Les llàgrimes entorpeixen la mirada.

as

Escriure en aquests moments és emotiu i difícil alhora. Les llàgrimes entorpeixen la mirada que no vol ser selectiva com tampoc els sentiments.  anys que pentino cabells blancs i tal volta cada dia menys. Avui tinc sensacions molt diferents i contradictòries però que coincideixen en un punt màgic. Aquest s’anomena solidaritat i el conjuguen molts elements de la nostra societat.
Avui he palpat unes sensacions que feien vibrar. L’afecte del poble pels qui vetllen de la seguretat. Mossos, Bombers, Policies locals, Adfs, Mestres, Sanitaris, Avis resistents que han cuidat dels nets mentre els pares votaven, i també pels Batlles locals , pels polítics de proximitat, pels pagesos i com no pels Pakis que han estat al peu de la intendència en hores inusuals, pels metges i pels qui dediquen la seva vida entorn d’entitats com Òmnium i l’Assemblea, també als meus companys fotògrafs i periodistes. A tots els voluntaris i als jubilats que són la resistència més ferotge d’un poble que s’organitza envers la ineptitud i desproporcionada resposta a uns somnis que vulguin o no anem fent realitat.

Amb orígens Terrassencs em considero mataroní aferrissat i sóc conscient del valor que té el meu ofici de fotògraf en testimoniar cada etapa. Estic molt orgullós de ser Mataroní, moltíssim i cada dia més , malgrat el comparteixo amb el Delta de l’Ebre on sembla que també m’entenen.
Explicar a la Universitat com evoluciona el meu país m’omple bona part del temps, i dibuixar el perfil d’aquest poble que em va acollir m’honora. Per això en aquests moments difícils ,vull compartir sentiments i imatges amb els protagonistes que ho fan possible. Gràcies, gràcies, gràcies us estimo!

Compartir les imatges amb els protagonistes no et preu , sense ells res és possible. El camí que dibuixa la traça d’aquest poble es redreça i potser haurà de driblar paranys i embats ferotges dels qui no saben ni volen entendre el que vol, dir democràcia. En els qui ens tranquil·litzen amb el seu saber fer cal agrair lis conjugar un verb quasi inèdit…. Desamoïnar.

Carta oberta al Sr. Enric Millo.

22221843_1343232529109251_6687605191448372934_n

Carta oberta al Sr. Enric Millo.

 Vostè és el responsable de la irresponsabilitat. Vostè és l’odi personificat, de la manca total pel respecte pel poble que diu representar, de la força bruta i del menyspreu a aquells qui durant molts anys creien que això no es repetiria. 

Com a fotògraf avesat a fotografiar animals salvatges no en conec cap amb la mirada tan embogida com els qui ahir varen ferir quasi un miler de ciutadans entre les que vàreu escollir avis i noies per no precisar més esforç.

Possiblement la diferència entre aquests animals salvatges és que aquests són una “ESPECIE PROTEGIDA”.

 Seria feliç que ben aviat fos una “ESPECIE EN EXTINCIO” com li desitjo també a vostè.

Quan no és per accident i és refusa amb afirmacions a posteriori en què això és el que cal fer…. no calen més paraules. Gràcies per torna-hi. Per si algú tenia dubtes del que és i representa vostè i tot el seu infame partit.

Quasi en temps de descompte

Quasi en temps de descompte, quasi empentats pel neguit en acomplir un somni o tal volta la fi d’un malson que ha dibuixat el perfil de massa dècades. Només dues nits que potser tenen la densitat de mesos manquen per la vigila del que pot esdevenir sigui quin sigui el resultat de la consulta popular un gir en l’històric col·lectiu.

ac8

Poc podíem pensar que aquelles pors envers la dictadura franquista que nosaltres com comentava avui Marta Rovira expliquem als nostres fills, aquelles corredisses davant “els grisos”, aquelles reunions clandestines … Tornarien a reproduir-se avui camuflades sota una mascara que anomenen democràcia i que formulen gests dictatorials com a plat condimentat amb ingredients difícils de pair com l’odi, la mentida, la manca d’escrúpols i les formes més barroeres tant en el llenguatge verbal com en la difamació continuada en els medis públics .
Com a espectador de la vida i com a persona física la situació m’inquieta i realment mentiria si no confessés que em preocupa. Com a professional de la imatge i la comunicació tinc un deure sagrat amb el meu país i amb els criteris que vaig heretar dels meus pares. Per això visc intensament cada segon i intento guarir en els detalls en el meu rebost de la memòria i en vull fer llegat als qui segueixin. Les mirades, els gests, els encreuaments en el diàleg tan necessari com positiu, tenen color, dinamisme i força. Captar-les és un goig i també un repte.

