Enfilar la recta final de l’any comporta posar en ordre fets i desfets. Passar llista dels qui hi som i els qui ens han deixat, del que em après i de qui ho em après.
No sé perquè ens just ara quan ens recordem dels desvalguts com si la resta de l’any no ho fossin.
Podem afegir els qui son a la presó per motius polítics i als qui son a l’exili per mantenir encessa la flama d’un anhel de llibertàt i democràcia.
Amb el tema dels refugiats en l’oblit i amb uns governants d’ ofici amb tant poca empatia com coneixement, aquesta recta s’entreveu llarga i plena d’entrebancs.
Aquest any em sentit la por com en la dictadura franquista, em vist pegar als avis , ens han vexàt i han destituit els qui ens han protegit en actes terroristes que ells han deixàt de vigilar!
Un any escrit en sàng en l’historic català i que ha marcàt un pàs enrerra en tot el que eren avenços en llengua i dignitàt. El any en que el PP i els grup del 155 han aprofitat per treure’s la mascara feixiste mes rancia i caspossa. Un any per no oblidar mai més i no perdonar. Serà la seva motxila perpetua de la que no es podràn descarregàr mai.
Tenim un president a l’exili que marca la diferencia per coneixements, empatia i generositat envers un bloc on regnen els mals modals, el gest venjatiu , el constant menyspreu per una llengua i una forma de ser i que només empren per ofendre i l’immediat canvi a la llengua del imperio quan ens volen amenaçar.
Aquest és el perfil característic de PP i Cs. Que s’omplen la boca quan s’embolcallen amb la bandera que els convé segons les circumstàncies, o de la deriva camaleónica del PSC que convida a ballar més que a defensar les causes de país. Trist paper el de Iceta que ha deslluit per complert el que de legítim i esquerrà tenia un partit en que molts varem creure en témps pasats.
No hi ha color en la figura del legítim president i l’imposat que esventa de la seva poca cultura i nivell això si de bracet amb una vicepresidenta que sembla nascuda en un niu de voltors. Les seves gracietes lluny de fer-nos riure, atien l’odi i el desafecte que tard o d’hora els passarà factura i els enquistarà en el més obscur recó de la memòria històrica on queden retratats com a hereus del franquisme.
Tambe per enfortir les nostres conviccións més si cal i fer nos forts!.
Intentem veure més enllà i amb ganes per quan arribi la corba seguir la traçada correcte.
Espero no escoltar cap sermó de Nadal ni de reis i millor que no utilitzin el català per fer-ho. Fora un insult més.
El rebost de la memòria 