L’ ” A por ellos ” desperta el passat.

bel4

La convulsió política del nostre país encegada pels membres del PP de la mà de Cs i un camaleònic PSC/ PSOE en ofegar la Democràcia tornant a la DICTADURA que tant enyore, m’ha fet reflexionar molt en veure unes imatges que vaig captar a Belchite.

¿ D’on neix la rancúnia i les formes més rancies que impulsen els comentaris incendiaris de L’Albert Ribera i Inés Arrimadas?. ¿que se’n ha fet dels anomenats intel·lectuals de la hipotètica esquerra?
Un Aznar, que mai s’ha jutjat per la seva implicació en  fets totalment reprovables, va enquistar un moviment en contra de Catalunya que és revifa, encenent les brases mai apagades però si encobertes pels qui només hi han après el català per odiar-lo i que prou ho mostren quan per amenaçar canvien d’idioma.

cart

Gratant en la memòria i en exposicions de cartells d’ambdós bàndols he pogut veure com l’historia és repeteix i com la bufetada que el dictador volia donar als republicans … Ara els explota a la cara. Quan el país adormia els records i els més joves encara orfes de rancúnies conviuen en pau sense odis pel lloc de naixement o llengua veiem com aquest colla de brètols emmascaren la realitat intentant  enfrontar-nos.

És un joc que pot servir per disfressar la seva impotència en governar , un joc per guanyar temps electoral per mantenir-se en la poltrona que sols han guanyat a base de promeses incomplertes, mentides, difamacions i que està passant al límit l’avorriment i les ganes de viure en un país de pandereta on regne el  descrèdit i la hipocresia.


bel5

gce17

La meva família va viure i va sofrir la guerra civil i en diversos casos enfrontats, en el calaix de la memòria només puc emmagatzemar el que em van explicar els qui *li van viure en primera persona, fill de mare aragonesa i pare català l’Ebre va ser l’escenari de tots aquells records. Amb els anys vaig creure que mai estaria interessat a reconstruir passatges d’aquest temps passat. Avui dia corren aires massa nostàlgics per a alguns i dialèctiques sorgides del rancor i la ignorància tenyida d’odi en la qual els mandataris escuden el seu pudent discurs entossudits a trencar el que mai han acceptat ” La Democràcia”

a

bel0

“Bell lloc”, és el significat de *Belchite.Amb orígens pròspers ja a principis del segle XX aquesta població saragossana de remarcat estil mudèjar , Amb dos convents i diverses esglésies que evidenciaven la força econòmica de la zona.Orígens romans encara que amb vestigis més antics. Els musulmans van imprimir el seu caràcter fins a la reconquesta i Felipe III va ordenar la seva expulsió quedant a la mercè del Comte de Belchite.en el segle XVII, van aconseguir la seva independència de la noblesa.

bel1En 1838, La guerra Carlista va convertir *Belchite en escenari *dantescde les lluites *fraticidas .Era només el presagi del que *verien aquestes mateixes pedres.Estiu 1937, els republicans atropellen  el poble al comandament dels nacionals.Mes de sis mil *personas desapareixen o moren en l’atac.

GCE_1029_Puyol_Mkimage_131

cartel-la-bestia-acecha-cnt-fai-bn

Es mantenen en peus poques cases i el caos és total. El bàndol republicà *disfrutaria poc el control de *Belchite i les tropes nacionals van acabar guanyat la guerra.

bel3Es va reconstruir un nou *Belchite amb mà d’obra dels presoners de guerra . Es supossava que amb això els qui ho van destrossar pagaven la seva obstinació.Aquesta va ser una venjança franquista. que segueix allí com a monument àdhuc passat ple d’errors.

bel2  Són pedres que encara ara clamen en la memòria un passat.

bel6  

 

” El Ingenio”

Destacado

Segueix la caiguda de negocis, una de les emblemàtiques botigues barcelonines, situada al carrer Rauric. L’històric establiment de venda de productes artesanals de circ, capgrossos i gegants conegut com ‘El Ingenio‘. Va obrir-se l’any 1838 .

ingenio1
Recordo quan de petit anava amb el pare a Barcelona, Les Rambles, carrer Petritxol, La Boqueria, carrer Avinyó i en aquest anar i venir, aturar-nos davant un aparador de somnis.ingeni2
L’Ingenio al carrer Rauric, molt a prop de can Culleretes, formava part de l’ideari infantil entre joc, lectures i màgia.
Centenars de capgrossos de cartó, la millor oferta en jocs de màgia i els artefactes que tot aquest món embolcalla._MG_9993
Al carrer un Picasso enorme ens convidava a entrar. L’al·lè dels nens encastats al vidre entelava la imatge.
Virtut dels fotògrafs o no, tenim un rebost de sensacions i en aquestes podem veure un personatge que sembla integrat en el paisatge.
M’agrada retrobar,

eti

Imatges que no hem vist.

