” El Ingenio”

Destacado

Segueix la caiguda de negocis, una de les emblemàtiques botigues barcelonines, situada al carrer Rauric. L’històric establiment de venda de productes artesanals de circ, capgrossos i gegants conegut com ‘El Ingenio‘. Va obrir-se l’any 1838 .

ingenio1
Recordo quan de petit anava amb el pare a Barcelona, Les Rambles, carrer Petritxol, La Boqueria, carrer Avinyó i en aquest anar i venir, aturar-nos davant un aparador de somnis.ingeni2
L’Ingenio al carrer Rauric, molt a prop de can Culleretes, formava part de l’ideari infantil entre joc, lectures i màgia.
Centenars de capgrossos de cartó, la millor oferta en jocs de màgia i els artefactes que tot aquest món embolcalla._MG_9993
Al carrer un Picasso enorme ens convidava a entrar. L’al·lè dels nens encastats al vidre entelava la imatge.
Virtut dels fotògrafs o no, tenim un rebost de sensacions i en aquestes podem veure un personatge que sembla integrat en el paisatge.
M’agrada retrobar,

eti

Si llegim les mirades, podrem anar més enllà.

Destacado

Com a simple observador de la vida, aparador de realitats i balança de criteris, tendències i ideologies religioses o polítiques els anys encoratgen a pensar per compte propi i a decidir sobre el que m’agrada i el que no. Desencisat per patums que m’han caigut del cavall on el meu imaginari els situava i d’altres que sota una aparença més gris m’hi han ressorgit amb força i criteri prevalent per damunt dels de més.mirades
La informació s’apilona en el rebost de la memòria personal i les etapes viscudes estableixen els paràmetres comparatius.

Els qui vàrem néixer a la postguerra i teníem un vestir i lectures peculiars , vàrem ser indexats com comunistes sense deixar-nos dir que ni sabíem que volia dir. Delegat d’aula, més tard d’estudis , professor encara molt jove en moments en què ressonaven crits pel procés de Burgos em varen detenir vàries vegades i portat a comissaria de Via Laietana. Res important, només per repartir butlletes que va imprimir Els amics de la Unesco amb unes imatges del dictador eixugant-se el cul amb Els Drets de L’Home. Però d’aixó ja fa molt temps i formen part d’un capítol ja polsos. Més tard vaig viure a Euskadi al País Basc on encara hi ha qui anomena Vascongadas i que eren considerades Províncies traïdores és el nom amb el qual es va qualificar a les províncies de Guipúscoa i Biscaia per part de la propaganda franquista després de la promulgació per part del general Francisco Franco a Burgos, el 23 de juny de 1937, del decret llei  247,quan encara no s’havia complert un any del començament de la Guerra Civil espanyola.
Una època feixuga per viure allí però em vaig inscriure en una ikastola per intentar entendre la seva llengua i entrar a aprofundir en els seus costums. No vaig viure cap atemptat però si dos metrallaments en ple carrer de membres d’ETA , un d’ells Apala en ple carrer Sant Pedro de què aleshores anomenaven Fuenterrabia. Jo portava el meu fill Oriols als braços, només tenia cinc mesos.

Tot això esculpeix la traça de la memòria i ens fa més refractaris a segons quins plantejaments polítics i més permeables a llegir les mirades. Les Mirades , aquesta gestualitat tan ferma que no té idioma ni traductor i que sovint denota l’engany en personatges polítics, siguin del color que siguin. 
Per això noto que em faig gran i assaboreixo cada minut, cada instant de què la vida té dies tèrbols, altres foscos i sempre torna  a sortir el sol. però segueixo mirant els ulls, sempre directe.
12
Si llegim les mirades, podrem anar més enllà. Mai he pogut deixar de mirar als ulls i malfio del que quan hem parla no ho fa. Perquè en el fons dels ulls veiem el passat? És la màgia de les mirades, de l’ essència que transmeten i si com a fotògraf podem mostrar-ho… !, quin goig! Colecciono mirades que s’ arrenglo nen en la memòria del temps i cada una porta inclosa una història i un segell personal. Robar mirades és quasi una professió!.

