Quan el VISA es gira d’esquena.

v1Quan el VISA es gira d’esquena i considera que el moviment català no té prou ressò per a estar present en el Festival fotoperiodístic de Perpinyà, és creen nous moviments que caminen en paral·lel per fer palès el que es pretén amagar.

39814946_1916046318462822_7592308809779904512_n

_34A9533bynDissabte es va inaugurar El Visa Pour L’image i paral·lelament diferents espais on es reivindica el que no ens han acceptat. El col·lectiu Visca per la Llibertat va iniciar amb un petit aperitiu la presentació i el Tour per les diferents exposicions enespais cedits per comerços locals. Fotògrafs de tot el Principat es van reunir per donar vida a un projecte que Angelets de la Terra va engegar._34A9513

_34A9527Ramon Faura i el seu equip ha fet possible en pocs dies quelcom que semblava no poder reeixir. Un ambient un xic surrealista compost per comerços de tot tipus acollia un tresor comunicatiu. La resistència es tornava a revifar en la Catalunya Nord. La que sempre ha estat cabdal per mantenir la flama encesa dels nostres sentiments._34A9519_34A9465La ciutat però seguia el seu curs i les turistes es mostraven encuriosits per la quantitat d’informació que rebien en pocs minuts i en el mateix espai.

_34A9577

_34A9484bynEls símbols i la lectura que cada un de nosaltres en fa, suggereixen imatges i  missatges.v4Mentre al carrer la vida segueix en una ciutat verdader aiguabarreig de llengües i sentiments.v5

v3

v2Una ciutat heterogènia en colors, siguin funcionals o decoratives.

40694643_1938612919539495_4974883124585431040_n

_34A9460

_34A9478

40658686_1938905052843615_5049208581614731264_nLes activitats del grup, només han començat, seguirem informant i el dia 14 a La Casa de la Generalitat projectarem el Vídeo Un poble Dempeus. Us esperem.

 

 

Omplim ponts!.

senyeraPotser per fer boca per l’11 de Setembre?.
No ens fa falta. Cada dia, cada minut el dedicarem a seguir en la lluita per aconseguir fe-Nós escoltar i respectar.
ia.

_34A9215.jpg

Ahir els ponts de Mataró es van omplir de gent ferma que va recordar als qui passaven que seguim dempeus per recordar eles presos i exiliats polítics.
Des de Malgrat a Tiana i de forma simultània els ponts varen fer de caixa de ressonànc

Per ser que érem en vacances, els dos ponts es varen omplir de color, sobretot d’aquell que menys els agrada als qui de nit intenten emmudir la veu del poble.

Entrevistem a Ramon Faura Llavarí.

faura

Els qui tenim un referent en l’històric moviment per salvaguardar l’esperit del nostre poble en la Catalunya Nord, un espai on sempre ens ha fet sentir agermanats i proper a les contrades on ja fa cinquanta anys acollia La Universitat Catalana d’Estiu sorgida a partir de les diades organitzades l’any 1968 a Prada conjuntament pel Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, després del Maig del 68.

Amb familiars a l’exili a França i d’altres militant en diversos fronts de tipus cultural, com la música i el cant coral tan lligades a l’excursionisme, vaig tenir una infància plena de munició que enfortia l’empatia per un ideal amb la llibertat com a fita i la lluita en contra de les prohibicions envers la nostra llengua i la seva profusió.

Així ara en el context actual, sento com el batec del cor, més vell i afectat, dringa amb l’esperit del jove aprenent que va viure els primers anys a La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) a l’Alta Cerdanya on rebíem les visites dels familiars que vivien a França, escàpols del govern franquista.zoom

Amb motiu de l’activitat divulgativa del procés i els seus esdeveniments que han capgirat el dia a dia del nostre poble Ramon Faura, es comunica amb un grup de fotògrafs per tal de desenvolupar un projecte encaminat a fer present en el marc incomparable de Perpinyà, coincidint amb Visa Pour L’Image on els organitzadors no veuen prou interès el moviment català.

logo-1-1

plan

Amb la presentació de l’exposició fotogràfica Visca per la Llibertat a Perpinyà , Ramon Faura i el seu equip han creat una caixa de ressonància que pot esdevenir un punt d’inflexió en una nova etapa de resistència en imatges.

