Mataró no podia ser menys i s’ha adherit al moviment. Ahir tarda va iniciar amb un èxit rotund al rovell de l’ou de la ciutat, just a la Plaça Santa Anna on es viuen amb fermesa tots els actes siguin lúdics, festius o reivindicatius.
L’ANC i Òmnium una vegada més són la caixa de ressonància per la veu d’un poble que veu minvat el seu dret més preuat. La llibertat.
Com a Mataroní d’adopció, estic orgullós de formar part d’aquesta cadena comunicadora de sentiments i emocions que no tindria sentit si no fos com a resposta popular al menysteniment pels drets més fonamentals per part d’un govern que lluny de fer- se estimar utilitza la repressió i la por per debilitar la veu dels qui expressen el seu descontentament. Un poble sovint massa pacífic, un poble que no es vol doblegar ni clavar el genoll en terra veien el continuat escapçament de qualsevol iniciativa.
Quan em varen trucar per veure si podíem fer venir com a convidat a Ramon Cotarelo a la inauguració d’aquesta presó simbòlica, no vaig dubtar ni un moment. Sabia que la resposta seria afirmativa tal com va ser. Fa anys que mantenim un contacte epistolar basat en el respecte profund i l’equidistància ben entesa. D’aquí que en un post l’anomenes com «L’Home que entén els catalans» i que ell va respondre en el seu blog «Palinuro «amb un capítol dedicat als meus retrats i mirades.
Però Cotarelo no va estar sol . La presó té dues cel·les i l’altre la va ocupar una dona que trenca motlles i no dóna a torçar conceptes ni ideari , Mireia Boya .
Intentava fer unes fotos recloses, amb una visió més intima darrera els barrots i així ho vaig iniciar.
L’esperit combatiu i de resistència de Carme Rigola , va donar pas a un grapat d’implicats en el moviment per defensar tot allò de què se’ns vol privar.
Jordi Peiró de ANC dibuixa la traça d’una acció popular.
Carles Estapé de Omnium sempre present en l’històric reivindicatiu de la nostra ciutat.
Lectura MANIFEST FUNDACIÓ RANDA LLÍS Mª XIRINACS
El nostre Espàrtac Peran, conductor i moderador. Una vegada més aquest home que coneix les arrels mataronines ens dóna veu.
Ramon arribava a la Plaça rodejat dels seus addictes seguidors, on havíem quedat i va descobrir l’amic còmplice a les fosques, entre barrots.
Mireia Boya entre aplaudiments
Aquí no els emmanillem pel darrer ni els fem befa. En una catifa groga i silenci profund i el cant dels ocells com a música de fons en una brillant execució del violoncel·lista Joan Palet els dos protagonistes entren a llurs celles.
S’instal·len en les cel·les
Malgrat ser una performance, les mirades són potents.
La fluïdesa verbal i expressiva neix de la empatía i la saviesa dels reclusos.
Un acte popular que dóna la veu al poble i l’escolta.
L’actiu del poble viu, reforça conviccions .
Però això no clou aquí. i seguim. cada un hi assisteix quan pot . Ahir no hi vaig poder assistir. Avui hem tanco de 12 a 14 h . Us hi espero.
Gràcies a tots els qui hi esmercen dies i hores de son.a tots ells el meu agraïment per fer-ho possible.
Òmnium Cultural Osona, Assemblea Nacional Catalana Osona i CDR’s Alt Ter, juntament amb d’altres entitats i col·lectius, promovem l’acció pacífica de tancar-nos per torns en una presó. Aquesta performance vol posar de manifest el dèficit democràtic que viu l’Estat espanyol i la privació de llibertats a la que estan sotmesos els presidents de les nostres entitats, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, així com també els membres del nostre govern legítim, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.
El rebost de la memòria 