Projectem Mataró Un Poble Dempeus a Perpinyà!

Perpinyà 14 de Setembre 2018.
Casa de La Generalitat.

39814946_1916046318462822_7592308809779904512_n
Convidats per Angelets de la Terra en col·laboració amb La casa de la Generalitat. Ens hem desplaçat per segona vegada en el present més per presentar el Vídeo Mataró Un Poble dempeus, que vàrem estrenar al Teatre Monumental davant més de 900 persones i entre ells els familiars dels presos polítics._MG_0259p_MG_030p_MG_0248p
La presentació a càrrec de Ramon Faura per Angelets de la Terra i Josep Puigbert , Director de La Casa de la Generalitat a Perpinyà i jo en nom del col·lectiu de fotògrafs de Mataró._MIC5168
Va seguir un interesant debat,amb el titol de( processus indépendantiste catalan ) 

 Josep Puibert (director de la Casa de la Generalitat),  Ramon Faura, Joan Planes, Joan  Lahcen Abdouche (Angelets de la Terra), Carles B. Gorbs,  Marie Costa (periodistes), Ernest Costa,  Enrique Campaner,  Marcelo Aurelio,  Sergi Bernal,  Dolors Gibert, Mireia Canicio, Joan Safont,  Roman Homs,  Joan Miquel Labrador (fotògrafs), Joan Brucet ,Montserrat Biosca (presidenta Òmnium Catalunya Nord), etc._MG_0274p_MG_0294p_MG_0302p
Un interessantíssim debat que pren consciència de la situació actual i li dóna projecció més enllà de les fronteres.
Els qui hem  freqüentat La Catalunya Nord per custodiar i preservar la llengua i l’esperit catalanista, vàrem sortir d’aquest acte, esperançats en un futur millor on se’ns respectin els drets més fonamentals._MIC517841758134_10218282153265069_7312613899444944896_n
En nom de l’ANC i a títol propi estar presents en un lloc tan emblemàtic ens omple de satisfacció i agraïm la iniciativa d’en Ramon Faura i el seu equip tal com a tot el col·lectiu de fotògrafs que hi vàrem ser presents en l’exposició.perpinyaUn darrer esguard a l’exposició per retrobar-me amb unes imatges del rebost de la memòria.

11 Septembre. 2018 Omplim la Diagonal de Dignitat.

Cobrir una nova Diada és sens dubte un repte al qual ja hi estic avesat. La logística prèvia és essencial malgrat que sempre cal deixar espai per la improvisació.
L’Assemblea em va proposar diferents punts estratègics per mostrar la magnitud de l’esdeveniment que prometia ser espectacular.
Era precís que en pocs segons, el món sencer pogués veure el que l’estat espanyol no volia. Les xifres de manifestants sempre han estat disfressades i el missatge en medis, silenciats o manipulats grollerament.

_34A9951

La Diagonal en aquesta època aquesta coberta pels arbres i condiciona la visió aèria que per altra banda ja sabíem que estaria restringida al vol privat.
Teníem quatre localitzacions i vàrem escollir aquesta . Situada el la cruïlla d’Aragó / Diagonal.
Res ens podia tapar la visió directa sense aixecar-nos excessivament. Aquest és un punt a tenir en compte per no minimitzar els components de la marxa.serie.jpgAl punt de vista calia afegir la possibilitat de tenir wifi prou potent per enviar a l’instant les imatges. Érem just a l’inici i sabíem que teníem que arrencar la transmissió amb força per tal que des de la seu de l’Assemblea tinguessin temps d’escollir i editar en calent la informació.IMG_8970Plans amplis i detalls que dibuixin la realitat des d’un punt de vista particular.IMG_8971

_34A0163xxSabíem de l’importància del moment i per no perdre cap instant treballàvem en equip i amb quatre càmeres alhora.dos_34A0020Intentar ser creatiu no està renyit amb la labor informativa._34A9961_34A9965L’esperit del nostre poble és sens dubte d’una fotogènia preciosa._AF_2103Sovint en veure la resposta de la gent, la consciència pren força._AF_2026_34A9891_34A9878.jpgUna vegada més en acabar m’he sentit satisfet de treballar per una causa que crec necessària.diada3

 

El filtre d’aquestes imatges per part dels qui les venen, polititza la professió. 