Entrevistem a Ramon Faura Llavarí.

El Rebost de la memòria, es nodreix de rebosters d’honor que emplenen de contingut les lleixes de l’històric i donen consistència a un projecte personal.
Avui parlem a amb Ramon Faura.

  • Qui és i com es presenta?L’història i els orígens d’un individu influeix sobre el desenvolupament del seu pensament. Per això, penso que pot ser interessant pels lectors de les meves cròniques de conèixer-me millor a través de la presentació personal que segueix.
  • Fill d’una restauradora occitana, arrelada als Pirineus bearnesos; amb un avi empresonat amb Malraux per organitzar reunions de resistents a la masia on viuen encara. Un pare artista pintor, arrelat a la Serra de l’Obac des del segle IX ; amb avantpassat al comandament dels Segadors de Terrassa, i un avi que gestionava les empreses d’armament dels republicans.
  • Des de la masia que em va veure néixer al 1979, al peu del castell de Queribus, a Taltaüll, vaig traslladar-me successivament a Forques, El Soler, Sant Cebrià i Perpinyà. Vaig fer estudis universitaris superiors sense ser un estudiant model però amb ganes de tocar diferents matèries.
  • Des de tot petit em sento català. Als 5 anys, ja aixecava ben alt la senyera, a la primera manifestació del coll de Manrella, en homenatge a Lluís Companys. Però quan es va despertar el meu sentiment nacional? Parlant amb en Quim Gibert (un dels escriptors de « El despertar dels Països Catalans »), vaig arribar a la hipòtesi que el despertar de la meva catalanitat va començar quan vaig adonar-me que, malgrat ser català, no podia comunicar amb els meus avis en català.
  • El pas vers la catalanitat no és fàcil. La classe per adults de Sant Cebrià era avorrida per un nen. La classe de català del malaguanyat caricaturista Jordi Dunyach, on anava amb l’Idali Vera i la Lea Giné, al col·legi d’Elna, va parar-se al cap de pocs mesos. Vaig haver d’esperar fins al tercer any d’universitat per poder anar d’Erasmus a Girona, amb l’ajuda del professor Miquel Leiberich, i aprendre la meva llengua. L’aprenentatge va ser molt ràpid, ja que tenia la llengua en l’orella i en el cor. Fa cinc anys que parlo i escric en català i em permetre de descobrir diversitat que m’envolta. Malgrat tot, ser català continua sent un esforç d’aprenentatge, dia a dia
  • En realitat, tots tenim una història i un arbre genealògic, però el més important és l’historia que estem escrivint amb la nostra rauxa, per les generacions futures.
  • Coordinador en Col·lectiu Angelets de la Terracoxlog-240x300
  • Va treballar com Artistic Director en Homenatge a Joan Pau Giné
  • Va treballar com a Director Artistic en Setmana per la Llengua
  • Va treballar com Fondateur en Politic66
  • Va estudiar Master 2 Coopération Transfrontalière et Inter-territoriale en Institut Franco-Catalan Transfrontalier (IFCT)
  • Va estudiar Educació Infantil en Escola de Magisteri de Girona
  • Va estudiar Foreign Languages en Universiteit Utrecht
  • Va estudiar Maîtrise Audiovisual à l’ESAV en Université Tolosa de Llenguadoc Li Mirail
  • Va estudiar Empresarials llicenciatura a Universitat de Girona
  • Va estudiar I.O.T GEA en Université de Perpignan
  • Va estudiar en Lycée Aristide Maillol
  • Va estudiar en Notre Dóna’m de Bon Secours
  • Viu en Saint-*Estève, Llenguadoc-Roussillon, France.