Avui Mataró ha omplert el Parc Central de gom a gom en un acte multitudinari que ha aplegat centenar s de persones per escoltar les veus de les persones en qui confien. Sota una sola consigna hem escoltat el que tots volíem escoltar, però que no tan sols ens agrada sinó que en aquest moment és necessari per “desamoïnar” l’insomni de les dues nits de vigília que manquen per aquest gest popular i democràtic que és decidir.
Dolors Bassa, Marta Rovira, Raül Romeva, Joan Tardà i Gabriel Rufián han fet esclatar els ànims del públic que avui a sentit la República més a prop.

EL DELTA COM A EXEMPLE

EL DELTA COM A EXEMPLE

He vist els camps anegats per la mà de l’home, he vist els camps llaurats per les eines de l’home, he vist el camp agrair el gest amb pinzellades de verds, he vist el camp en plena metamorfosi, he vist el camp daurat com un esclat de bellesa. He vist el camp.
Aquest poble Deltaic manté un diàleg amb la terra ferm i cíclic, un diàleg intens, un tuteig que n’és el llegat de pares a fills que camina paral·lel als anhels de crear un país més digne, més lliure des del respecte. Si venen tronades i n’ajau la collita, tornarem a sembrar i farem un Montsià més alt per defensar-mos! Si el caragol poma no pot, tampoc ho podrà aquest govern de fatxendes!

_34A8712

11244732_10207313016243499_5324655280010089951_o

16

14Un poble capaç de canviar el color en un sol dia és un exemple que tot és possible. Mes si recordem que s’anomenava Villafranco

Captura de pantalla 2017-09-27 a las 10.43.26

 

Un laberint d’ombres massa allargades.

as

A cinc dies per decidir.
No som cecs! Escoltar i veure el que costa de digerir del moment real de Catalunya comporta empassar saliva i mossegar-se la llengua per no respondre a les provocacions. L’estat de la por amb clares intencions dictatorials. L’opció que tenen els ciutadans per decidir sobre el seu futur es força feixuga i complicada. Un laberint d’ombres massa allargades d’actuacions policials més properes al passat franquista que són la màquina de projectar fum sobre les seves febleses.

_af_3173
La gent jove no ha sofert ni vist situacions semblants més que en pel·lícules, els de la meva generació vàrem córrer davant la policia i alguns vàrem ser detinguts per manifestar-nos i repartir el que anomenaven “pamflets”.
Aquest relat és encara massa proper i creiem que no ès podria reeditar, però malauradament la ineficàcia del govern central que només entén i escolta el seu propi discurs que acaba per creure’l ell mateix.

_MG_4851
D’aquest missatge la resposta de La España profunda amb el crít de “A por ellos. A Catalunya som plurilingües, cosa que no poden dir ells i sempre ha estat terra d’acollida mentre que el govern presidit pel PP si el caracteritza quelcom
és
 la manca de solidaritat i acollida. Només podem veure el nombre de refugiats acollits envers els quals li pertoquen. La seva actuació de rebre’l’s amb pilotes de goma quan volen arribar a terra és la música de fons del seu discurs.
Davant el dubte dels qui ens pregunten que podrem fer, només tenim una eina, la informació. _MG_4577

Avui dia el poble té a l’abast una eina extraordinària per captar imatges i sons que dibuixin el moment. Fer-ne un bon ús pot servir per preparar un altre procés de Nuremberg.