40694643_1938612919539495_4974883124585431040_nexp2psdLa visita a les exposicions de fotografia formen part d’un concepte personal que reflecteix actituds de respecte envers els canvis sovint massa ràpids al nostre planeta.
M’agrada equilibrar la balança en observar tant la mostra com el gest i la mirada dels qui hi acudeixen.La visite aux exposés de photographie forment part d’un concepte personnel #que reflète des attitudes de respect envers les changements souvent trop rapides à notre planète.
Me plaît équilibrer la balance en remarquant autant l’échantillon comme le geste et le regard des #qui est-ce qui y accourent.expo copia
El Visa és un veritable bombardeig de sensacions difícils de pair i que cal deixar reposar . Cada any en aquest espai la mostra ens ensenya punts de vista diversos d’un mateix succés. Els fotògrafs poden ser objectius, crítics o mercenaris de Mitjans d’informació.
El filtre d’aquestes imatges per part dels qui les venen, polititza la professió.
Com tot, aquest fet que veiem amb escepticisme, ara ens cou directament en privar-nos als catalans com a col·lectiu, d’expressar i publicitar la realitat del que veiem i vivim a casa nostra.Le Visa est un véritable bombardeig de sensations difficiles de pair et #que faut laisser replacer . Chaque année en cet espace l’échantillon nous enseigne des points de vue plusieurs d’un même succés. Les photographes peuvent être objectifs, critiques ou mercenaris de Moyens d’information.
Le filtre de ces images pour part des qui est-ce qui les vendent, polititza la profession. 
Comment tout, ce fait #que voyons avec scepticisme, maintenant nous cuit directement en nous privant aux catalans comme collectif, d’exprimer et publicitar la réalité du #que voyons et nous habitons à maison à nous.

expÉs evident que som lliures d’escollir el mig que volem per informar-nos. Sigui imprès o digital , però cal educar als nostres fills en aquesta etapa decisiva. El bombardeig de mentides és mortífer pels sentiments i per la salut d’un poble que vol ser lliure. Des de l’escola és bo que sàpiguen que la veritat és un bé preuat.C´est évidente que nous sommes libres de choisir le milieu que voulons pour nous rapporter. Soyez imprimé ou digital , mais il faut educar à nos fils en cette étape décisive. Le bombardeig de mensonges est mortífer pour les sentiments et pour la santé d’un village que veut être libre. Depuis l’école est bon que sachent que la vérité est un bien preuat.

Quan el VISA es gira d’esquena.

v1Quan el VISA es gira d’esquena i considera que el moviment català no té prou ressò per a estar present en el Festival fotoperiodístic de Perpinyà, és creen nous moviments que caminen en paral·lel per fer palès el que es pretén amagar.

39814946_1916046318462822_7592308809779904512_n

_34A9533bynDissabte es va inaugurar El Visa Pour L’image i paral·lelament diferents espais on es reivindica el que no ens han acceptat. El col·lectiu Visca per la Llibertat va iniciar amb un petit aperitiu la presentació i el Tour per les diferents exposicions enespais cedits per comerços locals. Fotògrafs de tot el Principat es van reunir per donar vida a un projecte que Angelets de la Terra va engegar._34A9513

_34A9527Ramon Faura i el seu equip ha fet possible en pocs dies quelcom que semblava no poder reeixir. Un ambient un xic surrealista compost per comerços de tot tipus acollia un tresor comunicatiu. La resistència es tornava a revifar en la Catalunya Nord. La que sempre ha estat cabdal per mantenir la flama encesa dels nostres sentiments._34A9519_34A9465La ciutat però seguia el seu curs i les turistes es mostraven encuriosits per la quantitat d’informació que rebien en pocs minuts i en el mateix espai.