Imatges que no hem vist.
Divendres 27 d’octubre, 2017. Plaça Sant Jaume, Barcelona.

bcn3
Tot el món ens mira i les càmeres apunten a un objectiu fix. El símbol era la baixada de la bandera espanyola del mastil central del Palau de la Generalitat.
En aquell moment d’eufòria i incertesa poc podíem pensar el que s’estava cuinant.
Pel que ha esdevingut després intuïm que res de bo i cada un de nosaltres mantindrà en la memòria el dubte de si estàvem disposats a entendre i a respondre amb seny. bcn2
Pel fotògraf, com a testimoni de la realitat de cada instant. Captar el moment és vital i necessari i més si ets un freelance que no té venut el seu criteri a cap mitja que ho pugui capgirar.
En massa poc temps, els canvis s’hi han succeït i les formes també s’han vist sobrecarregades pels interessos dels qui no veuen amb bons ulls el criteri d’autodeterminació i la lliure expressió. Els qui creiem guardats en un calaix polsos els records de l’època franquista hem vist trontollar uns principis que ens han fet treure les olleres d’una miopia envers uns polítics, orfes de dignitat pels qui possiblement molts haurien apostat.bcn1
Personalment crec que la fàbrica d’independentistes no era tan productiva fins aleshores i que han caigut les mascares tan avall que els poden servir de genolleres.
Poc imaginava cobrir tres esdeveniments de protesta cada setmana i ara és tan usual com respirar.bcn4
Cada vegada és més difícil indexar el material que s’encavalca constantment en un rebost atapeït de sentiments i canvis constants.
Els símbols, àdhuc els colors substitueixen i enllacen missatges que naveguen a la velocitat de la llum.

_34a2199
Existeix i lluiten per no conviure la discriminació i l’odi i l’insult i la befa és la cançó en els mitjans que dirigeixen sense escrúpols dels de la força del diner..
La gent del carrer ha après a estimar-se, necessita abraçar-se. Potser era necessari?

ma1
Els avis han bescanviat “banc del si no fos” per una lluita groga aferrissada i com llegim sovint en alguns murs … Sense iaies no hi ha revolució.

Tafanejant per Girona

Seguint la traça de temps i les ferides en les arrels més profundes, caminem per Girona. Una ciutat amb història i un poble que sap aixecar-se a cada embat. Emmirallar- sé, amb la seva gent comporta parlar-hi i capbussar-se en cada mot, en cada paraula.
M’agrada tafanejar, preguntar, escoltar. Orientar-se a Girona es faci’l, tot s’enllaça i és ple de referències. bicibistrot

Un pensa que possiblement a Girona s’hi han rodat pel·lícules no és només per les seves pedres… En el món del cinema hi ha bons gormands i coneixen Le Bistrot.

Jo hi anava sense saber que el cuiner era un personatge quasi llegendari a les xarxes socials i intel·lectuals. En Conrad Sala Pericot amb qui mantenia això que en diuen una amistat encoberta, reconeguda i degudament acceptada.31689105_10217149525150074_6108842971350695936_n

Una ciutat plena de simbologia, de tradició i de respecte. Les pedres són un viu reflex dels esdeveniments i en la parla i el gest dels més joves hi trobem el llegat._MG_1331_editFugint dels tòpics recollim bocins de gestualitzacions que eternitzen els sentiments i fan pales el rebuig per les maldestres accions envers el sentiment popular._34A9443_editBotiguers, emprenedors, destil·len empaties i són capaços de transmetre il·lusions i l’esperit que fa estimar i comprendre, el perquè de les tradicions. A Strat Cartró ens fan sentir com a casa i ens ensenyen a somniar en paper maixé o potser en fusta.
Gràcies.

