Confinats!
Assegut davant la pantalla, al costat del teclat una tassa de cafè per recarregar forces, No he anat a comprar el diari ni tabac. De diaris ja els tinc tots en format digital, de tabac ja fa anys que no en gasto ni m’he empassat mai el fum. Tinc altres vicis.
A un metre escàs, la finestra oberta perquè entri l’aire i la possibilitat de veure el mar i escoltar una garsa amb el seu «xac, xac, xac» mentre m’observa amb posat xafarder.
És un so natural que combat en l’espai comú amb els electrònics dels «drings» del Twitter i els «pings i pangs «del -e-mail o el whatsapp. 
A l’ordinador del costat, l’inefable 324 repeteix com un lloro les novetats sobre el tema del dia. «El Coronavirus». 
Opinions de tota mena, notícies contrastades i d’altres amb el segell dels qui els mena. Hom se sent desprotegit, desbordat, mal informat, en fi enganyat.
Avui Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena han quedat aïllats, mentre Madrid permet que els seus escampin llurs virus a les platges de Benidorm. 
El Twitter s’ha convertit en una autopista de vuit carrils per encabir acudits i tota mena d’improperis.
El jovent no pot anar a l’escola i just ells que semblen tenir l’exclusivitat de les tauletes, mòbils i ordinadors, ara descobreixen que necessiten viure en grup i s’apilonen pels carrers i locals.
Mares atrafegades carretegen litres de llet i voluminoses bosses de paper de vàter, Coca-Cola i cent mil paquets de dònuts. L’àvia quan els veu arribar els pregunta per si hi han comprat arròs, cigrons, llenties, oli i bacallà. Tot remugant els diu. ! No heu passat cap guerra!
I és aleshores quan penso en el títol del llibre del meu estimat Jordi Borràs. «DIES QUE DURARAN ANYS» i dubtar sobre L’altre títol seu i que segur tindrà molt èxit, «LA FORÇA DE LA GENT»

Mataró 13-març-2020.