_34A9577

_34A9484bynEls símbols i la lectura que cada un de nosaltres en fa, suggereixen imatges i  missatges.v4Mentre al carrer la vida segueix en una ciutat verdader aiguabarreig de llengües i sentiments.v5

v3

v2Una ciutat heterogènia en colors, siguin funcionals o decoratives.

40694643_1938612919539495_4974883124585431040_n

_34A9460

_34A9478

40658686_1938905052843615_5049208581614731264_nLes activitats del grup, només han començat, seguirem informant i el dia 14 a La Casa de la Generalitat projectarem el Vídeo Un poble Dempeus. Us esperem.

 

 

Omplim ponts!.

senyeraPotser per fer boca per l’11 de Setembre?.
No ens fa falta. Cada dia, cada minut el dedicarem a seguir en la lluita per aconseguir fe-Nós escoltar i respectar.
ia.

_34A9215.jpg

Ahir els ponts de Mataró es van omplir de gent ferma que va recordar als qui passaven que seguim dempeus per recordar eles presos i exiliats polítics.
Des de Malgrat a Tiana i de forma simultània els ponts varen fer de caixa de ressonànc

Per ser que érem en vacances, els dos ponts es varen omplir de color, sobretot d’aquell que menys els agrada als qui de nit intenten emmudir la veu del poble.

Entrevistem a Ramon Faura Llavarí.

faura

Els qui tenim un referent en l’històric moviment per salvaguardar l’esperit del nostre poble en la Catalunya Nord, un espai on sempre ens ha fet sentir agermanats i proper a les contrades on ja fa cinquanta anys acollia La Universitat Catalana d’Estiu sorgida a partir de les diades organitzades l’any 1968 a Prada conjuntament pel Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, després del Maig del 68.

Amb familiars a l’exili a França i d’altres militant en diversos fronts de tipus cultural, com la música i el cant coral tan lligades a l’excursionisme, vaig tenir una infància plena de munició que enfortia l’empatia per un ideal amb la llibertat com a fita i la lluita en contra de les prohibicions envers la nostra llengua i la seva profusió.

Així ara en el context actual, sento com el batec del cor, més vell i afectat, dringa amb l’esperit del jove aprenent que va viure els primers anys a La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) a l’Alta Cerdanya on rebíem les visites dels familiars que vivien a França, escàpols del govern franquista.zoom

Amb motiu de l’activitat divulgativa del procés i els seus esdeveniments que han capgirat el dia a dia del nostre poble Ramon Faura, es comunica amb un grup de fotògrafs per tal de desenvolupar un projecte encaminat a fer present en el marc incomparable de Perpinyà, coincidint amb Visa Pour L’Image on els organitzadors no veuen prou interès el moviment català.

logo-1-1

plan

Amb la presentació de l’exposició fotogràfica Visca per la Llibertat a Perpinyà , Ramon Faura i el seu equip han creat una caixa de ressonància que pot esdevenir un punt d’inflexió en una nova etapa de resistència en imatges.

Entrevistem a Ramon Faura Llavarí.

El Rebost de la memòria, es nodreix de rebosters d’honor que emplenen de contingut les lleixes de l’històric i donen consistència a un projecte personal.
Avui parlem a amb Ramon Faura.

