Enguany es contraposa a l’engany.
Són paraules semblants i si el qui vocalitza és polític i ho fa en un dia històric encara més.
Crec fermament que el millor altaveu per fer la crida ha sigut el govern central i las seves sucursals a Catalunya.
La barroeria en el llenguatge i la gestualització que blasmen Cs i PP són tan exagerades que no cal llegir-les en braille per reconèixer fins a quin punt són capaços d’arribar.
El mot democràcia per significat en boca d´ Arrimadas, Ribera, Albiol i l’efecte bumerang de cada una de les seves afirmacions es reverteix en una ovació en forma de tuits i memes en la xarxa que ara per ara és el mur de la llibertat.
Una vegada més la rauxa i el seny demostra no tenir edat i han sortit al carrer en família carregats emocionalment per fer costat als qui deixen la pell per fer prevaldre els nostres drets.
Un homenatge als qui ja no hi són i un llegat pels qui ens segueixen que dignifica una jornada de «Festa Major».
Enguany La Diada és el pòrtic d’un altre dia històric en què és podria cristal·litzar l’i-il·lusió del poble per desempallegar-se del tuf i la caspa que ens ha governat des de l’infàmia i la befa, des de la rancúnia i l’odi, des de la mentida que converteix la màgia de la democràcia en una dictadura cada vegada menys encoberta i radical.
La revolució dels somriures no es pot ofegar amb mentides encara que les publiquin «Periódicos».
El rebost de la memòria 