Escoltar, llegir comparar, sospesar són actes que poden servir per temperar la resposta. No fer-ho és caminar cec pel precipici. 
Ahir més de tres-centes cinquanta persones van parar orelles davant un home que lluny d’atiar un foc ja quasi desbordat, canalitzava l’ideari.

No hi cabia ni una agulla i els ulls dels assistents brillaven atents. A la mateixa hora davant l’ajuntament l’acte de protesta per les detencions recents es veia minvat en nombre perquè eren dos carrers més amunt escoltant aquest home, clarivident i senzill alhora.
Com a testimoni gràfic vaig estar als dos llocs i vaig copsar que en aquest moment mes que mai no podem creure en la unitat si no la planifiquem. En una hora dos actes… Potser cal reflexionar!.