Lectures inconnexes.

Llegir la mirada d’un poble precisa situar-se a la distància precisa per a enfocar i desenfocar, per comparar. En perspectiva és possible veure dos objectes de la mateixa mida on la situació els fa més petits o desmesuradament grans. En fotografia tenim lents que corregeixen o accentuen aquests efectes. Tot rau a escollir l’adequat per a veure o interpretar el nostre desig o representar la realitat.
Ahir caminant una estona per Lledoners vaig intentar captar sense la càmera el que desfilava davant meu. 
En diferents moments la meva mirada es deturava en creuar-se amb d’altres que semblaven fer el mateix i més tard ho comprovaria quan en saludar-nos endegàvem un intercanvi de sensacions que volíem contrastar o com a mínim a analitzar.
Arribàvem acceptar que som un país de símbols i que canalitzem la nostra conducta a través d’ells.
Però fins quan aquest respecte ens pot trair?.
Viem cada dia com la befa i l’escarni s’hi ha instal·lat en el llenguatge dels polítics que rendibilitzen l’atiament de l’odi i la rancúnia amb l’única pretensió de guanyar adeptes.
Ahir les ombres eren llargues en els camps de Lledoners, el cel ras retallava les figures i un suau vent mandrejava encerclant els qui com jo ens movíem sense rumb fix.
En altres jornades, el mateix espai em transmetia serenor, ahir no hi trobava temprança i sentia buidor. A les branques dels arbres nusos grocs, un tió i un arbre de Nadal omplert de desitjos. Símbols.
Una bona dona asseguda en una cadira plegable prenia el sol i parlava sola. En atansar-me va comentar-me que era allà amb el seu fill, com molts dies.
Miri, aquell és el meu fill, el seu avi quan va morir, li vàrem posar la senyera dins el taüt. Al meu marit, el seu pare, va voler posar-li al damunt, i ara ell se situa aquí al punt més alt perquè creu que els presos el veuen. Ben fet! Li dic mentre penso amb el que dèiem … Símbols!
Vàrem creure, vàrem votar, vàrem creure i vàrem rebre! Símbols!
Demà possiblement tornaré a creure amb els símbols, però fins quan?