Quan la mirada i el gest caminen junts

Quan la mirada i el gest caminen junts.

bel6.jpg

La proximitat en un professor o en un polític es manifesta en la capacitat de convèncer a través de les eines que ha adquirit en el decurs de la seva vida, però també en saber transmetre l’equilibri , l’afecte i la confiança. M’agrada llegir els ulls dels qui escolto i més encara si intento captar el retrat.
Germà Bel és un cas on l’exquisidesa de les paraules endolcides pel seu particular parlar propi de Les Terres De l’Ebre on cada poble aglutina expressions molt diverses sovint omplertes de diminutius i comparances, el fa molt proper i entranyable. Fa molts anys que el segueixo des de la distància en actes d’afirmació política i debats o entrevistes televisives. Aquest dissabte vaig tenir l’oportunitat d’abraçar-lo i de captar un cop més el gest, la mirada i també l’afecte que el poble ras li demostra . Quan ell diu a la gent gràn “desamoineuvos “. Ells ho fan perquè els transmet confiança.bel2bel3bel4bel5gbel1

Germà Bel i Queralt (Les Cases d’Alcanar, Alcanar, Montsià, 1963) és un economista i polític català, diputat al Congrés dels Diputats en la VII Legislatura i diputat al Parlament de Catalunya en la XI Legislatura.IMG_1762

_af_2751

És llicenciat i doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, màster en Economia per la Universitat de Chicago i catedràtic d’Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona. De 1987 a 1990 va ser becari Fulbright i becari MEC d’investigació. De 1990 a 1993 va ser assessor al Ministeri per a les Administracions Públiques i al Ministeri d’Obres Públiques i Transports. L’any 1980 va ingressar a la Joventut Socialista de Catalunya, i el 1982 al PSC-PSOE. A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollit diputat per Barcelona. Des del 2004 ha continuat la seva tasca docent a la universitat de Barcelona, i ha exercit com professor visitant a les Universitats Cornell i Princeton, i com investigador visitant a Cornell i Harvard.

A principis de 2011 va adquirir notorietat amb el seu llibre Espanya, capital París, que estudia la capitalitat de Madrid, les infraestructures del Regne d’Espanya i l’impacte d’ambdós en l’economia. El llibre fou escrit en castellà i traduït al català i a l’anglès el primer any. Arran de la seva publicació es va convertir en tertulià habitual d’El matí de Catalunya Ràdio i d’altres espais a què fou convidat. També va esdevenir un analista de referència de les inversions en infraestructures. El 2013 va publicar Anatomia d’un desengany, llibre en què analitza els factors que expliquen l’augment del suport a la independència de Catalunya. Ha participat en els documentals Cataluña-Espanya (2009), Adéu, Espanya? (2010) i L’endemà (2014).

El 2013 va ser nomenat membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional i a finals de juliol del 2015 es va saber que Bel encapçalaria la candidatura a la demarcació de Tarragona de la coalició independentista Junts pel Sí.

Explicar les coses.

Explicar les coses.

gbel1
Fer-ho senzill, desamoïnar, sembrar la pau des de la convivència i la fermesa és ser útil al poble i més en un moment com aquest en què la desinformació i la mentida regnen i envaeixen la nostra convivència. chillidaAquest dissabte a Alcanar en l’espai de La Cambra Agrària vaig escoltar de primera mà criteris i sentiments al voltant del procés que esdevé referèndum decisiu pel canvi i per desenpallegarnos d’una vegada d’un govern dictatorial que atia lluites fraternal entre poblesCid
Els de Barcelona solem dir que al Delta tenen un parlar especial, ells també diuen que nosaltres parlem “raro”. El dissabte va quedar clar parlem diferent però confluïm en tot i quan cal ens ajudem fent pinya. Sovint ells ens visiten per sumar en actes decisius i fóra bo que també aquest fos un gest menys esporàdic dels del Nord envers les Terres de l´Ebre. montserrat1
En l’acte i de forma fluida i distesa Els ponents Anna ChillidaJERC, Marta CId/ ERC, Alfons Montserrat/ ERC i alcalde d’Alcanar, Germà Bel, i Juli Fernandez / exalcalde de Sabadell que també parla “raro però molt clar”, varen aclarir i dibuixar el perfil del moment que esdevindrà històric. juliEls vull agrair la seva proximitat que facilita la comprensió i matisa les pors que aquesta setmana segur que reforçaran les forces de l’estat encara que vinguin vestides de “Chiqui parc”.

arenysDibuixar el somriure d’un poble decidit no comença ara, ve té temps i a poc a poc pren força . el que vaig veure néixer a Arenys de Munt semblava un somni del qual ara si omplim les urnes podríem despertar i veure’l acomplert.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Si llegim les mirades, podrem anar més enllà.