_34A9508

La Montse.

giirr

Esgarrapant les entranyes, cerquem influències, i colors dissonants.

creusmur1mur2Avui podem comprovar com aquest poble, manté viu el record i es nega a oblidar els qui portats per l’odi colpegen amb força els sentiments més preuats.

_34A9614

26850819_10216189415947944_7138141589551438273_o

Sovintegem Girona i aquest any vàrem encetar-lo aquí. En una nit tenyida de groc.girona

Sant Jordi 2018. Mataró

llibres
Sant Jordi 2018.
Aquest any La Diada de Sant Jordi, també ha estat de convivència a la nostra ciutat. La gent ha sortit en aire festiu a escriure un nou moment en la tradició popular. Possiblement la imatge de Mataró que quedarà gravada en els mitjans, no és la real, la de cada dia. El maquillatge forma part del gest i per sortir a la foto era necessari vestir-se com si fossin jocs florals, en un altre sentit, és clar._MG_8094
Castells reivindicatius dels Capgrossos i parades que recordaven els presos polítics o d’altres a l’exili i alguns llaços grocs que restaven quasi ocults dels qui els provoquen al·lèrgies, romanien en silenci.
Les parades de llibres exhaurien el missatge en uns exemplars que definien el moment.ma1
Demà dimecres el maquillatge ja serà història i tornarem a veure els avis cantant i llegint. Els diaris parlaran de nous atacs a la llibertat d’expressió i seguirem enviant cartes als qui no ho han pogut compartir amb els seus.
El llibre, però serà la gran arma, la més perillosa pels qui temen a la memòria històrica.

_MG_8174
Arribada la nit la fogonada entra en escena i ens recorda que Mataró té en el foc i la llum un accent especial._MG_8129

_MG_4158_MG_8187

_MG_8304 copia

_MG_8307

_MG_8317

_MG_8324
La gent de la Sala Cabanyes en cada acte i durant tot l’any , dignifica els carrers.

Quan el que surt de l’armari és l’extrema dreta. L’Espanya ultra. 

22135359_10215260604248232_3892318331837127799_o
Quan el que surt de l’armari és l’extrema dreta. L’Espanya ultra.
La resposta catalana i el “ja ni hi ha prou” ha desfermat la banca i el seu poder que esponsoritza la ultradreta més casposa i rancia de la societat atiant l’odi i l’entesta a retallar les llibertats civils.
Els piquets que s’embraveixen en grup, sovint amb la cara tapada i no precisament per la vergonya que desconeixen, desfermen activitats en contra de centres de cultura, centres escolars i mitjans de comunicació. Blanquerna com a exemple i els ateneus que segueixen sent el centre d’atracció dels vàndals.
Quan el color és motiu de discòrdia i un ministre el veu com un insult, potser podem començar a pensar que el daltonisme i la miopia cultural de l’Espanya,
i dels seus ambaixadors a Catalunya, d’estil i conducta camaleònica els ve en el seu ADN.
Possiblement avui Dia de sant Jordi, en què la cultura sembla que és l’adoctrinament i l’arma letal, els plori els ulls als neonazis, ultranacionalistes i feixistes.
És evident que hi han après el català per atacar-lo. És obvi que només volen destruir el que mai han estimat, però res és nou. Només han canviat els noms, les sigles. Per cert algunes han perdut el seu significat essencial.
Avui ajuntaments que habitualment prohibeixen l’exhibició de símbols i proclames que reivindiquen la llibertat dels presos polítics, s’engalanen per mostrar-se en públic com a exemplars. No caiguem en el seu parany.
Com a testimoni diari del poble, em nego a fer-ne la fotografia. Aquesta no! Tornaran els dimecres, i els avis es vestiran de groc, cantaran, llegiran i la façana que tindran, serà la de veritat i potser darrere els vidres, aquells que avui passejaran per sortir a la foto, els miraran de reüll indignats.

Centenars de milers de persones omplen el Paral·lel per la llibertat dels presos.

Centenars de milers de persones omplen el Paral·lel per la llibertat dels presos.

Barcelona 15 Abril 2018.

Sota el lema “Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!”, una desena d’entitats englobades dins l’Espai Democràcia i Convivència han convocat una manifestació aquest migdia a l’avinguda Paral·lel de Barcelona.

