Si sortir al carrer a comprar amb guants i mascareta ens angoixa…

Destacado

Si sortir al carrer a comprar amb guants i mascareta ens angoixa, que dir dels que hi treballen tot el dia en contacte amb els afectats?
Trucar a la farmàcia i que et responguin afectivament amb solucions immediates, que la caixera del super es mostri col·laboradora i àgil, que els repartidors de missatgeria bescanviïn somriures, és d’agrair.
En aquests moments més que mai, els valors estan per damunt les xifres, de les medalles, dels partits, de les regions, de la parla.
Potser aquesta situació ens humanitzarà?

Hi ha dies que voldries esborrar del calendari, si això s'endugués el contingut.

Destacado

Hi ha dies que voldries esborrar del calendari, si això s’endugués el contingut.
Ens recorden que tots som soldats d’un exèrcit que avança amb aires marcials per tot l’estat, Acció aplaudida amb les orelles pels socis de la taula per negociar ¿que?


També hi ha personatges que per la seva baixesa moral esborraries fins i tot del record.
Avui i en el que duren aquests dies de confinació he llegit, escoltat i observat els diferents aspectes informatius. Cada un amb un filtre acolorint el missatge segons el qui paga l’informador. Per això cal deixar refredar el contingut i un cop temperat, contrastar-ho amb altres fonts.
Una altra cosa són els anomenats polítics, perennes vividors que dirigeixen els seus imputs en forma de piulada de forma ignominiosa en vers el seu contrincant.
El cas flagrant de Miquel Iceta, totalment desbocat amb obscenes afirmacions en contra del President Torra. 


Possiblement perquè veu cada vegada més lluny l’oportunitat del seu somni presidencial, aquest homenet sense cap mena d’estudis que dia darrere dia assenyala a Oriol Mitjà per recomanar la confinació total.
Cada dia són milers de piulades que desqualifiquen aquesta forma d’actuar que el ridiculitzen per si sol. Però com un torpede es llença a emmetzinar la poca sintonia que reina entre partits. 
Ahir Vicent Partal el va caricaturitzar en un titular. La immoralitat dels miquelicetes.
(per defecte inclou a Eva Granados, un copy /paste amb olleres més grosses.) i la claca piulaire del PSC.
Jo li contestava: La seva retòrica més virtual que real sembla provenir del nen que puja a la cadira per recitar el verset de Nadal mentre saliveja per les cares de felicitat dels familiars. Ara Socis del PSOE.
Avui la mateixa cançó enfadosa. Fóra divertit pel ridícul, però hi ha cada dia més morts pel mig, provocats per les negligències d’un govern central que no veu més enllà que el trist criteri radial de Madrid quilometro Zero.
Corre per la xarxa un vídeo autèntic com ell mateix on en el seu escó es dedica a fer burilles i a llepar-se les lleganyes. No hi ha Photoshop. És la realitat més fastigosa. 
Tant com quan es mofava conjuntament amb l’Arrimadas d’en Borrull al Parlament.
A cada twitt d’aquest individu se’l podria contestar amb el vídeo.
Potser si mai es torna afer un llibre d’educació, aquest podria ser la contraportada. 

De la lleialtat al suïcidi.

Confinats -capitol 6

De la lleialtat al suïcidi.
La unitat en estratègia ens fa forts,però la unitat en opinió ens fa inútils.

Comenta Oriol Mitjà.
Retopant directament a Emma Riverola, que ha repiulat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, on l’assenyalaba de fer política.

Ras i clar  Mitjà ha contestat amb la serenor que només pot tenir el sinergitzador del primer assaig clinic pel coronavirus i la contundencia en afirmar que la lleialtat ens portará més morts. 

