Hi ha dies que voldries esborrar del calendari, si això s’endugués el contingut.
Ens recorden que tots som soldats d’un exèrcit que avança amb aires marcials per tot l’estat, Acció aplaudida amb les orelles pels socis de la taula per negociar ¿que?

També hi ha personatges que per la seva baixesa moral esborraries fins i tot del record.
Avui i en el que duren aquests dies de confinació he llegit, escoltat i observat els diferents aspectes informatius. Cada un amb un filtre acolorint el missatge segons el qui paga l’informador. Per això cal deixar refredar el contingut i un cop temperat, contrastar-ho amb altres fonts.
Una altra cosa són els anomenats polítics, perennes vividors que dirigeixen els seus imputs en forma de piulada de forma ignominiosa en vers el seu contrincant.
El cas flagrant de Miquel Iceta, totalment desbocat amb obscenes afirmacions en contra del President Torra. 

Possiblement perquè veu cada vegada més lluny l’oportunitat del seu somni presidencial, aquest homenet sense cap mena d’estudis que dia darrere dia assenyala a Oriol Mitjà per recomanar la confinació total.
Cada dia són milers de piulades que desqualifiquen aquesta forma d’actuar que el ridiculitzen per si sol. Però com un torpede es llença a emmetzinar la poca sintonia que reina entre partits. 
Ahir Vicent Partal el va caricaturitzar en un titular. La immoralitat dels miquelicetes.
(per defecte inclou a Eva Granados, un copy /paste amb olleres més grosses.) i la claca piulaire del PSC.
Jo li contestava: La seva retòrica més virtual que real sembla provenir del nen que puja a la cadira per recitar el verset de Nadal mentre saliveja per les cares de felicitat dels familiars. Ara Socis del PSOE.
Avui la mateixa cançó enfadosa. Fóra divertit pel ridícul, però hi ha cada dia més morts pel mig, provocats per les negligències d’un govern central que no veu més enllà que el trist criteri radial de Madrid quilometro Zero.
Corre per la xarxa un vídeo autèntic com ell mateix on en el seu escó es dedica a fer burilles i a llepar-se les lleganyes. No hi ha Photoshop. És la realitat més fastigosa. 
Tant com quan es mofava conjuntament amb l’Arrimadas d’en Borrull al Parlament.
A cada twitt d’aquest individu se’l podria contestar amb el vídeo.
Potser si mai es torna afer un llibre d’educació, aquest podria ser la contraportada.