  • Qui és i com es presenta?L’història i els orígens d’un individu influeix sobre el desenvolupament del seu pensament. Per això, penso que pot ser interessant pels lectors de les meves cròniques de conèixer-me millor a través de la presentació personal que segueix.
  • Fill d’una restauradora occitana, arrelada als Pirineus bearnesos; amb un avi empresonat amb Malraux per organitzar reunions de resistents a la masia on viuen encara. Un pare artista pintor, arrelat a la Serra de l’Obac des del segle IX ; amb avantpassat al comandament dels Segadors de Terrassa, i un avi que gestionava les empreses d’armament dels republicans.
  • Des de la masia que em va veure néixer al 1979, al peu del castell de Queribus, a Taltaüll, vaig traslladar-me successivament a Forques, El Soler, Sant Cebrià i Perpinyà. Vaig fer estudis universitaris superiors sense ser un estudiant model però amb ganes de tocar diferents matèries.
  • Des de tot petit em sento català. Als 5 anys, ja aixecava ben alt la senyera, a la primera manifestació del coll de Manrella, en homenatge a Lluís Companys. Però quan es va despertar el meu sentiment nacional? Parlant amb en Quim Gibert (un dels escriptors de « El despertar dels Països Catalans »), vaig arribar a la hipòtesi que el despertar de la meva catalanitat va començar quan vaig adonar-me que, malgrat ser català, no podia comunicar amb els meus avis en català.
  • El pas vers la catalanitat no és fàcil. La classe per adults de Sant Cebrià era avorrida per un nen. La classe de català del malaguanyat caricaturista Jordi Dunyach, on anava amb l’Idali Vera i la Lea Giné, al col·legi d’Elna, va parar-se al cap de pocs mesos. Vaig haver d’esperar fins al tercer any d’universitat per poder anar d’Erasmus a Girona, amb l’ajuda del professor Miquel Leiberich, i aprendre la meva llengua. L’aprenentatge va ser molt ràpid, ja que tenia la llengua en l’orella i en el cor. Fa cinc anys que parlo i escric en català i em permetre de descobrir diversitat que m’envolta. Malgrat tot, ser català continua sent un esforç d’aprenentatge, dia a dia
  • En realitat, tots tenim una història i un arbre genealògic, però el més important és l’historia que estem escrivint amb la nostra rauxa, per les generacions futures.
  • Coordinador en Col·lectiu Angelets de la Terracoxlog-240x300
  • Va treballar com Artistic Director en Homenatge a Joan Pau Giné
  • Va treballar com a Director Artistic en Setmana per la Llengua
  • Va treballar com Fondateur en Politic66
  • Va estudiar Master 2 Coopération Transfrontalière et Inter-territoriale en Institut Franco-Catalan Transfrontalier (IFCT)
  • Va estudiar Educació Infantil en Escola de Magisteri de Girona
  • Va estudiar Foreign Languages en Universiteit Utrecht
  • Va estudiar Maîtrise Audiovisual à l’ESAV en Université Tolosa de Llenguadoc Li Mirail
  • Va estudiar Empresarials llicenciatura a Universitat de Girona
  • Va estudiar I.O.T GEA en Université de Perpignan
  • Va estudiar en Lycée Aristide Maillol
  • Va estudiar en Notre Dóna’m de Bon Secours
  • Viu en Saint-*Estève, Llenguadoc-Roussillon, France.

No ens coneixíem personalment però la seva capacitat de lideratge i organització va crear una empatia que potencia la col·laboració. Així estic molt orgullós de formar part d’aquest equip amb fotografies que dibuixen la traça del procés des del seu inici a Arenys de Munt, fins al moment actual i un vídeo amb el nom de Mataró Dempeus que registre en vint minuts un any ple de esdeveniments que poden capgirar el futur.

arenys de munt

ma1

Anem per feina amb les preguntes, Ramon.

¿Com veus el ritme que pren aquest moviment i la negativa per part de Visa d’oferir espai per mostrar la veritat del conflicte català?