Mitjà parla de xifres, de matemàtiques, càlculs i gràfiques. Sembla un llenguatge inhòspit, que pot semblar fred, però que atesera amb dades esfereïdores que cada minut que passa li donen la raó quan va avisar que sense un confinament total l’epidèmia generaria una pandèmia.
Es referma en què el vaixell fa aigües i que el timó és en mans d’irresponsables. És cert que no estem avesats a aquests tipus de calamitats i que ens desbordem, però potser tenim al timó un capità que ha perdut el nord.
Capitans entestats a tenir la raó que donen els galons i les estrelles han omplert la història de naufragis. Fa molts anys que naveguem en aigües manses i qualsevol és capaç de fer-ho sense bitàcoles i cartes marines. Molts diuen tenir el “Titulin”, però ara la mar es recaragola amb força i el corrent se’ns endú.
No vull seguir navegant en un vaixell fantasma que s’enfronta a un huracà amb salvavides dibuixats com els que ens parlava en Joan Capri. 
Abans del “salvense quien Pueda de L’Armada invencible “potser cal reflexionar i escoltar.
És clar que sempre existiran Icetas que culparan els Científics, els metges, els epidemiòlegs de crear un “Motí a bord”.

El fons del mar és ple de cretins! I de inocents malauradament.

Reconeixement a Vicent Partal.

Capítol-5

La importància de la informació envers la desinformació malintencionada.


L’imprescindible Vicent Partal, avui a VilaWeb dibuixa la figura d’un personatge peculiar de casa nostra. 
Ho fa amb un titular i subtítol que és la caricatura d’aquest home que sense cap mena d’estudis viu i ha viscut de la política, si és que el que fa se’n pugui dir això. Política.
La immoralitat dels miquelicetes.
(per defecte inclou a Eva Granados, un copy /paste amb olleres més grosses.) i la claca piulaire del PSC
«Això que fan és una immoralitat perquè intenta apartar la prioritat del lloc on avui ha de ser, que és discutir sobre l’adopció de polítiques clares i rotundes, expeditives, que puguin frenar la Covid-19»
La seva retòrica més virtual que real sembla provenir del nen que puja a la cadira per recitar el verset de Nadal mentre saliveja per les cares de felicitat dels familiars. Ara Socis del PSOE. 
Partal, sempre aixeca els seus escrits amb pilars potents i ens parla del verb “Silenciar”.
En el seu polèmic llibre contra la censura (Giving Offense), el premi Nobel de Literatura John Maxwell Coetzee parla de ‘la passió de silenciar.
OBJECTIU- doctor Oriol Mitjà, aprofitant les sempre ben disposades pàgines d’El Periódico, sempre a punt a torpedinar el govern català. Aquests vividors de la política no tenen escrúpols en difamar o fer-se la selfie amb qui sigui amb la mateixa finalitat, la del control de l’opinió pública.
Espero que l’efecte bumerang, els passi factura. La gent potser necessitava sentir la por per obrir els ulls a aquesta pandèmia mediàtica que utilitza la mentida de forma més barroera per amagar el volum de la tragèdia i anorrear els qui es posicionen fermament.
Des d’aquest humil blog vull homenatjar a Oriol Mitja i al seu equip, al M.Honorable Quim Torra i a Vicent Partal per fer d’altaveu de totes les causes que ens pertanyen. 

I quan crèiem que ja ho havíem vist tot… capitol 4

Destacado

Quan creiem que el dia del pare l’havia inventat el Corte Inglès,
ara resulta que ho van fer els americans.
I és que sempre anem a la darrera part de la fila.
Bé en tot no, ara sembla que la ineptitud dels nostres governants
ens col·loca en un lloc de pòdium en afectats pel coronavirus.
Aquest any els que tenen pares potser els hauran de felicitar per whatsapp.
Ahir nit el cel de tot el país va ressonar de valent en dues accions
que marcaran una fita històrica.

L’aplaudiment als equips mèdics i de neteja
i la cassolada just en el moment que El rei aquest que no sent,
no escolta i és convidat de pedra de tot el que pugui afectar el poble,
Es va col·locar davant un faristol més semblant a un taüt que un estri funcional.
¿Esperàveu que parles del lladrocini del seu Pare, dels milions, de l’herència?
No!. Va parlar de la “unidad de España” ! Quins collons!

