Tots els gols tenen una estratègia i un executor.
Els darrers anys han tingut moments decisius, uns simbòlics, altres efectius. La nostra retina consumeix imatges que són l’empremta del pas del temps. Imput que caricaturitzen personatges estimats o tal volta repudiats per l’imaginari col·lectiu. Somriures, mirades de gratitud o d’odi que resumeixen en un clic aquests clixés que són el fons de la memòria.
Hi ha corredors de fons i velocistes regatejadors en aquest ofici de caçador d’imatges o com defineix l’incombustible Lluís Brunet “traficants d’imatges”. 

Jordi Borràs i Abelló, el narrador de “Dies que duraran anys”, “Plus Ultra” “Desmuntant Societat Civil Catalana” i just ara “La força de la gent”, és un punyeter estrateg. L’he vist treballar, el segueixo i sovint el fotografio des de l’ombra. L’admiro per la seva senzillesa i efectivitat. Tots dos tenim inicis semblants en el disseny gràfic i potser això fa que quan fotografia, crea portades, segells, són cops de puny a l’ull del lector. Ahir, com molts dies ens hem creuat, sempre hi som ell més jove i àgil es juga el físic per captar el moment i ha creat escola. Jo ja vaig córrer prou de jove i ara intento no ensopegar.
Compartir aula amb ell és créixer com a fotògraf, com a persona i sobretot com a patriota. Des d’aquest modest blog li vull retre una altra vegada una abraçada o tal volta cruïlla de mirades. 
Gràcies Jordi per seguir arrenglonant fites que de ben segur ens portaran al cim.
Perpinyà 29 -2-2020-  Acte de Consell per la República a Perpinyà