Ahir vespre a l’Espai Gatassa de Mataró, ple a rebentar, Ramon Cotarelo va tornar a aixecar els ànims i ressorgir els somriures que molts tenien empolsinats.

En un català cada dia més ric en matisos i amb la fluïdesa que el caracteritza ens parla d’un Madrid que coneix de naixement i d’una Espanya que ha volgut deixar enrere amb el convenciment de què aquí a casa nostra, s’hi troba millor i estimat.
Vàrem veure un Cotarelo brillant, exultant i decidit, amb pas i verb ferm atia a afrontar sense pors nous escenaris.
De bell nou l’Assemblea ens apropa al politòleg en un acte que reforça el preuat, Rebost de la memòria.

Vivim moments en què hom precisa desconnectar de tanta infàmia i transversió de la realitat. L’avorriment és el pitjor pels ànims i una eina que es converteix en arma llancívola en contra nostra. Per combatre aquest símptoma, que millor que equilibrar la balança escoltant i llegint a persones com en Ramon que saben esgrimir la comparança històrica en temperança.
Crec que els assistents varen gaudir de tot això i l’acte es va perllongar una hora més del previst per la proximitat del conferenciant i l’empatia que recull a tot arreu on va.
Gràcies.