No ens coneixíem personalment però la seva capacitat de lideratge i organització va crear una empatia que potencia la col·laboració. Així estic molt orgullós de formar part d’aquest equip amb fotografies que dibuixen la traça del procés des del seu inici a Arenys de Munt, fins al moment actual i un vídeo amb el nom de Mataró Dempeus que registre en vint minuts un any ple de esdeveniments que poden capgirar el futur.

arenys de munt

ma1

Anem per feina amb les preguntes, Ramon.

¿Com veus el ritme que pren aquest moviment i la negativa per part de Visa d’oferir espai per mostrar la veritat del conflicte català?

Malauradament, al Nord com al Sud dels Pirineus, la història ens demostra que ens és imprescindible rebre garrotades per reaccionar. Dono les gràcies amb ironia a aquesta gent que posa en evidencia el menyspreu i a vegades l’odi dels estats francesos i espanyols envers els catalans. Visa pour l’Image és un festival de fotoperiodisme organitzat tot l’any des de París, amb diners públics (Estat, Regió Occitanie i ciutat de Perpinyà), que ve a Perpinyà només pels 15 dies d’exposició. No em sorprèn la censura orquestrada contra el procés català, ja que correspon totalment a la política de l’Estat francès, del seu govern i del municipi de Perpinyà. Moltes coses han canviat d’ençà que vam anunciar, en un article de L’Indépendant el 28 de maig, que farem una contra exposició. Vam prendre aquesta decisió després de la roda de premsa de Visa pour l’Image, el 18 de maig, on el seu director Leroy va declarar que no havia rebut cap material fotogràfic prou interessant i que no podia fer una exposició amb quaranta fotos de senyeres. Ara Visa pour l’Image diu que faran una projecció d’algunes fotos en una de les dues nits de projeccions davant un públic reduït de convidats. No faran cap exposicio oberta al gran públic sobre aquest tema quan dies després d’haver anunciat les exposicions 2018 van sumar una exposició sobre Palestina que no era prevista. També el partit Oui au Pays Catalan i el Comitè de Solidaritat de Catalunya Nord organitzen dues exposicions més de fotos alternatives en la mateixa línia que Visca per la Llibertat dels Angelets de la Terra. 

Com expert en manifestacions culturals i musicals en pro de la llengua, ets coneixedor del que és una caixa de ressonància. ¿Creus que arribarà a tot -hom? ¿Com creus que serà la reacció de l’organització del Visa?.

Els Angelets de la Terra organitzem manifestacions culturals des del 2001 sempre de forma autofinançada i autogestionada així ens estalviem intents de recuperació política de la nostra feina. Sempre tenim reso en la premsa local i nacional (parlo de l’àmbit català és clar) però cal reconèixer que tenim molt èxit tant al nivell d’assistència en els Concerts per la Llibertat que organitzem des de l’abril 2018 com al nivell mediàtic sobretot quan vam acollir els familiars dels exiliats i dels presos polítics a casa meva. Ara, volem posar en evidencia les mancances de Visa pour l’Image, del govern de Perpinyà i de tots aquests que no recolzen la democràcia a Catalunya davant de les agressions espanyoles sempre amb l’esperança que canviïn la seva posició, encara que sigui per oportunisme.

¿Veus viable l’exportació aquest conjunt a altres municipis?.

Ja tenim l’exposició reservada pels ajuntaments de Prats de Molló pels mesos de novembre i desembre, i per l’ajuntament d’Alenyà a principi de 2019. Encara no hem contactat amb ells, però pensem que podrem portar aquesta exposició en alguns dels 90 municipis que formen part del col·lectiu en solidaritat amb la Catalunya del Sud. També ens interessa presentar Visca per la Llibertat arreu de l’estat francès, però de moment ens centrem en la primera edició a Perpinyà.

He quedat sorprès per l’agilitat del teu equip en moure fils. ¿qui t’ajuda?.

