De la pandereta nacional al Coronavirus! capitol 3

De la pandereta nacional al Coronavirus!
Que vivim en un país on el folklore s’embolica en la bandera que incorpora la cartel·la amb el lema «Una Grande Libre» i reivindica enfrontar una infecció d’un virus que està capgirant el destí de la humanitat amb efectius militars o de les forces de la benemèrita tan prehistòriques com el tricorni que llueixen.
A Casa nostra pel contrari descobrim actius que podíem desconèixer com un equip de científics d’avantguarda que treballen de fa temps en la recerca d’antivirus. 
Són aquests precisament els que reclamen el confinament del país i es manifesten en contra de com el govern espanyol ha actuat a Madrid i d’altres zones infectades.
Avui la notícia de casa ha estat la compareixença del Molt Honorable Quim Torra que ens comunicava haver donat positiu, minuts abans jo feia un twitt al President Puigdemont on li deia. Li vàreu passar un mort molt difícil de portar a coll i a fe de Déu que Quim Torra hi deixa la pell per fer-ho el millor que sap i pot. Des d’ací el vull encoratjar i desitjar una rapida millora. Potser no és el president més fotogènic però potser la seva càrrega intel·lectual i humana sobrepassa l’ empatia visual i del gest.
Ara que la mascareta n’és el símbol, és just quan cauen les mascares dels qui amaguen sentiments d’odi i rancúnia envers el país i que prioritzen els interessos de partit.
Llegir Miquel Iceta, en twitts vomitius ironitzant sobre la gestió que es fa des d’ací i donant suport a les decisions del seu partit a Madrid basades en la imposició per la força, la mateixa força que va apallissar a la gent que anava a votar, és realment inadmissible que aquest personatge sinistre vulgui esdevenir president. D’escala potser?
Sis morts i 491 positius més a Catalunya en les últimes 24 hores.
Espanya porta la mateixa progressió de casos de coronavirus d’Itàlia amb set dies de retard.
Portugal s’avança i tanca les fronteres.
Tot aquest caos actua de fum que distreu de l’altra que en un país normal (que no som) hauria fet caure el cap del rei.

Gota a gota!. capitol 2

Com la gota malaia el degoteig de casos nous afectats pel virus ressona a les cases dels ciutadans que es clouen a casa amb l’esperança de resoldre un conflicte que mai podíem imaginar.
La resposta del President Torra va ser immediata demanant confinar-se tota la ciutadania i tancar ports, aeroports i vies de comunicació amb l’exterior.
Ben al contrari Sánchez opta per la propaganda més barroera mentre es dobla el nombre de morts.
Avui la gran notícia, és l’enorme salt que han fet les xifres de contagiats i sobretot de morts.
En un sol dia s’ha passat de 152 morts dissabte a migdia, a 288, diumenge avui a migdia. En un dia hi ha 136 morts nous, gairebé el doble. I dels 288 morts totals, la comunitat de Madrid en té 213, és a dir, el 73%. Madrid no és tancat i els seus veïns, no tots campen pel territori escampant la infecció.
Al País Valencià: ha passat de 189 a 409. I la consellera, socialista, Anna Barceló no ha dubtat a culpar-ne l’arribada en massa de turistes madrilenys.
El President Torra, no signa el comunicat de la resta de presidents, en suport a les mesures de Sánchez
En el text destaca com la coordinació i la col·laboració entre autonomies fa més eficients en el control de la pandèmia.
El vicepresident Aragonès anuncia que té el coronavirus 2019
Massa per un sol dia i esclata un altre afer que vol ser anorreat pel primer.
Felip VI renuncia a l’herència del seu pare i li retira l’assignació.
El monarca emet un comunicat oficial on esmenta que després de la publicació de diverses informacions que evidencien que el rei emèrit va rebre diners de l’Aràbia Saudita i els va amagar a Suïssa, El Rei assegura que pretén “preservar l’exemplaritat de la Corona”
Un dia rodó i una nit que comença i pot ser llarga per molts. Molt llarga i incerta.

Mataró 15 Març 2020.

CONFINATS -capitol1

Destacado

Coronavirus

Confinats!
Assegut davant la pantalla, al costat del teclat una tassa de cafè per recarregar forces, No he anat a comprar el diari ni tabac. De diaris ja els tinc tots en format digital, de tabac ja fa anys que no en gasto ni m’he empassat mai el fum. Tinc altres vicis.
A un metre escàs, la finestra oberta perquè entri l’aire i la possibilitat de veure el mar i escoltar una garsa amb el seu “xac, xac, xac” mentre m’observa amb posat xafarder.
És un so natural que combat en l’espai comú amb els electrònics dels “drings” del Twitter i els “pings i pangs “del -e-mail o el whatsapp. 
A l’ordinador del costat, l’inefable 324 repeteix com un lloro les novetats sobre el tema del dia. “El Coronavirus”. 
Opinions de tota mena, notícies contrastades i d’altres amb el segell dels qui els mena. Hom se sent desprotegit, desbordat, mal informat, en fi enganyat.
Avui Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena han quedat aïllats, mentre Madrid permet que els seus escampin llurs virus a les platges de Benidorm. 
El Twitter s’ha convertit en una autopista de vuit carrils per encabir acudits i tota mena d’improperis.
El jovent no pot anar a l’escola i just ells que semblen tenir l’exclusivitat de les tauletes, mòbils i ordinadors, ara descobreixen que necessiten viure en grup i s’apilonen pels carrers i locals.
Mares atrafegades carretegen litres de llet i voluminoses bosses de paper de vàter, Coca-Cola i cent mil paquets de dònuts. L’àvia quan els veu arribar els pregunta per si hi han comprat arròs, cigrons, llenties, oli i bacallà. Tot remugant els diu. ! No heu passat cap guerra!
I és aleshores quan penso en el títol del llibre del meu estimat Jordi Borràs. “DIES QUE DURARAN ANYS” i dubtar sobre L’altre títol seu i que segur tindrà molt èxit, “LA FORÇA DE LA GENT”

Mataró 13-març-2020.