Confinats -capitol 6

De la lleialtat al suïcidi.
La unitat en estratègia ens fa forts,però la unitat en opinió ens fa inútils.

Comenta Oriol Mitjà.
Retopant directament a Emma Riverola, que ha repiulat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, on l’assenyalaba de fer política.

Ras i clar  Mitjà ha contestat amb la serenor que només pot tenir el sinergitzador del primer assaig clinic pel coronavirus i la contundencia en afirmar que la lleialtat ens portará més morts. 

Mitjà parla de xifres, de matemàtiques, càlculs i gràfiques. Sembla un llenguatge inhòspit, que pot semblar fred, però que atesera amb dades esfereïdores que cada minut que passa li donen la raó quan va avisar que sense un confinament total l’epidèmia generaria una pandèmia.
Es referma en què el vaixell fa aigües i que el timó és en mans d’irresponsables. És cert que no estem avesats a aquests tipus de calamitats i que ens desbordem, però potser tenim al timó un capità que ha perdut el nord.
Capitans entestats a tenir la raó que donen els galons i les estrelles han omplert la història de naufragis. Fa molts anys que naveguem en aigües manses i qualsevol és capaç de fer-ho sense bitàcoles i cartes marines. Molts diuen tenir el «Titulin», però ara la mar es recaragola amb força i el corrent se’ns endú.
No vull seguir navegant en un vaixell fantasma que s’enfronta a un huracà amb salvavides dibuixats com els que ens parlava en Joan Capri. 
Abans del «salvense quien Pueda de L’Armada invencible «potser cal reflexionar i escoltar.
És clar que sempre existiran Icetas que culparan els Científics, els metges, els epidemiòlegs de crear un «Motí a bord».
El fons del mar és ple de cretins! I de inocents malauradament.