Una Diada diferent?
He assistit a totes les Diades per deixar testimoni de cada una d’elles i en el seu degoteig he pogut copsar els canvis tant en l’àmbit dels personatges com del grau de crispació.
N’hem vist de tots colors i no ho dic pel color de la samarreta. Han desfilat tota mena de dirigents i partits polítics que en aquest periple anual ens han mostrat la careta amb qui s’amaguen o el gir més o menys sobtat en el dibuix de la seva línia i trajecte.
El Poble però ha mantingut el seu esperit i la seva manera de sortir al carrer, sovint massa educada amb els qui ens han perdut tot el respecte. El de parar la galta quan ens bufetegen és molt nostre.
No sé si ho portem en l’ADN o és que realment ens hem tornat mesells.
Si després de l’1-O encara no som capaços de reaccionar de forma diferent als insults, befes i menysteniments per part del Govern Central, si acceptem l’actitud dels partits del 155 que ens ataquen contínuament i que voldrien veure’ns agenollats i demanant perdó per no acceptar la seva imposició ni els cops de garrot, potser ens ho hauríem de fer mirar.

Caure en el parany de dividir-nos es faci’l quan en els partits que sempre creiem d’esquerres i que ens prometien fer un pas ferm endavant, ens sorprenen amb personatges infiltrats que quasi idolatraven àvies i avis que tornarien a enfrontar sé amb la força dels policies i guardia civils engrescats amb l’himne de «A por ellos «des de les forces fàctiques. Parlo directament de Rufián i Tarda i ni vull dedicar cap lletra als qui han vingut a la nostra terra només per ensorrar-la. O uns comuns caragirats cada vegada més borbònics. 
Si ells són camaleònics, el poble no vol ser-ho i s’emmiralla amb persones com Ramón Cotarelo que ha decidit venir a viure a Catalunya i fer pinya amb tots nosaltres sense por a desemmascarar als qui han fet de l’ofici de polític un intercanvi de favors com les monedes de Judes.

Vull agraïr al grup Angelets de la Terra i en particular a Ramón Faura la seva imponent tasca des de La Catalunya Nord fen nos d’altaveu i embaixador.

El Poble no m’ha defraudat!. És un moment difícil i cal gestionar molt bé els esforços.