17 agost 2018
Una data a recordar pel que va representar i perquè va ser un punt d’inflexió en el recorregut d’un any esdevingut d’un fort contingut social i polític.
Massa sovint el present esborra el passat i hi ha qui procura permanentment crear nous flaixos per enterbolir la memòria i atiar el foc a on els convé.

Mentre aquest matí a Barcelona convertien la visita del Borbó en un espectacle feixista més que un acte de dol per les persones mortes en l’atemptat, milers de ciutadans sense cap més ensenya que pancartes amb frases que li recordaven al Rei que ni ha estat escollit i que no és benvingut mentre sigui còmplice de la venda d’armament als països que mantenen la màquina de la guerra i la por.
En un silenci sepulcral ha transcorregut una marxa que s’iniciava a la part baixa de Les Rambles i que es deturava al lloc de l’atemptat davant les ofrenes florals.

A la tarda sota una pluja incessant, una riuada de gent vinguda d’arreu de Catalunya s’ha aplegat davant la presó de Lledoners a Sant Joan de Vilatorrada per homenatjar els qui hi són empresonats .

Com sempre la serenor i l’ordre han marcat l’acte. Una fesomia ben diferent de la que mostraven a la Plaça Catalunya els qui només ens visiten per provocar. L’himne de l'»A por ellos «encara ressona en les nostres orelles com per oblidar qui el va entonar, els mateixos que s’omplen la boca dels qui eviten investigacions sobre L’Iman de Ripoll i empenyen processos en contra del Major Trapero i Joaquim Forn apartats de la seva feina un cop resolta amb eficàcia i pulcritud la labor policial.

Estic avesat a descriure amb imatges els diferents actes que s’inicien a Arenys de Munt, però encara avui les llàgrimes han enterbolit la meva mirada.