a Ciutadella

S’incendia la cuina del restaurant El Nacional del passeig de Gràcia

S’incendia la cuina del restaurant El Nacional del passeig de Gràcia

Barcelona 11-03-2018

_34A6833petitEn acabar la manifestació de l’Assemblea al Passeig de Colom, mentre els manifestants pujaven via Laietana, s’han vist sorpresos per una gran columna de fum que ha creat força expectació i més per la força del vent que va perllongar-se fins a la nit. Més tard es va esclarir que tot provenia d’un incendi a la cuina del restaurant El Nacional, situat a passeig de Gràcia.

Malgrat l’impacte visual del fum en el rovell de l’ou de la ciutat tot ha quedat en un ensurt sense conseqüències personals._34A6835peti_34A6839peti2

Lluis Brunet. “traficant d’imatges i ètica” Masterclass al Tecnocampus de Mataró.

Captura de pantalla 2018-02-20 a las 20.10.12

autoretrat analògic amb doble exposició

Sovint volem definir estils, formes de treballar, o simplement d’anar per la vida de persones que coneixem o creiem conèixer. A l’aula amb els alumnes o en la tertúlia d’amics tots grillats per una passió en comú com és la fotografia trenem records i destil·lem el passat tot creant paral·lelismes per il·lustrar un present que tal volta ens portarà al futur.

b1
En aquest món de fanàtics tècnics i d’artesans capaços de guiar la llum a través d’imatges efímeres he conegut peces cabdals i característiques. 

snt

Lluis Brunet vist per Joan Safont


“En un temps passat però no tant com per indexar-lo en la prehistòria hi havien uns homes denominats retratistes o fotògrafs que miraven el món de cap per vall a través d’un vidre esmerilat.”

brunetbyn

Els ulls d’en Lluís Brunet llegeixen el present i sospesen el futur mentre es mimetitza en la mirada popular, el pòsit dels anys temperen la reflexió i fa que les seves imatges prenguin força i coherència.

Eren capaços d’interpretar la realitat o capgirar-la amb aquell instrument batejat com a banc òptic.Captura de pantalla 2018-02-20 a las 20.12.19
A Sabadell vaig descobrir un enigmàtic druida mimetitzat darrere una barba roja i un posat hippy. Lluís Brunet era un avençat en el temps i fusionava imatges en una sola placa amb més facilitat que molts col·legues ho fan ara a través del Photoshop.
L’he anat seguint des de la distància i el respecte que em mereix com a professional i hem coincidit en feines per clients comuns on mai l’he vist com a competidor sinó com a tenir l’oportunitat de compartir un espai on cabíem tots dos.Captura de pantalla 2018-02-20 a las 20.12.16
En el camp de la publicitat , en el retrat, en fotografia arquitectònica, Lluís Brunet és un referent a tenir en compte i digne de formar part dels personatges que han escrit la història del nostre país. 
Si en Perret va ser per a molts un pare en el bodegó publicitari per la capacitat d’il·luminar amb precisió de bisturí, li va sorgir un deixeble, ens hi fa pensar.

Captura de pantalla 2018-02-20 a las 20.13.27

Captura de pantalla 2018-02-20 a las 20.12.49

Analógic sense retocs posteriors.

Amb el pas dels anys i l’evolució de l’ofici i la involució en el món digital, ambdós hem traçat camins paral·lels tant en l’àmbit professional con en el formatiu i és des de fa uns anys just en el primer referèndum a Arenys de Munt vàrem començar a coincidir.
Parlar amb ell és un exercici constant que mou el muscle del somriure i enforteix la capacitat de respondre al mots encreuats amb què dibuixa els seus comentaris.

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.


Aquest dijous vinent l’he convidat a impartir una lliçó magistral en una de les meves classes a la universitat. llb_00931_104_llb3001

O llb_00283_063_2013

a la platja de Banyuls amb en Jordi Cuixart i la Muriel Casals

O llb_00283_015.jpg

Banyuls de la Marenda del dia que varem anar a dinar a casa de la Teresa Rebull 

O_LLB9720 copia
M’agradaria que els qui creuen que el seu camí professional passa per la fotografia, coneguessin de primera mà, un bon home, un gran fotògraf i un notari del moment present del nostre país.

Vermut amb Jordi Borràs

jb01

Avui dissabte de carnestoltes m’he disfressat de jove, per assistir a una xerrada col·loqui que amb el títol de “vermuts joves” ens ha convidat l’Òmnium a Mataró.
Jordi Borràs, Estel Solé i Anna Gual encetaven un cicle de disteses converses informals, informatives i formatives.


En Jordi avui no ha mostrat fotos, però a través de la seva mirada ha recorregut l’històric d’un temps , d’un país i d’una forma de veure tot informant. En termes fotogràfics enquadra el present enfocant-lo sense desenfocar el passat i també en la seva faci’l, comprensible i manera d’explicar-ho indexa punt per punt quasi a tall de politòleg cada esdeveniment i cada accent des del punt fotoperiodístic i des del patriotisme compromès.
Borràs amb qui comparteixo orígens d’ofici gràfic també va estudiar a L’Escola Massana on fa temps jo impartia classes i va derivar també en un tàndem d’il·lustrador i fotògraf que vol titular les seves fotos perquè no perdin l’ADN en el curs de la seva posa en escena periodística.
Altrament Jordi Borràs, malgrat la seva joventut manté un estil propi en la narrativa gràfica, destil·la obres que esdevenen símbols quasi cartellistes que sovint són cops de puny visuals i es fixen en la memòria col·lectiva i marquen els tempos. Resumint i de forma molt personal, crec que ens trobem davant un notari del moviment al carrer i la transició política que és talment el paisatge proper més canviant i vertiginós.