L’1 d’octubre va conscienciar els nord-catalans. Ara som un centenar d’Angelets de la Terra i cadascú té la seva especialitat. Alguns encarrellen o reparteixen fulletons, altres fan el transport del material sobretot pels concerts, hi ha també tècnics de so i llum, altres fan traduccions al català, francès i anglès. També tenim 5 dissenyadors que fan els cartells, fulletons i llibretes. Una informàtica, també és la fotògrafa de l’ajuntament de Prats de Molló, s’ha proposat per realitzat la web www.visca-llibertat.cat. Finalment, gràcies a les xarxes socials sempre aconsegueixo a trobar ajuda per realitzar els projectes que em passen pel cap. Actualment coordino l’exposició de Visca per la Llibertat, la realització del novè disc recopilatori del Col·lectiu Angelets de la Terra de músics per la llengua, els Concerts per la Llibertat del 22 de setembre al Soler i del 13 d’octubre a Pesillà de la Ribera amb 18 grups musicals

Espero que tinguem èxit i ressò amb la mostra i també que els qui tenim en presons i a l’exili puguin sentir l’escalf que intentem incloure en cada imatge i en cada paraula.

En aquest blog anomenat El Rebost de la memòria” que emmagatzema lleixes de records i provisions pel futur, tens un lloc com a reboster d’honor. Sigues benvingut.

Gràcies Joan per fer-me reboster d’honor.

 

Escriure amb imatges la història de la traça d’un poble és prou per a dedicar-hi una bona part de l’existència.

_MG_9526Escriure amb imatges la història de la traça d’un poble és prou per a dedicar-hi una bona part de l’existència. Els qui vàrem néixer a la postguerra creiem que no tornaríem a viure moments com els que darrerament remouen el ritme del nostre respirar quotidià. Negar el que estem veient és tant com fer ulls clucs a la realitat i disfressar tot el que el poble viu en el seu dia a dia de forma grollera i vergonyosa.
Pels qui educats en èpoques franquistes vàrem veure negades les ambicions de manifestar-nos lliurement en la nostra llengua, acudíem sovint a Prades de Conflent i d’altres espais on es mantenien les arrels i la flama dels principis més elementals. Aquest gest de resistència que podia semblar quasi tremolós i poc consistent, pren ara de bell nou força i reneix en el combat pels nostres drets més fonamentals.
Com a fotògraf capbussat des de la infància en temes reivindicatius, és ara quan sospeso amb ferma convicció la necessitat de mantenir tensa la corda que ens manté tensa el primer de la corda en aquesta travessa en vers el cim de la dignitat, un cim al qual no s’hi arriba de forma faci’l, un trajecte ple d’esquerdes i falses presses que ens poden projectar a l’abisme si no tenim cura d’assegurar-nos constant-ment. 
El darrer any la cursa ha estat talment encoratjadora, feixuga i portada a l’extrem més barroer per part de l’estat espanyol que ha fet ressorgir la bèstia adormida que mantenia oculta. La utilització de la força, la mentida i la por per combatre la llibertat d’expressió, s’han radicalitzat i el món sencer ha vist la renaixença del feixisme més ranci en les formes i actuacions d’un estat ancorat en un passat vergonyós.
Mai podíem creure que milions de persones sortiríem al carrer per cridar amb força demanant el bé més preuat. La llibertat.