Malauradament, al Nord com al Sud dels Pirineus, la història ens demostra que ens és imprescindible rebre garrotades per reaccionar. Dono les gràcies amb ironia a aquesta gent que posa en evidencia el menyspreu i a vegades l’odi dels estats francesos i espanyols envers els catalans. Visa pour l’Image és un festival de fotoperiodisme organitzat tot l’any des de París, amb diners públics (Estat, Regió Occitanie i ciutat de Perpinyà), que ve a Perpinyà només pels 15 dies d’exposició. No em sorprèn la censura orquestrada contra el procés català, ja que correspon totalment a la política de l’Estat francès, del seu govern i del municipi de Perpinyà. Moltes coses han canviat d’ençà que vam anunciar, en un article de L’Indépendant el 28 de maig, que farem una contra exposició. Vam prendre aquesta decisió després de la roda de premsa de Visa pour l’Image, el 18 de maig, on el seu director Leroy va declarar que no havia rebut cap material fotogràfic prou interessant i que no podia fer una exposició amb quaranta fotos de senyeres. Ara Visa pour l’Image diu que faran una projecció d’algunes fotos en una de les dues nits de projeccions davant un públic reduït de convidats. No faran cap exposicio oberta al gran públic sobre aquest tema quan dies després d’haver anunciat les exposicions 2018 van sumar una exposició sobre Palestina que no era prevista. També el partit Oui au Pays Catalan i el Comitè de Solidaritat de Catalunya Nord organitzen dues exposicions més de fotos alternatives en la mateixa línia que Visca per la Llibertat dels Angelets de la Terra. 

Com expert en manifestacions culturals i musicals en pro de la llengua, ets coneixedor del que és una caixa de ressonància. ¿Creus que arribarà a tot -hom? ¿Com creus que serà la reacció de l’organització del Visa?.

Els Angelets de la Terra organitzem manifestacions culturals des del 2001 sempre de forma autofinançada i autogestionada així ens estalviem intents de recuperació política de la nostra feina. Sempre tenim reso en la premsa local i nacional (parlo de l’àmbit català és clar) però cal reconèixer que tenim molt èxit tant al nivell d’assistència en els Concerts per la Llibertat que organitzem des de l’abril 2018 com al nivell mediàtic sobretot quan vam acollir els familiars dels exiliats i dels presos polítics a casa meva. Ara, volem posar en evidencia les mancances de Visa pour l’Image, del govern de Perpinyà i de tots aquests que no recolzen la democràcia a Catalunya davant de les agressions espanyoles sempre amb l’esperança que canviïn la seva posició, encara que sigui per oportunisme.

¿Veus viable l’exportació aquest conjunt a altres municipis?.

Ja tenim l’exposició reservada pels ajuntaments de Prats de Molló pels mesos de novembre i desembre, i per l’ajuntament d’Alenyà a principi de 2019. Encara no hem contactat amb ells, però pensem que podrem portar aquesta exposició en alguns dels 90 municipis que formen part del col·lectiu en solidaritat amb la Catalunya del Sud. També ens interessa presentar Visca per la Llibertat arreu de l’estat francès, però de moment ens centrem en la primera edició a Perpinyà.

He quedat sorprès per l’agilitat del teu equip en moure fils. ¿qui t’ajuda?.

L’1 d’octubre va conscienciar els nord-catalans. Ara som un centenar d’Angelets de la Terra i cadascú té la seva especialitat. Alguns encarrellen o reparteixen fulletons, altres fan el transport del material sobretot pels concerts, hi ha també tècnics de so i llum, altres fan traduccions al català, francès i anglès. També tenim 5 dissenyadors que fan els cartells, fulletons i llibretes. Una informàtica, també és la fotògrafa de l’ajuntament de Prats de Molló, s’ha proposat per realitzat la web www.visca-llibertat.cat. Finalment, gràcies a les xarxes socials sempre aconsegueixo a trobar ajuda per realitzar els projectes que em passen pel cap. Actualment coordino l’exposició de Visca per la Llibertat, la realització del novè disc recopilatori del Col·lectiu Angelets de la Terra de músics per la llengua, els Concerts per la Llibertat del 22 de setembre al Soler i del 13 d’octubre a Pesillà de la Ribera amb 18 grups musicals

Espero que tinguem èxit i ressò amb la mostra i també que els qui tenim en presons i a l’exili puguin sentir l’escalf que intentem incloure en cada imatge i en cada paraula.

