L’escenari d’Amer com a capsa de trons de les revoltes i remences.

Just quan falten hores per complir tres anys l’1-O ens trobem a Amer amb uns amics.

Volem assistir a la presentació de dues peces singulars. Dos llibres que possiblement seran de capçalera per molts des que vivim de prop aquest projecte.
Eixamplant l’esquerda de Josep Costa i Aquí están las cosas. Cómo ganamos en Europa de Gonzalo Boye.
Moments abans Salvador Ribot em situava en l’escenari d’Amer com a capsa de trons de les revoltes i remences.
La placa era plena de gom a gom, respectant les distàncies de seguretat i regnava un silenci respectuós per què volíem escoltar. Presidia l’acte un immens mural amb la imatge del Molt Honorable President Puigdemont i el profund respecte de la gent del seu poble.

Mingo Berrio
Pere Martí Colom.

Organitzat pel Consell de la República d’Amer, Mingo Berrio va donar pas als tertulians que va moderar Pere Martí Colom de forma fluida deixant que Josep Costa i Gonzalo Boye, anessin passant la pilota en un ping-pong àgil que permetria posar les peces al seu lloc en temps real.
“Quan ho tornem a fer, sabrem que ho podrem tornar a fer perquè els tribunals europeus hauran reconegut que no és delicte” va engegar Josep Costa.

Josep Costa


Isabel Elbal


“Cada vegada que passem els Pirineus hi ha una derrota més, un relat més” comenta un Gonzalo Boye, brillant i irònic.
Captar l’essència del moment en imatges i prendre nota amb la mascareta pel mig, ja comença a ser el nostre pa de cada dia i per el adicte a llegir somriures talment un malson.
Quan els protagonistes precisen d’un micròfon un xic ortopèdic, és possible que el so sigui millor, però ens desfiguren la lectura gràfica.
Tot i que estàvem davant d’oradors amb gestualitat i verb accentuat i el públic s’hi entregava de ple.
Un torn de preguntes breu però incisiu va cloure la vesprada i en un silenci imponent, la placa va retornar a la seva normalitat. Si és que Amer mai ha tornat a ser un poble normal.

Anna Puigdemont

Amer té incondicionals propis i seguidors. La tasca silenciosa es comparteix entre locals i forans que en actitud de pelegrinatge recarreguen forces que molts voldrien afeblides.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s