Fa dos anys que mantenim una relació amb aquest exemplar únic de daina albina. Amb concordança de climatologia i llums. Era un octubre del 2018. Vàrem ser els primers a poder captar-ne imatges, va ser un boom pels entusiastes de la natura i per als qui sovintegem els Aiguamolls de l’Empordà. Es va esbombar per la ràdio i televisió,! Sortíem a les notícies!
. Cap mèrit nostre, només la casualitat i la perseverança. La mateixa que va fer que l’any passat la tornéssim a veure i a fotografiar. Ara ja és popular i molts l’han pogut veure i prendre’n imatges.

Ahir en caure la tarda i en el silenci més absolut ens va aparèixer. Sempre més lluny del que voldríem i just quan la llum no és la millor. Però ja tenim el record, l’he vist més fort i valent, gran i eixerit. Va ser cosa de minuts. Unes fotos, uns segons de vídeo i la satisfacció de tornar a casa amb el cistell ple.
Ens plau compartir les fotos amb vosaltres.