Caminar és el primer que aprenem a fer, més tard parlem…. Catalunya és país de caminadors, sovint cercant el somni. Milers, molts milers vàrem traçar el camí de la república i la llibertat.

Han passat 10 anys de la primera consulta popular a Arenys de Munt i les coses canvien i acceleren molt més del que podíem pensar. Vaig tenir la sort de ser-hi i des de les hores anar seguint amb la càmera a coll tots els esdeveniments. Les constants sempre les mateixes. El pacifisme per part nostre i el NO al diàleg per part de l’estat espanyol. Ens fem grans i malgrat que les forces no són les mateixes les ganes de plantar cara, encara s’accentuen més. Ens han pegat i segueixen pegant, tot per voler ser lliures. Com el que té un ocell en gàbia i quan se l’hi escapa, li recaragola el cap. Per ells som un botí de guerra i els seus seguidors semblen tenir tots el mateix patró emmotllat per l’odi, la rancúnia i l’esperit feixista heretat de pares a fills. Una vegada més amb llàgrimes als ulls he sortit al carrer embadalit per tanta dignitat en grans i petits.