Ens ha anunciat el nou llibre que veurà la llum pròximament.

27710331_1551425834971028_225776537775621755_o

Hem parit un llibre! És un plaer anunciar-vos#DiesQueDuraranAnys, d’@arallibres, el trobareu a la venda a partir del 19 de febrer. Fotografies i textos d’una tardor catalana que mai no oblidarem.

Textos @Aballbona @JnnDiaz Marina Espasa @natzafarre @senyorforns R. Garrigassait Jordi Lara, Adrià Pujol @gemmaruiz_ i Joan Todó. Fotos d’un servidor i també de @SergiAlcazar @oriolclavera @ramunet_cl @siraesca, R. Ferrandis @AlbertGarciag @Santi__Iglesias M. Lázaro @CarlesPalacio @cribasf

Un vermut convertit per una bona estona en una masterclass.

No cal anar amb un lliri a cada mà.

_MG_5351Una vegada més hi ha símbols que em són més hostils i més forasters. És possible que l’adoctrinament del qual vaig ser hereu, deixes un posi’t de sensacions encongides i que ara tornen a reviscolar quan pensàvem eren en el calaix de les relíquies. Vaig créixer en el món excursionista i les masses corals i les vivíem intensament aquí i a l’estiu a Prades del Conflent on al redós del Canigó manteníem encesa la flama d’unes arrels que jo no veia en perill.
Amb el pas dels anys vaig entendre que era una manera de fer i entendre molt solida i ferma per no deixar perdre aquells orígens. Aquell llibre de tapes pesades semblava que no caldria tornar-lo a obrir, quan de sobte la fera ferotge en veure’s acorralada hi ha envestit de bell nou el tresor més ben preuat.
Semblava un malson i realment és una realitat i aquells brètols que ens llençaven pedres als qui innocentment dúiem barretina ara desfermen els seus acòlits que s’autoanomenen catalans amb l’accent de Ciutadanos.
La barretina era per ells el que ara pot ser un llaç groc o tot el que faci referencia a un sentiment de lluita en contra dels seus objectius totalitaris basats en la força i l’opressió.
Sovint utilitzen la paraula nazi que se’ls podria aplicar no tan sols pels símbols que empren més i cal, pel to i les maneres tant dels qui surten a carrer com dels qui veiem en els medis públics i estaments oficials.
Res més indigne que sentir-se traït ni ofegat per un sentiment i una estima. L’oblit i la confiança en un canvi de formes en l’opressor ens ha fet endarrerir un procés que creiem tenir a l’abast. El pare deia allò tan nostre de què no cal anar amb un lliri a cada mà.

Els Nadal a casa. 24/12/2017. Mataró.

Els Nadal a casa. 24/12/2017. Mataró.

vic19El llenguatge nadalenc s’emplena de bons desitjos i de benaurances que en altres dates no ens posem en boca.
Són dies alegres pels menuts i en bona part pels més grans malgrat que, passen més hores trenant records i a la cuina que compartint aquesta alegria tan efímera com el pas del temps.
Els qui tornen a casa si viuen lluny i els qui aprofiten aquestes diades per apropar-se i abraçar-se.
Apropar, abraçar. Són actes i gestos d’estima. Tots necessitem abraçar-nos, tots ho volem.
Aquest any un grapat d’amics i de defensors dels nostres drets no podran fer-ho per intentar que tot un poble es pogués expressar lliurement.
Indigne el comportament maldestre i poc democràtic d’un govern que sempre ha atiat l’odi i la confrontació entre els seus per un cop dividits manllevar lis els drets més fonamentals.
Aquest serà un Nadal trist del qual cal extreure un missatge que podem gravar com a tatuatge inesborrable que perpetuí el record d’uns fets i unes formes d’actuar dels qui ens manen.
Possiblement es faran actes, concerts, parlaments en el seu record, és simbòlic però són moments vius que mantindran encesa la flama. La que ens aporta llum, calor i la que com la del Canigó germinarà en milions de focs, d’espurnes que potser mai s’apaguen.
Som un poble petit, sofert, potser massa i les nostres fogueres són festives i formen part del llenguatge de la pau. Aquesta que ens han trencat des de la rancúnia, des del més profund dels menyspreus. Estic molt dolgut i ni volent puc perdonar els qui ho han fet ni els qui ho han fet possible com complissis.
Ara ja sabem qui tenim per veïns, amb qui ens creuem al carrer, a la feina, a l’escola. Si algú veu que no el saludo, si algú entén que li faig el buit, és que possiblement forma part d’aquest gènere de persones amb qui no vull mantenir cap diàleg ni relació. Massa temps relaxat hi ha desdibuixat el perfil de què en s’odia i ens vol mal.
Recordem els presos polítics i els qui són a l’exili, recordem també el nostre President legítim. Carles Puigdemont.
Tinguem els presents.