Viure etapes, conèixer passejar i conviure amb el poble que et fa costat és recomanable. Als carrers de La Ràpita vora el mar on la sal emplena l’ambient, el foraster encuriosit no és sent estrany, se sent voltat d’animes que volen gaudir de quelcom tan senzill com els orígens.

En la mà la càmera i a l’altre un got de Rapitenc i als ulls la lluentor d’un barri pescador.
Escoltar, sentir caminar junts amb la gent de casa , la més noble, quasi al mateix lloc on l’any passat el va atiar l’odi dels que ens volen agenollats i que possiblement ara mai més ens troben aponentats i disposats a riure’ls les gràcies.
La Ràpita Dempeus és bonica, és fotogènica, és propera.

Almenys per mi. Que hi torno tant com puc.

Miquel Reverter.