En aquest blog anomenat El Rebost de la memòria” que emmagatzema lleixes de records i provisions pel futur, tens un lloc com a reboster d’honor. Sigues benvingut.

Gràcies Joan per fer-me reboster d’honor.

 

Escriure amb imatges la història de la traça d’un poble és prou per a dedicar-hi una bona part de l’existència.

_MG_9526Escriure amb imatges la història de la traça d’un poble és prou per a dedicar-hi una bona part de l’existència. Els qui vàrem néixer a la postguerra creiem que no tornaríem a viure moments com els que darrerament remouen el ritme del nostre respirar quotidià. Negar el que estem veient és tant com fer ulls clucs a la realitat i disfressar tot el que el poble viu en el seu dia a dia de forma grollera i vergonyosa.
Pels qui educats en èpoques franquistes vàrem veure negades les ambicions de manifestar-nos lliurement en la nostra llengua, acudíem sovint a Prades de Conflent i d’altres espais on es mantenien les arrels i la flama dels principis més elementals. Aquest gest de resistència que podia semblar quasi tremolós i poc consistent, pren ara de bell nou força i reneix en el combat pels nostres drets més fonamentals.
Com a fotògraf capbussat des de la infància en temes reivindicatius, és ara quan sospeso amb ferma convicció la necessitat de mantenir tensa la corda que ens manté tensa el primer de la corda en aquesta travessa en vers el cim de la dignitat, un cim al qual no s’hi arriba de forma faci’l, un trajecte ple d’esquerdes i falses presses que ens poden projectar a l’abisme si no tenim cura d’assegurar-nos constant-ment. 
El darrer any la cursa ha estat talment encoratjadora, feixuga i portada a l’extrem més barroer per part de l’estat espanyol que ha fet ressorgir la bèstia adormida que mantenia oculta. La utilització de la força, la mentida i la por per combatre la llibertat d’expressió, s’han radicalitzat i el món sencer ha vist la renaixença del feixisme més ranci en les formes i actuacions d’un estat ancorat en un passat vergonyós.
Mai podíem creure que milions de persones sortiríem al carrer per cridar amb força demanant el bé més preuat. La llibertat.

Ara de bell nou tornem a l’escenari on manteníem encès l’esperit de resistència . La Catalunya Nord, en un esforç comú per fer evidents les mancances i el triomf de la mentida organitzada. 
Ara hi acudim formant part d’un col·lectiu gràfic molt singular, just en el rovell de l’ou periodístic, en el Festival Internacional de Fotoperiodisme.

logo-1
El  “Visca per la Llibertat”, les fotos que falten de Visa pour  l’ Image.
L’exposició Angelets Terra “Visca per la Llibertat” exposició fotogràfica col·lectiva dedicada al procés d’independència de Catalunya. Angelets Terra organitzen des d’abril de 2018 “Concert per la Llibertat” en solidaritat amb els presos i exiliats polítiques catalanes. En línia amb aquest enfocament, “Visca per la Llibertat” pretén ser un complement de Visa pour l’image, que des de l’any 2008 i l’inici del procés d’independència, té exposició Mai dedicat per a esdeveniments excepcionals que tenen lloc a Catalunya. Aquest projecte presentarà el treball de foto-periodístic de vint professionals.

web

Sentir-se orgullós de pertànyer a aquest col·lectiu és un goig personal pels qui se’ns ha convidat. Escriure amb imatges aquests moments inesborrables que poden ser el llegat pels nostres fills i néts, un acte necessari.arenys de muntPojol montillaJunts.jpgmasmaragallvia2Forcadell1llachmeridiana motosMeridiana1meridiana001_34A6662nit001passeig colonrepublica 001_MG_5650.jpg_34A0131.jpg_MG_2469AUTOPISTA 001marc 022cdr1marc 003musics 001.jpgjutsticiamataró01zoom.jpg_34A6815_AF_0493_MG_5637_af_2735_af_2780_34A8316

L’ ” A por ellos ” desperta el passat.

bel4

La convulsió política del nostre país encegada pels membres del PP de la mà de Cs i un camaleònic PSC/ PSOE en ofegar la Democràcia tornant a la DICTADURA que tant enyore, m’ha fet reflexionar molt en veure unes imatges que vaig captar a Belchite.

