A la Sala de Pedra de l’Ajuntament d’Argentona ahir al vespre vàrem gaudir de valent escoltant un rejovenit Cotarelo tunejat de Cibercrític on va dibuixar el paisatge d’un país en eterna anomalia.

Un debat cultural de la mà d’en Jordi Darbra, qui de forma exquisida, punyent i sarcàstica va saber treure del convidat el millor i el que tots esperàvem.
Ens parlava d’una Espanya que queda enrere que lluny d’avançar s’enroca enfurismada, bel·licista i creguda. El que queda d’un imperi. Quasi una despulla.
El públic que coneix bé a Ramon Cotarelo paladejava cada una de les frases que ja des de l’inici engegat en un català carregat d’intencions i executat amb la perícia quirúrgica, que n’extirpa misèries i despulles tot relligant costures per accentuar conviccions.
Argentona és un ferm referent polític i un puntal magnífic del Maresme que sap valorar el mestratge d’homes com Cotarelo, nouvinguts a casa nostre. Aquest madrileny instal·lat a Girona que ens honora i reforça.
Personalment mantinc una relació epistolar amb el mestre que sovint anomeno prostàtica per la nocturnitat de l’horari a altes hores de la matinada i preciso una dosis diària per a aconseguir l’equilibri aquiescent.
Recomano llegir Cotarelo i si és possible escoltar-lo en directe o intravenós. Segons tolerància o prescripció mèdica.
Possiblement arribi el dia en què peregrinarem a Girona a rebre el seu llegat. Ara seguim per  la xarxa, al Twitter, o al seu blog Palinuro.