Nit màgica de llums, records, sentiments en un lloc emblemàtic. La Mireia i jo sabíem que podia esdevenir una fotografia única i irrepetible. Un mes abans ja visitàvem diferents llocs per calcular l’angle i hores de llum.
En consideràvem tres de força impacte, però volíem incloure la Via Làctia que en aquesta època es mostra un xic massa vertical. Vàrem fer proves i no quedava massa al nostre gust. 
Es va suspendre l’acte el 11S pel mal temps i finalment aquesta nit del 1O ja érem en el punt afinat a toc de Gps.
Uns núvols pugen a l’escenari mentre el sol tenyeix de roig les roques, s’encenen els 131 fanals en honor als presidents de la Generalitat mentre la lluna com un balancí ens acarona en un espai on pensàvem estar sols tot gaudint el silenci, però «els catalans fem coses i les volem veure en directe» perquè estem acostumats al fet que ens capgirin intencionadament el relat i si poden utilitzar-lo en contra nostre.

En una de les fotografies vaig aplicar una tècnica que permet extraure una estela de cada punt de llum.
Volia representar la traça en la història de cada un dels presidents, una es fonia i s’allargava . Per un instant em transportava a Waterloo. 
Milers d’animes eren amb nosaltres, avis i famílies cantant, plorant d’il·lusió i potser de ràbia continguda. Com sempre érem una multitud organitzada i sorollosa, i no va quedar ni un paper. Volíem immortalitzar el moment i ja ho teníem sols quedava tornar a casa i recordar dissortadament aquesta data que va marcar el calendari.
Com testimonis de la realitat del nostre país érem conscients de la vàlua de la nostra feina. En tornar a casa ens creuàvem amb centenars de cotxes que hi anaven malgrat era un dia laborable. Calia descansar una estona per afrontar la resta de la jornada tant històrica com reivindicativa amb les nostres eines que no són altres que les càmeres.
Mostrar al món que som pacífics però irreductibles és també carregar d’intencionalitat el llenguatge fotogràfic.