¿ D’on neix la rancúnia i les formes més rancies que impulsen els comentaris incendiaris de L’Albert Ribera i Inés Arrimadas?. ¿que se’n ha fet dels anomenats intel·lectuals de la hipotètica esquerra?
Un Aznar, que mai s’ha jutjat per la seva implicació en  fets totalment reprovables, va enquistar un moviment en contra de Catalunya que és revifa, encenent les brases mai apagades però si encobertes pels qui només hi han après el català per odiar-lo i que prou ho mostren quan per amenaçar canvien d’idioma.

cart

Gratant en la memòria i en exposicions de cartells d’ambdós bàndols he pogut veure com l’historia és repeteix i com la bufetada que el dictador volia donar als republicans … Ara els explota a la cara. Quan el país adormia els records i els més joves encara orfes de rancúnies conviuen en pau sense odis pel lloc de naixement o llengua veiem com aquest colla de brètols emmascaren la realitat intentant  enfrontar-nos.

És un joc que pot servir per disfressar la seva impotència en governar , un joc per guanyar temps electoral per mantenir-se en la poltrona que sols han guanyat a base de promeses incomplertes, mentides, difamacions i que està passant al límit l’avorriment i les ganes de viure en un país de pandereta on regne el  descrèdit i la hipocresia.


bel5

gce17

La meva família va viure i va sofrir la guerra civil i en diversos casos enfrontats, en el calaix de la memòria només puc emmagatzemar el que em van explicar els qui *li van viure en primera persona, fill de mare aragonesa i pare català l’Ebre va ser l’escenari de tots aquells records. Amb els anys vaig creure que mai estaria interessat a reconstruir passatges d’aquest temps passat. Avui dia corren aires massa nostàlgics per a alguns i dialèctiques sorgides del rancor i la ignorància tenyida d’odi en la qual els mandataris escuden el seu pudent discurs entossudits a trencar el que mai han acceptat ” La Democràcia”

a

bel0

“Bell lloc”, és el significat de *Belchite.Amb orígens pròspers ja a principis del segle XX aquesta població saragossana de remarcat estil mudèjar , Amb dos convents i diverses esglésies que evidenciaven la força econòmica de la zona.Orígens romans encara que amb vestigis més antics. Els musulmans van imprimir el seu caràcter fins a la reconquesta i Felipe III va ordenar la seva expulsió quedant a la mercè del Comte de Belchite.en el segle XVII, van aconseguir la seva independència de la noblesa.

bel1En 1838, La guerra Carlista va convertir *Belchite en escenari *dantescde les lluites *fraticidas .Era només el presagi del que *verien aquestes mateixes pedres.Estiu 1937, els republicans atropellen  el poble al comandament dels nacionals.Mes de sis mil *personas desapareixen o moren en l’atac.

GCE_1029_Puyol_Mkimage_131

cartel-la-bestia-acecha-cnt-fai-bn

Es mantenen en peus poques cases i el caos és total. El bàndol republicà *disfrutaria poc el control de *Belchite i les tropes nacionals van acabar guanyat la guerra.

bel3Es va reconstruir un nou *Belchite amb mà d’obra dels presoners de guerra . Es supossava que amb això els qui ho van destrossar pagaven la seva obstinació.Aquesta va ser una venjança franquista. que segueix allí com a monument àdhuc passat ple d’errors.

bel2  Són pedres que encara ara clamen en la memòria un passat.

bel6