Ara de bell nou tornem a l’escenari on manteníem encès l’esperit de resistència . La Catalunya Nord, en un esforç comú per fer evidents les mancances i el triomf de la mentida organitzada. 
Ara hi acudim formant part d’un col·lectiu gràfic molt singular, just en el rovell de l’ou periodístic, en el Festival Internacional de Fotoperiodisme.

logo-1
El  “Visca per la Llibertat”, les fotos que falten de Visa pour  l’ Image.
L’exposició Angelets Terra “Visca per la Llibertat” exposició fotogràfica col·lectiva dedicada al procés d’independència de Catalunya. Angelets Terra organitzen des d’abril de 2018 “Concert per la Llibertat” en solidaritat amb els presos i exiliats polítiques catalanes. En línia amb aquest enfocament, “Visca per la Llibertat” pretén ser un complement de Visa pour l’image, que des de l’any 2008 i l’inici del procés d’independència, té exposició Mai dedicat per a esdeveniments excepcionals que tenen lloc a Catalunya. Aquest projecte presentarà el treball de foto-periodístic de vint professionals.

web

Sentir-se orgullós de pertànyer a aquest col·lectiu és un goig personal pels qui se’ns ha convidat. Escriure amb imatges aquests moments inesborrables que poden ser el llegat pels nostres fills i néts, un acte necessari.arenys de muntPojol montillaJunts.jpgmasmaragallvia2Forcadell1llachmeridiana motosMeridiana1meridiana001_34A6662nit001passeig colonrepublica 001_MG_5650.jpg_34A0131.jpg_MG_2469AUTOPISTA 001marc 022cdr1marc 003musics 001.jpgjutsticiamataró01zoom.jpg_34A6815_AF_0493_MG_5637_af_2735_af_2780_34A8316

L’ ” A por ellos ” desperta el passat.

bel4

La convulsió política del nostre país encegada pels membres del PP de la mà de Cs i un camaleònic PSC/ PSOE en ofegar la Democràcia tornant a la DICTADURA que tant enyore, m’ha fet reflexionar molt en veure unes imatges que vaig captar a Belchite.

¿ D’on neix la rancúnia i les formes més rancies que impulsen els comentaris incendiaris de L’Albert Ribera i Inés Arrimadas?. ¿que se’n ha fet dels anomenats intel·lectuals de la hipotètica esquerra?
Un Aznar, que mai s’ha jutjat per la seva implicació en  fets totalment reprovables, va enquistar un moviment en contra de Catalunya que és revifa, encenent les brases mai apagades però si encobertes pels qui només hi han après el català per odiar-lo i que prou ho mostren quan per amenaçar canvien d’idioma.

cart

Gratant en la memòria i en exposicions de cartells d’ambdós bàndols he pogut veure com l’historia és repeteix i com la bufetada que el dictador volia donar als republicans … Ara els explota a la cara. Quan el país adormia els records i els més joves encara orfes de rancúnies conviuen en pau sense odis pel lloc de naixement o llengua veiem com aquest colla de brètols emmascaren la realitat intentant  enfrontar-nos.

És un joc que pot servir per disfressar la seva impotència en governar , un joc per guanyar temps electoral per mantenir-se en la poltrona que sols han guanyat a base de promeses incomplertes, mentides, difamacions i que està passant al límit l’avorriment i les ganes de viure en un país de pandereta on regne el  descrèdit i la hipocresia.


bel5

gce17

La meva família va viure i va sofrir la guerra civil i en diversos casos enfrontats, en el calaix de la memòria només puc emmagatzemar el que em van explicar els qui *li van viure en primera persona, fill de mare aragonesa i pare català l’Ebre va ser l’escenari de tots aquells records. Amb els anys vaig creure que mai estaria interessat a reconstruir passatges d’aquest temps passat. Avui dia corren aires massa nostàlgics per a alguns i dialèctiques sorgides del rancor i la ignorància tenyida d’odi en la qual els mandataris escuden el seu pudent discurs entossudits a trencar el que mai han acceptat ” La Democràcia”

a

bel0

“Bell lloc”, és el significat de *Belchite.Amb orígens pròspers ja a principis del segle XX aquesta població saragossana de remarcat estil mudèjar , Amb dos convents i diverses esglésies que evidenciaven la força econòmica de la zona.Orígens romans encara que amb vestigis més antics. Els musulmans van imprimir el seu caràcter fins a la reconquesta i Felipe III va ordenar la seva expulsió quedant a la mercè del Comte de Belchite.en el segle XVII, van aconseguir la seva independència de la noblesa.

bel1En 1838, La guerra Carlista va convertir *Belchite en escenari *dantescde les lluites *fraticidas .Era només el presagi del que *verien aquestes mateixes pedres.Estiu 1937, els republicans atropellen  el poble al comandament dels nacionals.Mes de sis mil *personas desapareixen o moren en l’atac.

