Primícia total!
Ramon Cotarelo s’estrena en el món del teatre a Mataró en una obra singular.

El teatre s’omple i vibra amb una peça genial o encaixa a la perfecció.

Aquesta obra teatral mostra les aventures d’en Lluís, un pobre noi que marxa a «fer les amèriques» l’any 1875. 
Aviat descobrirà que això no és tan fàcil com es pensava, especialment enmig d’una guerra com la que s’està lliurant entre Espanya i els rebels Cubans, que lluiten ferotgement per aconseguir la independència de l’illa.

Politòleg, poliglota, polifacètic, polivalent i polièdric com un diamant tallat en mil facetes. A l’amic Ramon Cotarelo li cauen molts qualificatius, alguns fins a tot poden ser ofensius per la naturalitat dels qui els invoquen i la seva procedència.
Molts veuen en ell un frontó que els rebota les mentides i els emmiralla en les seves pròpies misèries.
Cotarelo és una caixa de ressonància brutal. Un traductor pels qui no ens volen, m’agrada anomenar-lo «L’home que entén els catalans».
Tinc un desitj per acomplir … Retratar-lo ben aviat a la plaça de l’Independència a Girona.

Un comunicador nat i forjat en si mateix, que atia el foc del llenguatge directe, corrosiu i punyent, sigui en els seus textos que s’escampen per les xarxes com a éssers virals, o en el seu blog on apilona traces del viure diari convuls i esperpèntic.
Ramon Cotarelo, és el que en diem col·loquialment un «maquina». No para d’escriure llibres que s’han convertit en guies de capçalera pels qui eren mandrosos en la història i ara veuen resumit, tot un ventall de possibilitats per comprendre millor l’ara i l’abans d’aquesta revolució popular.

Cotarelo en plena transformació.

Avui L’hem pogut veure en un paper molt especial i puc donar fe de què la seva presencia a l’escenari imposa.
L’obra de Marcel Vilarós. És potent, directe i els actors la fan creïble. En saben, dominen l’espai escènic i es nota.
Ramon Cotarelo en el paper de general Weyler, ressuscita i actualitza un llenguatge que es veu quasi usual en el ping pong diari entre l’estat i el govern català.

Un plaer veure l’assaig i com Marcel Vilarós dirigia a un personatge que no creia tan disciplinat.
Varen ser quasi cinc hores de bambolines on el fotògraf, oblida la seva condició i es deixa transportar, i que sovint li cau la càmera en aplaudir.

Els actors : Anna Vendrell, Eduard Serra, David Pruna i Raquel Cros.

Música : Aleix Vives.
La Plataforma Blanc i Negre és una companyia dedicada a la divulgació històrica a través de diverses eines tant pedagògiques com d’entreteniment: exposicions, obres teatrals, concerts, xerrades, tallers, publicacions i un bloc divulgatiu amb més de 4.000 visitants cada mes.
Gràcies per convidar-nos.