Quan el clam popular esdevé una festa i el poble mostra la seva fesomia més serena, penso si aquesta actitud pot ser la més eficaç o potser ens manca esperit combatiu defugint pactes edulcorats i alçant la veu per fer-nos escoltar.
Sovint he vist sumes que veig poc viables i d’escadusseres credencials arrenglerar-se amb fins que poden semblar tenir crèdit. Massa sovint girs camaleònics canvien el color i el missatge. Des de la saviesa dels més vells fins a la rauxa dels joves intenten canviar el pas a un camí sense retorn.
El rebost de la memòria 