Sovint el relat de la traça d’una persona que ha estat fidel al seu poble i que s’ha fet estimar es pot esquinçar per la força.

La força dels maldestres i totalitaris que neix de la rancúnia i l’odi, de la que sabem tant en aquest país de conquesta. Avui s’ha reculat no tan sols el rellotge sinó també fulls de calendari que creiem impossibles.

Pobles amb olor de llibertat retroben les olors de la dictadura i els més vells remenen calaixos omplerts d’escapularis i medalles d’un temps en què s’escoltaven les mateixes consignes que ara veiem pel carrer.
Gent de pau es bescanvien per fanàtics assenyalats a dit per qui veu ara embogit una possibilitat d’humiliar als qui eren escollits lliurement.
Aquesta pinya tan nostra que aixeca castells, mercè a la capacitat de sumar, mai dividir i cercant l’equilibri sense protagonismes ara pot veure trontollar el conjunt pels qui desconeixen el que és estimar i fer nostre cada peça en la construcció de la realitat anomenada pàtria.

Aquests dies veurem canvis, potser demà. No defallim, molts ja hi eren…..es clar que els adoctrinats des de l’odi a tot el que es nostre i que només han apres catalá per atacarlo, es diguin Arrimadas, Carrizosa, Rivera o Borrell no cediran. Res nou