Entrevistem a Ramon Faura Llavarí.

faura

Els qui tenim un referent en l’històric moviment per salvaguardar l’esperit del nostre poble en la Catalunya Nord, un espai on sempre ens ha fet sentir agermanats i proper a les contrades on ja fa cinquanta anys acollia La Universitat Catalana d’Estiu sorgida a partir de les diades organitzades l’any 1968 a Prada conjuntament pel Grup Cultural de la Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, després del Maig del 68.

Amb familiars a l’exili a França i d’altres militant en diversos fronts de tipus cultural, com la música i el cant coral tan lligades a l’excursionisme, vaig tenir una infància plena de munició que enfortia l’empatia per un ideal amb la llibertat com a fita i la lluita en contra de les prohibicions envers la nostra llengua i la seva profusió.

Així ara en el context actual, sento com el batec del cor, més vell i afectat, dringa amb l’esperit del jove aprenent que va viure els primers anys a La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) a l’Alta Cerdanya on rebíem les visites dels familiars que vivien a França, escàpols del govern franquista.zoom

Amb motiu de l’activitat divulgativa del procés i els seus esdeveniments que han capgirat el dia a dia del nostre poble Ramon Faura, es comunica amb un grup de fotògrafs per tal de desenvolupar un projecte encaminat a fer present en el marc incomparable de Perpinyà, coincidint amb Visa Pour L’Image on els organitzadors no veuen prou interès el moviment català.

logo-1-1

plan

Amb la presentació de l’exposició fotogràfica Visca per la Llibertat a Perpinyà , Ramon Faura i el seu equip han creat una caixa de ressonància que pot esdevenir un punt d’inflexió en una nova etapa de resistència en imatges.

Entrevistem a Ramon Faura Llavarí.

El Rebost de la memòria, es nodreix de rebosters d’honor que emplenen de contingut les lleixes de l’històric i donen consistència a un projecte personal.
Avui parlem a amb Ramon Faura.

  • Qui és i com es presenta?L’història i els orígens d’un individu influeix sobre el desenvolupament del seu pensament. Per això, penso que pot ser interessant pels lectors de les meves cròniques de conèixer-me millor a través de la presentació personal que segueix.
  • Fill d’una restauradora occitana, arrelada als Pirineus bearnesos; amb un avi empresonat amb Malraux per organitzar reunions de resistents a la masia on viuen encara. Un pare artista pintor, arrelat a la Serra de l’Obac des del segle IX ; amb avantpassat al comandament dels Segadors de Terrassa, i un avi que gestionava les empreses d’armament dels republicans.
  • Des de la masia que em va veure néixer al 1979, al peu del castell de Queribus, a Taltaüll, vaig traslladar-me successivament a Forques, El Soler, Sant Cebrià i Perpinyà. Vaig fer estudis universitaris superiors sense ser un estudiant model però amb ganes de tocar diferents matèries.
  • Des de tot petit em sento català. Als 5 anys, ja aixecava ben alt la senyera, a la primera manifestació del coll de Manrella, en homenatge a Lluís Companys. Però quan es va despertar el meu sentiment nacional? Parlant amb en Quim Gibert (un dels escriptors de « El despertar dels Països Catalans »), vaig arribar a la hipòtesi que el despertar de la meva catalanitat va començar quan vaig adonar-me que, malgrat ser català, no podia comunicar amb els meus avis en català.
  • El pas vers la catalanitat no és fàcil. La classe per adults de Sant Cebrià era avorrida per un nen. La classe de català del malaguanyat caricaturista Jordi Dunyach, on anava amb l’Idali Vera i la Lea Giné, al col·legi d’Elna, va parar-se al cap de pocs mesos. Vaig haver d’esperar fins al tercer any d’universitat per poder anar d’Erasmus a Girona, amb l’ajuda del professor Miquel Leiberich, i aprendre la meva llengua. L’aprenentatge va ser molt ràpid, ja que tenia la llengua en l’orella i en el cor. Fa cinc anys que parlo i escric en català i em permetre de descobrir diversitat que m’envolta. Malgrat tot, ser català continua sent un esforç d’aprenentatge, dia a dia
  • En realitat, tots tenim una història i un arbre genealògic, però el més important és l’historia que estem escrivint amb la nostra rauxa, per les generacions futures.
  • Coordinador en Col·lectiu Angelets de la Terracoxlog-240x300
  • Va treballar com Artistic Director en Homenatge a Joan Pau Giné
  • Va treballar com a Director Artistic en Setmana per la Llengua
  • Va treballar com Fondateur en Politic66
  • Va estudiar Master 2 Coopération Transfrontalière et Inter-territoriale en Institut Franco-Catalan Transfrontalier (IFCT)
  • Va estudiar Educació Infantil en Escola de Magisteri de Girona
  • Va estudiar Foreign Languages en Universiteit Utrecht
  • Va estudiar Maîtrise Audiovisual à l’ESAV en Université Tolosa de Llenguadoc Li Mirail
  • Va estudiar Empresarials llicenciatura a Universitat de Girona
  • Va estudiar I.O.T GEA en Université de Perpignan
  • Va estudiar en Lycée Aristide Maillol
  • Va estudiar en Notre Dóna’m de Bon Secours
  • Viu en Saint-*Estève, Llenguadoc-Roussillon, France.