GCE_1029_Puyol_Mkimage_131

cartel-la-bestia-acecha-cnt-fai-bn

Es mantenen en peus poques cases i el caos és total. El bàndol republicà *disfrutaria poc el control de *Belchite i les tropes nacionals van acabar guanyat la guerra.

bel3Es va reconstruir un nou *Belchite amb mà d’obra dels presoners de guerra . Es supossava que amb això els qui ho van destrossar pagaven la seva obstinació.Aquesta va ser una venjança franquista. que segueix allí com a monument àdhuc passat ple d’errors.

bel2  Són pedres que encara ara clamen en la memòria un passat.

bel6  

 

” El Ingenio”

Destacado

Segueix la caiguda de negocis, una de les emblemàtiques botigues barcelonines, situada al carrer Rauric. L’històric establiment de venda de productes artesanals de circ, capgrossos i gegants conegut com ‘El Ingenio‘. Va obrir-se l’any 1838 .

ingenio1
Recordo quan de petit anava amb el pare a Barcelona, Les Rambles, carrer Petritxol, La Boqueria, carrer Avinyó i en aquest anar i venir, aturar-nos davant un aparador de somnis.ingeni2
L’Ingenio al carrer Rauric, molt a prop de can Culleretes, formava part de l’ideari infantil entre joc, lectures i màgia.
Centenars de capgrossos de cartó, la millor oferta en jocs de màgia i els artefactes que tot aquest món embolcalla._MG_9993
Al carrer un Picasso enorme ens convidava a entrar. L’al·lè dels nens encastats al vidre entelava la imatge.
Virtut dels fotògrafs o no, tenim un rebost de sensacions i en aquestes podem veure un personatge que sembla integrat en el paisatge.
M’agrada retrobar,

eti

Imatges que no hem vist.

Imatges que no hem vist.
Divendres 27 d’octubre, 2017. Plaça Sant Jaume, Barcelona.

bcn3
Tot el món ens mira i les càmeres apunten a un objectiu fix. El símbol era la baixada de la bandera espanyola del mastil central del Palau de la Generalitat.
En aquell moment d’eufòria i incertesa poc podíem pensar el que s’estava cuinant.
Pel que ha esdevingut després intuïm que res de bo i cada un de nosaltres mantindrà en la memòria el dubte de si estàvem disposats a entendre i a respondre amb seny. bcn2
Pel fotògraf, com a testimoni de la realitat de cada instant. Captar el moment és vital i necessari i més si ets un freelance que no té venut el seu criteri a cap mitja que ho pugui capgirar.
En massa poc temps, els canvis s’hi han succeït i les formes també s’han vist sobrecarregades pels interessos dels qui no veuen amb bons ulls el criteri d’autodeterminació i la lliure expressió. Els qui creiem guardats en un calaix polsos els records de l’època franquista hem vist trontollar uns principis que ens han fet treure les olleres d’una miopia envers uns polítics, orfes de dignitat pels qui possiblement molts haurien apostat.bcn1
Personalment crec que la fàbrica d’independentistes no era tan productiva fins aleshores i que han caigut les mascares tan avall que els poden servir de genolleres.
Poc imaginava cobrir tres esdeveniments de protesta cada setmana i ara és tan usual com respirar.bcn4
Cada vegada és més difícil indexar el material que s’encavalca constantment en un rebost atapeït de sentiments i canvis constants.
Els símbols, àdhuc els colors substitueixen i enllacen missatges que naveguen a la velocitat de la llum.

