Les relacions personals en època Covid sovint em presenten dubtes. Potser la meva visió personal precisa somriures i expressions. La mirada directa als ulls és definitiva, però imagino que ha de ser per tot-hom el mateix. Si em costa veure créixer els meus néts darrere el tapaboques sense deixar caure alguna llagrimeta, sigui d’alegria o de pena, com no ho ha de ser els qui es coneixen per primera vegada. És una reflexió que intento mostrar en aquesta fotografia.