No ens coneixíem personalment però la seva capacitat de lideratge i organització va crear una empatia que potencia la col·laboració. Així estic molt orgullós de formar part d’aquest equip amb fotografies que dibuixen la traça del procés des del seu inici a Arenys de Munt, fins al moment actual i un vídeo amb el nom de Mataró Dempeus que registre en vint minuts un any ple de esdeveniments que poden capgirar el futur.

arenys de munt

ma1

Anem per feina amb les preguntes, Ramon.

¿Com veus el ritme que pren aquest moviment i la negativa per part de Visa d’oferir espai per mostrar la veritat del conflicte català?

Malauradament, al Nord com al Sud dels Pirineus, la història ens demostra que ens és imprescindible rebre garrotades per reaccionar. Dono les gràcies amb ironia a aquesta gent que posa en evidencia el menyspreu i a vegades l’odi dels estats francesos i espanyols envers els catalans. Visa pour l’Image és un festival de fotoperiodisme organitzat tot l’any des de París, amb diners públics (Estat, Regió Occitanie i ciutat de Perpinyà), que ve a Perpinyà només pels 15 dies d’exposició. No em sorprèn la censura orquestrada contra el procés català, ja que correspon totalment a la política de l’Estat francès, del seu govern i del municipi de Perpinyà. Moltes coses han canviat d’ençà que vam anunciar, en un article de L’Indépendant el 28 de maig, que farem una contra exposició. Vam prendre aquesta decisió després de la roda de premsa de Visa pour l’Image, el 18 de maig, on el seu director Leroy va declarar que no havia rebut cap material fotogràfic prou interessant i que no podia fer una exposició amb quaranta fotos de senyeres. Ara Visa pour l’Image diu que faran una projecció d’algunes fotos en una de les dues nits de projeccions davant un públic reduït de convidats. No faran cap exposicio oberta al gran públic sobre aquest tema quan dies després d’haver anunciat les exposicions 2018 van sumar una exposició sobre Palestina que no era prevista. També el partit Oui au Pays Catalan i el Comitè de Solidaritat de Catalunya Nord organitzen dues exposicions més de fotos alternatives en la mateixa línia que Visca per la Llibertat dels Angelets de la Terra. 

Com expert en manifestacions culturals i musicals en pro de la llengua, ets coneixedor del que és una caixa de ressonància. ¿Creus que arribarà a tot -hom? ¿Com creus que serà la reacció de l’organització del Visa?.

Els Angelets de la Terra organitzem manifestacions culturals des del 2001 sempre de forma autofinançada i autogestionada així ens estalviem intents de recuperació política de la nostra feina. Sempre tenim reso en la premsa local i nacional (parlo de l’àmbit català és clar) però cal reconèixer que tenim molt èxit tant al nivell d’assistència en els Concerts per la Llibertat que organitzem des de l’abril 2018 com al nivell mediàtic sobretot quan vam acollir els familiars dels exiliats i dels presos polítics a casa meva. Ara, volem posar en evidencia les mancances de Visa pour l’Image, del govern de Perpinyà i de tots aquests que no recolzen la democràcia a Catalunya davant de les agressions espanyoles sempre amb l’esperança que canviïn la seva posició, encara que sigui per oportunisme.

¿Veus viable l’exportació aquest conjunt a altres municipis?.

Ja tenim l’exposició reservada pels ajuntaments de Prats de Molló pels mesos de novembre i desembre, i per l’ajuntament d’Alenyà a principi de 2019. Encara no hem contactat amb ells, però pensem que podrem portar aquesta exposició en alguns dels 90 municipis que formen part del col·lectiu en solidaritat amb la Catalunya del Sud. També ens interessa presentar Visca per la Llibertat arreu de l’estat francès, però de moment ens centrem en la primera edició a Perpinyà.

He quedat sorprès per l’agilitat del teu equip en moure fils. ¿qui t’ajuda?.

L’1 d’octubre va conscienciar els nord-catalans. Ara som un centenar d’Angelets de la Terra i cadascú té la seva especialitat. Alguns encarrellen o reparteixen fulletons, altres fan el transport del material sobretot pels concerts, hi ha també tècnics de so i llum, altres fan traduccions al català, francès i anglès. També tenim 5 dissenyadors que fan els cartells, fulletons i llibretes. Una informàtica, també és la fotògrafa de l’ajuntament de Prats de Molló, s’ha proposat per realitzat la web www.visca-llibertat.cat. Finalment, gràcies a les xarxes socials sempre aconsegueixo a trobar ajuda per realitzar els projectes que em passen pel cap. Actualment coordino l’exposició de Visca per la Llibertat, la realització del novè disc recopilatori del Col·lectiu Angelets de la Terra de músics per la llengua, els Concerts per la Llibertat del 22 de setembre al Soler i del 13 d’octubre a Pesillà de la Ribera amb 18 grups musicals

Espero que tinguem èxit i ressò amb la mostra i també que els qui tenim en presons i a l’exili puguin sentir l’escalf que intentem incloure en cada imatge i en cada paraula.

En aquest blog anomenat El Rebost de la memòria” que emmagatzema lleixes de records i provisions pel futur, tens un lloc com a reboster d’honor. Sigues benvingut.

Gràcies Joan per fer-me reboster d’honor.

 

Un pensamiento en “Entrevistem a Ramon Faura Llavarí.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s