_34a2199
Existeix i lluiten per no conviure la discriminació i l’odi i l’insult i la befa és la cançó en els mitjans que dirigeixen sense escrúpols dels de la força del diner..
La gent del carrer ha après a estimar-se, necessita abraçar-se. Potser era necessari?

ma1
Els avis han bescanviat “banc del si no fos” per una lluita groga aferrissada i com llegim sovint en alguns murs … Sense iaies no hi ha revolució.

Tafanejant per Girona

Seguint la traça de temps i les ferides en les arrels més profundes, caminem per Girona. Una ciutat amb història i un poble que sap aixecar-se a cada embat. Emmirallar- sé, amb la seva gent comporta parlar-hi i capbussar-se en cada mot, en cada paraula.
M’agrada tafanejar, preguntar, escoltar. Orientar-se a Girona es faci’l, tot s’enllaça i és ple de referències. bicibistrot

Un pensa que possiblement a Girona s’hi han rodat pel·lícules no és només per les seves pedres… En el món del cinema hi ha bons gormands i coneixen Le Bistrot.

Jo hi anava sense saber que el cuiner era un personatge quasi llegendari a les xarxes socials i intel·lectuals. En Conrad Sala Pericot amb qui mantenia això que en diuen una amistat encoberta, reconeguda i degudament acceptada.31689105_10217149525150074_6108842971350695936_n

Una ciutat plena de simbologia, de tradició i de respecte. Les pedres són un viu reflex dels esdeveniments i en la parla i el gest dels més joves hi trobem el llegat._MG_1331_editFugint dels tòpics recollim bocins de gestualitzacions que eternitzen els sentiments i fan pales el rebuig per les maldestres accions envers el sentiment popular._34A9443_editBotiguers, emprenedors, destil·len empaties i són capaços de transmetre il·lusions i l’esperit que fa estimar i comprendre, el perquè de les tradicions. A Strat Cartró ens fan sentir com a casa i ens ensenyen a somniar en paper maixé o potser en fusta.
Gràcies.

_34A9508

La Montse.

giirr

Esgarrapant les entranyes, cerquem influències, i colors dissonants.

creusmur1mur2Avui podem comprovar com aquest poble, manté viu el record i es nega a oblidar els qui portats per l’odi colpegen amb força els sentiments més preuats.

_34A9614

26850819_10216189415947944_7138141589551438273_o

Sovintegem Girona i aquest any vàrem encetar-lo aquí. En una nit tenyida de groc.girona

Sant Jordi 2018. Mataró

llibres
Sant Jordi 2018.
Aquest any La Diada de Sant Jordi, també ha estat de convivència a la nostra ciutat. La gent ha sortit en aire festiu a escriure un nou moment en la tradició popular. Possiblement la imatge de Mataró que quedarà gravada en els mitjans, no és la real, la de cada dia. El maquillatge forma part del gest i per sortir a la foto era necessari vestir-se com si fossin jocs florals, en un altre sentit, és clar._MG_8094
Castells reivindicatius dels Capgrossos i parades que recordaven els presos polítics o d’altres a l’exili i alguns llaços grocs que restaven quasi ocults dels qui els provoquen al·lèrgies, romanien en silenci.
Les parades de llibres exhaurien el missatge en uns exemplars que definien el moment.ma1
Demà dimecres el maquillatge ja serà història i tornarem a veure els avis cantant i llegint. Els diaris parlaran de nous atacs a la llibertat d’expressió i seguirem enviant cartes als qui no ho han pogut compartir amb els seus.
El llibre, però serà la gran arma, la més perillosa pels qui temen a la memòria històrica.

_MG_8174
Arribada la nit la fogonada entra en escena i ens recorda que Mataró té en el foc i la llum un accent especial._MG_8129

_MG_4158_MG_8187

_MG_8304 copia

_MG_8307

_MG_8317

_MG_8324
La gent de la Sala Cabanyes en cada acte i durant tot l’any , dignifica els carrers.