Destacado

Com a simple observador de la vida, aparador de realitats i balança de criteris, tendències i ideologies religioses o polítiques els anys encoratgen a pensar per compte propi i a decidir sobre el que m’agrada i el que no. Desencisat per patums que m’han caigut del cavall on el meu imaginari els situava i d’altres que sota una aparença més gris m’hi han ressorgit amb força i criteri prevalent per damunt dels de més.mirades
La informació s’apilona en el rebost de la memòria personal i les etapes viscudes estableixen els paràmetres comparatius.

Els qui vàrem néixer a la postguerra i teníem un vestir i lectures peculiars , vàrem ser indexats com comunistes sense deixar-nos dir que ni sabíem que volia dir. Delegat d’aula, més tard d’estudis , professor encara molt jove en moments en què ressonaven crits pel procés de Burgos em varen detenir vàries vegades i portat a comissaria de Via Laietana. Res important, només per repartir butlletes que va imprimir Els amics de la Unesco amb unes imatges del dictador eixugant-se el cul amb Els Drets de L’Home. Però d’aixó ja fa molt temps i formen part d’un capítol ja polsos. Més tard vaig viure a Euskadi al País Basc on encara hi ha qui anomena Vascongadas i que eren considerades Províncies traïdores és el nom amb el qual es va qualificar a les províncies de Guipúscoa i Biscaia per part de la propaganda franquista després de la promulgació per part del general Francisco Franco a Burgos, el 23 de juny de 1937, del decret llei  247,quan encara no s’havia complert un any del començament de la Guerra Civil espanyola.
Una època feixuga per viure allí però em vaig inscriure en una ikastola per intentar entendre la seva llengua i entrar a aprofundir en els seus costums. No vaig viure cap atemptat però si dos metrallaments en ple carrer de membres d’ETA , un d’ells Apala en ple carrer Sant Pedro de què aleshores anomenaven Fuenterrabia. Jo portava el meu fill Oriols als braços, només tenia cinc mesos.

Tot això esculpeix la traça de la memòria i ens fa més refractaris a segons quins plantejaments polítics i més permeables a llegir les mirades. Les Mirades , aquesta gestualitat tan ferma que no té idioma ni traductor i que sovint denota l’engany en personatges polítics, siguin del color que siguin. 
Per això noto que em faig gran i assaboreixo cada minut, cada instant de què la vida té dies tèrbols, altres foscos i sempre torna  a sortir el sol. però segueixo mirant els ulls, sempre directe.
12
Si llegim les mirades, podrem anar més enllà. Mai he pogut deixar de mirar als ulls i malfio del que quan hem parla no ho fa. Perquè en el fons dels ulls veiem el passat? És la màgia de les mirades, de l’ essència que transmeten i si com a fotògraf podem mostrar-ho… !, quin goig! Colecciono mirades que s’ arrenglo nen en la memòria del temps i cada una porta inclosa una història i un segell personal. Robar mirades és quasi una professió!.

L’home que entén als catalans a Vilassar de Mar en un dia assenyalat!.


_34A8316

Escoltar a Ramon Cotarelo és encara millor que llegir-lo perquè dibuixa amb la mirada i accentua amb el somriure cada frase. És un gran comunicador amb el qual mantinc un contacte ciber-epistolar i ahir vaig tenir la satisfacció d’escoltar-lo a Vilassar de Mar i com d’altres vegades va desenvolupar una xerrada distesa en què primer situa la paraula democràcia des dels orígens._34A8285

Vull recular uns anys fins la meva infantessa on el pare ens feia apagar la llum i parlar en veu baixa quan de nit escoltavem ” La Pirinaica ” una emissora de resistencia Radio España Independiente, més coneguda com La Pirenaica, per la creença que s’emetia des d’algun lloc dels Pirineus, fou una emissora creada pel Partit Comunista d’Espanya en el marc de la creació d’emissores de ràdio per part de diversos partits comunistes d’Europa durant la Segona Guerra Mundial com un element més de la lluita pels seus propòsits.