Avui sabem que ni es va molestar en fer ne un de nou.
Copy paste del que va fer en un altre discurs i que figura
en la novela Palmeras de Fimina Sabadú
Fins i tot els micos de Gibraltar haurien fet un discurs millor!
Si quan sortiu no trobeu mascaretes
podeu comprar-vos una pandereta!

És el que més ens representa i si no en trobeu
també us podeu entretenir tocant la simbomba fins que arribi Nadal.

Mataró 19-03.2020

Aniversari confinat. capitol 4

Destacado

Avui és una jornada especial, celebrem el meu aniversari a casa sense els fills i néts. Els meus aniversaris solen caure en moments especials.

Fa dos anys hem tancava voluntàriament a la presó simbòlica que es va instal·lar a la plaça Santa Anna en protesta per l’empresonament dels polítics.

He despertat amb la llar engalanada com si es tractés d’un festival. Globus, pancartes, un pastís amb forma de càmera fotogràfica i el regal més ben escollit per animar el dia. El telèfon el WhatsApp, el Twitter, el signa’l, el Telegram i el mail competien amb el telèfon per felicitar-me, vaja, un desfici. A casa, avesats al silenci, se’ns acumulava la feina. És el que té tenir molts coneguts i amics i com diu l’amiga Imma, haver viscut moltes vides acumulant records que tal volta són els millors tresors. El sol tot just s’aixecava quan les notícies no milloraven en vers el tema del virus. El Departament de Salut ens informa que en les últimes hores s’han mort 23 malalts de la Covid-19 a Catalunya. A més, hi ha 472 casos nous. Del total de casos acumulats confirmat fins ara, han mort un total de 41 persones amb el coronavirus 2019, totes elles amb patologies prèvies. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya llença la campanya #JoActuo per promoure el confinament a casa i explicar els motius solidaris d’aquest gest per superar el coronavirus. Itàlia confirma la mort de 345 persones més pel coronavirus. El país transalpí ja registra 2.503 defuncions. A més, avui hi ha 3.526 casos nous. Però a Espanya segons sembla, això no els fa ni fred ni calor i mantenen com és habitual la seva negativa a aturar i aïllar les autonomies. Sánchez reitera que no confinarà Catalunya, tal com insisteix el govern de la Generalitat. La imatge del dia sembla extreta d’una pel·lícula d’en Berlanga. Un ministre i dos militars carregats de quincalla representen l’equip nacional amb grandiloqüents gests castrenses fent proclames contar “el enemigo”.  Més cautes però amb cara d’emprenyats aquí dos científics, la consellera de sanitat i un eixut conseller de governació que a més d’aconsellar-nos, fa el recompte d’infractors i detinguts per no obeir els consells. El Científic Oriol Mitjà es mulla i ocupa informatius de tot l’estat i les befes de les cadenes estatals sobre el Molt Honorable Quim Torra estan a l’ordre del dia.  La pandereta segueix sent l’instrument que acompanya i perfila l’altre tema prioritari sobre la fortuna del Rei i el seu llegat.  Felipe VI es reunirà demà amb Pedro Sánchez i farà un missatge institucional a les 21.00 adreçant-se a ‘la nació’. TOT PER DEMA, no ens estresséssim. Sánchez dóna suport a la decisió de Felipe VI respecte de Juan Carlos I i la suposada renúncia a l’herència. POS CLARO Un Sant Jordi confinat es postposa La Cambra del Llibre de Catalunya, que aplega el Gremi d’Editors, Gremi de Llibreters i Gremi de Distribuïdors emprenen accions conjuntes contra la crisi. Dolors Bassa, aïllada a Puig de les Basses perquè té símptomes del coronavirus. Diumenge, el conseller Josep Rull també va ser aïllat, en el seu cas a la infermeria dels Lledoners, per haver estat en contacte amb un positiu de coronavirus. A més, divendres es va fer el mateix amb Jordi Sànchez, per haver estat en contacte amb un possible cas.

