L’espectacle casteller més gran del món va esdevenir intens i emocionant,
Les trenta-una colles castelleres més destacades, el Tarraco Arena ple a vessar amb més de dotze mil animes ,més de quatre-cents mitjans acreditats provinents de tots els punts del planeta i la possibilitat de veure construccions inèdites.
Cada edició és singular, però aquesta ha estat especialment reivindicativa pels moments actuals de la política al nostre país.
L’antiga plaça de bous de Tarragona, reconvertida en un marc modern i lluminós emmarca un fet cabdal en l’escena catalana.
Pels qui seguim el món casteller és una cita obligada cada dos anys i un punt de retrobament amb les diferents colles que ens visiten o visitem.
Com a Capgròs he sentit sempre l’escalf de la Colla, tant en moments de joia, com en altres en què la vida m’ha donat patacades.
Potser aquest sigui el motiu pel qual sovint les llàgrimes m’enterboleixen la mirada que s’esforça a enfocar.
Les abraçades no són gratuïtes, els petons més sincers s’apilonen en cada gest i m’envaeix la plorera. En uns moments en què ens calen abraçades i senyals de fermesa, és recomanable anar a castells.
Aprofito l’avinentesa per expressar el meu agraïment a aquesta Colla dels Capgrossos pel seu acolliment i fraternitat. A cada un d’ells per regalar-me llussio i ganes de lluitar i a tot el poble que ahir va demostrar que som molt més que petit país en constant lluita.
Als polítics que vénen de fora per emmascarar la imatge nostra, aquest esdeveniment els ha de coure de valent. Ahir el President Quim Torra, va ser rebut amb aplaudiments i abraçades del poble ras , mentre l’alcalde Ballesteros va ser xiulat de forma ostentosa.
També és bo deixar-se anar i seduir per aquests senyals de fermesa que ens fan diferents.
Com a notari amb imatges de tot el moviment i lluita. Estic content de poder oferir-vos aquest petit recull que espero que gaudiu.
Fins a plaça. Molta força.
El rebost de la memòria 