Aquesta emissora es crea a instàncies de Dolores IbárruriPasionaria, que també faria, a vegades, de locutora com ho fou també la seva secretària personal Irene Lewy Rodríguez;[1] i comença a emetre des de Moscou el 22 de juliol de 1941, l’apel·latiu de “estación pirenaica” (estació pirinenca) s’utilitza per eliminar la sensació de llunyania que podia significar per als oïdors d’Espanya el fet d’estar a Moscou.

Juntament amb els informatius en castellà de la BBC i Ràdio França Internacional, Radio España Independiente, lògicament amb tots els seus defectes, seria l’única informació radiofònica no controlada pel règim de Franco després del decret que atorgava el monopoli dels informatius a Radio Nacional de España, per tant, el simple fet d’atrevir-se a sintonitzar-la ja era un gest d’oposició al franquisme.

_34A8380

Cotarelo amb el rellotge a manera de másbaha a les mans, gesticula i accentua cada paral·lelisme que glossa amb punyent i àgil llenguatge tant descriptiu com engrescador.

 

Dic aixó en referència a què tinc la costum de llegir cada matinada els articles que “Palinuro” Cotarelo) en el seu blog i sovint ens retuitem petits apunts. Semblava que aquesta afició nocturna no tenia sentit però ahir en escoltar i llegir les notícies del mal encobert estat de setge l’escenari resultava calcat al de les escoltes d’infància en hores de postguerra.

Cotarelo és un nacionalista espanyol amb principis incompresos pels qui consideren nacionalistes a l’altres … Als bascos, als catalans i que la seva miopia política els porta poc més d’un mil·límetre del seu nas. Hereus del franquisme imposen a tots el que volen escollir com i on viure la llei del imperio. Incapaços d’entendre el concepte nacionalista.

Crec que llegir a Cotarelo i sobretot escoltar-lo és de prescripció facultativa com a mínim un dia a l’any. Per les digestions pesades després d’escoltar les barroeres mentides feixistes a què ens sotmeten dretes i ¿esquerres? I per dir una vegada més, parafrasejant a un filòsof xinès, que “si la fletxa està en l’aire ha d’arribar a la diana”! 
Gràcies Ramon.

Darrere aquest ferm politòleg i comunicador també hi ha un puntal cabdal la seva parella Cèlia

  • Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943) és un politòleg espanyol, catedràtic emèrit de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988, publicista, escriptor i traductor. El seu currículum acadèmic, així com una relació dels seus articles en revistes acadèmiques, ponències en congressos, pròlegs es troba a la seva pàgina web de l’ UNED .Captura de pantalla 2017-09-16 a las 13.34.22
  • Al llarg de la seva vida acadèmica ha seguit diverses línies d’investigació preferents a les quals ha fet diferents aportacions.
  •  La seva obra Els partits polítics (Madrid: Sistema, diversos anys) va ser llibre de text a les Facultats de Ciències Política. En aquest terreny de textos i manuals, també va aportar una Teoria de l’Estat i Sistemes polítics (escrit amb Andrés de Blas, Madrid: UNED, 196) i unaIntroducció a la Ciència Política (coeditat amb Juan Luis Paniagua Soto, Madrid: UNED, 1987 ).
  • També s’ha orientat al cultiu de la teoria i la pràctica de l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el procés polític, singularment internet i la seva importància en el sorgiment d’un camp nou d’acció política definit com Ciberpolítica.Són nombroses les seves publicacions en aquest camp i no només publicacions. 
  • Cotarelo és també un ciberactivista, autor d’un bloc,Palinuro , molt conegut, amb una mitjana de 3.000 visites úniques diàries. Igualment compta amb una forta presència a les xarxes socials, amb més de 20.000 seguidors a Twitter .
  •  

    1_1242_MIR7129

Qüestió de mides!

Empar.jpgQüestió de mides! Fotografiar l’accent punxent de La Diada no era previst ni m’ho va dir a cau d’orella l’Enric Hernández però La revolució dels somriures té avatar i nom. Empar Moliner que m’etziba un! Caram que grossa la tens!, assenyalant la càmera. Una bona oportunitat per captar-ne si no l’essència una instantània. Gràcies Empar!.

_DSC4470