Mataró

De la pandereta nacional al Coronavirus! capitol 3

De la pandereta nacional al Coronavirus!
Que vivim en un país on el folklore s’embolica en la bandera que incorpora la cartel·la amb el lema «Una Grande Libre» i reivindica enfrontar una infecció d’un virus que està capgirant el destí de la humanitat amb efectius militars o de les forces de la benemèrita tan prehistòriques com el tricorni que llueixen.
A Casa nostra pel contrari descobrim actius que podíem desconèixer com un equip de científics d’avantguarda que treballen de fa temps en la recerca d’antivirus. 
Són aquests precisament els que reclamen el confinament del país i es manifesten en contra de com el govern espanyol ha actuat a Madrid i d’altres zones infectades.
Avui la notícia de casa ha estat la compareixença del Molt Honorable Quim Torra que ens comunicava haver donat positiu, minuts abans jo feia un twitt al President Puigdemont on li deia. Li vàreu passar un mort molt difícil de portar a coll i a fe de Déu que Quim Torra hi deixa la pell per fer-ho el millor que sap i pot. Des d’ací el vull encoratjar i desitjar una rapida millora. Potser no és el president més fotogènic però potser la seva càrrega intel·lectual i humana sobrepassa l’ empatia visual i del gest.
Ara que la mascareta n’és el símbol, és just quan cauen les mascares dels qui amaguen sentiments d’odi i rancúnia envers el país i que prioritzen els interessos de partit.
Llegir Miquel Iceta, en twitts vomitius ironitzant sobre la gestió que es fa des d’ací i donant suport a les decisions del seu partit a Madrid basades en la imposició per la força, la mateixa força que va apallissar a la gent que anava a votar, és realment inadmissible que aquest personatge sinistre vulgui esdevenir president. D’escala potser?
Sis morts i 491 positius més a Catalunya en les últimes 24 hores.
Espanya porta la mateixa progressió de casos de coronavirus d’Itàlia amb set dies de retard.
Portugal s’avança i tanca les fronteres.
Tot aquest caos actua de fum que distreu de l’altra que en un país normal (que no som) hauria fet caure el cap del rei.

Gota a gota!. capitol 2

Com la gota malaia el degoteig de casos nous afectats pel virus ressona a les cases dels ciutadans que es clouen a casa amb l’esperança de resoldre un conflicte que mai podíem imaginar.
La resposta del President Torra va ser immediata demanant confinar-se tota la ciutadania i tancar ports, aeroports i vies de comunicació amb l’exterior.
Ben al contrari Sánchez opta per la propaganda més barroera mentre es dobla el nombre de morts.
Avui la gran notícia, és l’enorme salt que han fet les xifres de contagiats i sobretot de morts.
En un sol dia s’ha passat de 152 morts dissabte a migdia, a 288, diumenge avui a migdia. En un dia hi ha 136 morts nous, gairebé el doble. I dels 288 morts totals, la comunitat de Madrid en té 213, és a dir, el 73%. Madrid no és tancat i els seus veïns, no tots campen pel territori escampant la infecció.
Al País Valencià: ha passat de 189 a 409. I la consellera, socialista, Anna Barceló no ha dubtat a culpar-ne l’arribada en massa de turistes madrilenys.
El President Torra, no signa el comunicat de la resta de presidents, en suport a les mesures de Sánchez
En el text destaca com la coordinació i la col·laboració entre autonomies fa més eficients en el control de la pandèmia.
El vicepresident Aragonès anuncia que té el coronavirus 2019
Massa per un sol dia i esclata un altre afer que vol ser anorreat pel primer.
Felip VI renuncia a l’herència del seu pare i li retira l’assignació.
El monarca emet un comunicat oficial on esmenta que després de la publicació de diverses informacions que evidencien que el rei emèrit va rebre diners de l’Aràbia Saudita i els va amagar a Suïssa, El Rei assegura que pretén “preservar l’exemplaritat de la Corona”
Un dia rodó i una nit que comença i pot ser llarga per molts. Molt llarga i incerta.

