Els Nadal a casa. 24/12/2017. Mataró.

El llenguatge nadalenc s’emplena de bons desitjos i de benaurances que en altres dates no ens posem en boca.
Són dies alegres pels menuts i en bona part pels més grans malgrat que, passen més hores trenant records i a la cuina que compartint aquesta alegria tan efímera com el pas del temps.
Els qui tornen a casa si viuen lluny i els qui aprofiten aquestes diades per apropar-se i abraçar-se.
Apropar, abraçar. Són actes i gestos d’estima. Tots necessitem abraçar-nos, tots ho volem.
Aquest any un grapat d’amics i de defensors dels nostres drets no podran fer-ho per intentar que tot un poble es pogués expressar lliurement.
Indigne el comportament maldestre i poc democràtic d’un govern que sempre ha atiat l’odi i la confrontació entre els seus per un cop dividits manllevar lis els drets més fonamentals.
Aquest serà un Nadal trist del qual cal extreure un missatge que podem gravar com a tatuatge inesborrable que perpetuí el record d’uns fets i unes formes d’actuar dels qui ens manen.
Possiblement es faran actes, concerts, parlaments en el seu record, és simbòlic però són moments vius que mantindran encesa la flama. La que ens aporta llum, calor i la que com la del Canigó germinarà en milions de focs, d’espurnes que potser mai s’apaguen.
Som un poble petit, sofert, potser massa i les nostres fogueres són festives i formen part del llenguatge de la pau. Aquesta que ens han trencat des de la rancúnia, des del més profund dels menyspreus. Estic molt dolgut i ni volent puc perdonar els qui ho han fet ni els qui ho han fet possible com complissis.
Ara ja sabem qui tenim per veïns, amb qui ens creuem al carrer, a la feina, a l’escola. Si algú veu que no el saludo, si algú entén que li faig el buit, és que possiblement forma part d’aquest gènere de persones amb qui no vull mantenir cap diàleg ni relació. Massa temps relaxat hi ha desdibuixat el perfil de què en s’odia i ens vol mal.
Recordem els presos polítics i els qui són a l’exili, recordem també el nostre President legítim. Carles Puigdemont.
Tinguem els presents.