Mataró 15 Març 2020.

CONFINATS -capitol1

Destacado

Coronavirus

Confinats!
Assegut davant la pantalla, al costat del teclat una tassa de cafè per recarregar forces, No he anat a comprar el diari ni tabac. De diaris ja els tinc tots en format digital, de tabac ja fa anys que no en gasto ni m’he empassat mai el fum. Tinc altres vicis.
A un metre escàs, la finestra oberta perquè entri l’aire i la possibilitat de veure el mar i escoltar una garsa amb el seu “xac, xac, xac” mentre m’observa amb posat xafarder.
És un so natural que combat en l’espai comú amb els electrònics dels “drings” del Twitter i els “pings i pangs “del -e-mail o el whatsapp. 
A l’ordinador del costat, l’inefable 324 repeteix com un lloro les novetats sobre el tema del dia. “El Coronavirus”. 
Opinions de tota mena, notícies contrastades i d’altres amb el segell dels qui els mena. Hom se sent desprotegit, desbordat, mal informat, en fi enganyat.
Avui Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena han quedat aïllats, mentre Madrid permet que els seus escampin llurs virus a les platges de Benidorm. 
El Twitter s’ha convertit en una autopista de vuit carrils per encabir acudits i tota mena d’improperis.
El jovent no pot anar a l’escola i just ells que semblen tenir l’exclusivitat de les tauletes, mòbils i ordinadors, ara descobreixen que necessiten viure en grup i s’apilonen pels carrers i locals.
Mares atrafegades carretegen litres de llet i voluminoses bosses de paper de vàter, Coca-Cola i cent mil paquets de dònuts. L’àvia quan els veu arribar els pregunta per si hi han comprat arròs, cigrons, llenties, oli i bacallà. Tot remugant els diu. ! No heu passat cap guerra!
I és aleshores quan penso en el títol del llibre del meu estimat Jordi Borràs. “DIES QUE DURARAN ANYS” i dubtar sobre L’altre títol seu i que segur tindrà molt èxit, “LA FORÇA DE LA GENT”

Mataró 13-març-2020.

ACTE DEL CONSELL DE LA REPÚBLICA A PERPINYÀ EN FOTOS.

Destacado

Veure per creure.
Arran del 13 sept. 2009 a Arenys de Munt la primera consulta sobre la independència no podia pensar tot el que podríem veure a través de l’objectiu en una dècada.
Anàvem tots a una i vàrem descobrir l’odi a tot el que representava aquell fet i l’entorn de casa en aquells fanàtics feixistes que semblaven sortits del museu de la cera i caspa de l’estat.
Amb la càmera al coll i petit bloc de notes he sentit el batec del cor i enfocat a través de les llàgrimes tant en moments de joia com d’altres que voldria esborrar de la memòria.
El 9-N era al costat del President Mas i tenim pendent una entrevista amb el President Puigdemont signada pocs dies abans de partir a l’exili. Potser la foto del 11S en què s’adreça a uns micròfons era una premonició. 

Avui he tornat a plorar en prémer el botó, llegit mirades, somriures i palpat la impotència d’un poble que viu amb il·lusió de veure fet realitat el somni.

Vull aprofitar aquest moment per agrair al Josep Puigbert, Director de La Casa de la Generalitat a Perpinyà, al Col·lectiu Angelets de la Terra i en especial a Ramon Faura Labat per la seva implicació ferma i decidida, que són hi han estat un altaveu admirable per difondre la cultura i parla a la Catalunya del Nord i tot el que esdevé la realitat de casa nostra.

En un acte a La Casa de la Generalitat compartint taula amb Ramon Faura i Josep Puigbert, en representació dels fotògrafs que exposàvem a Perpinyà. 

Us convido a visitar la fotogaleria.