_AF_0637

Una hora abans de l’inici previst de la manifestació ja hi havia milers de persones en diversos punts del recorregut previst, la plaça Espanya i l’avinguda Paral·lel, per reclamar la llibertat dels “presos polítics” i el retorn dels “exiliats”._MG_7912

_MG_7921_MG_7928_MG_7931_MG_7936_AF_0460_AF_0458_AF_0457_AF_0448_AF_0447_AF_0444_AF_0441_AF_0434_AF_0430_AF_0428_AF_0427_AF_0426_AF_0425_AF_0422

El color groc tenyeix el recorregut de la manifestació sota el lema “Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!”.

A la capçalera, les protagonistes han estat les fotografies dels nou polítics i dirigents d’entitats independentistes que són a la presó: Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull. I les fotografies dels 7 polítics a l’exili: Carles Puigdemont, Toni Comín, Anna Gabriel, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Marta Rovira i Meritxell Serret.

_MG_7884_MG_7860_AF_0522_AF_0520_AF_0517_AF_0516_AF_0514_AF_0509_AF_0508_AF_0503_AF_0496_AF_0493_AF_0488_AF_0485_AF_0482_AF_0476_AF_0473_AF_0472

_MG_8078_MG_8059_MG_8054_MG_8044_MG_8039_MG_8033_MG_8029_MG_8020_MG_8015_MG_8007_MG_7998_MG_7996_MG_7990_MG_7901_MG_7862_AF_0653_AF_0650_AF_0649_AF_0647_AF_0644_AF_0642_AF_0641_AF_0634_AF_0629_AF_0612_AF_0611_AF_0608_AF_0607_AF_0602_AF_0597_AF_0595_AF_0594_AF_0592_AF_0590_AF_0589_AF_0586_AF_0585_AF_0574_AF_0573_AF_0571_AF_0558_AF_0547_AF_0537_AF_0533a_AF_0532_AF_0528_AF_0400_AF_0388_AF_0382_AF_0373_AF_0371_AF_0396_AF_0380_AF_0369

Joan Safont

Fotografia d’en Carles Paul

Doy la bienvenida a ” El home que entén els catalàns”.

Posiblemente este sea un post que deseaba hacer hace tiempo, intención que no manifesté por cuestiones más éticas que emocionales. Creo en la necesidad de tener referentes en la vida i algún que otro libro de cabecera y es aquí donde enlazo mi comentario dirigido a un librepensador que a menudo pienso puede mutarse en un pensador privado de libertad.

_34A6915

Acaso en su devenir entre Madrid i Cataluña habrá encontrado una zona de confort para su espíritu creador i elocuente raciocinio, un espacio donde se aclama con fervor esta exacerbada facilidad para dibujar nuestro paisaje cultural, lingüístico y reivindicativo.

Incansable, nómada en constante movimiento nos anuncia esta semana que decide trasladarse a Cataluña._34A6889

Me suelta  el notición en plena cena y por un instante no puedo engullir.  Han llegado los refuerzos?. Decididamente  no!. Lo hemos visto tanto al pié del cañón sea en Vic, en Lérida , en Gerona o en Bruselas, que no era necesario escenificarlo para convencernos.Pero lo ha hecho y lo tenemos en primera línea, no en retaguardia.

En un mundo mediático donde la historia se resume en pies de foto, es necesario la figura del politólogo no mercenario que ilumine nuestras noches de insomnio y los andares en un país embarrancado en cloacas encharcadas de odio y impunidad.

Si bien los que peinamos canas recordamos a José Antonio Labordeta (Zaragoza, 1935), un exótico personaje que mantenía la atención en el senado desde su escaño, no dudaría ni un momento en poder escuchar a Ramón Cotarelo, como lo hago en cada debate televisivo o en los actos a que puedo asistir.

Celebro tu decisión y seas bienvenido!. ahh!. no creas que ” las porras” de aquí las mojemos en el café. Intentamos esquivarlas aunque lleven una entrañable proporcionalidad cariñosa, com han podido observar en Ginebra.

1_1242_MIR7129

 

 

 

 

 

Milers de manifestants a Barcelona convocats per l’ANC clamen un govern republicà.

_34A6589

‘República, ara’ és el lema de la manifestació que ha convocat l’ANC al passeig de Colom de Barcelona. El propòsit de la mobilització és pressionar els partits republicans perquè arribin a un acord per a fer un govern ‘que avanci cap a la independència’.

VIDEO DE LA MANIFESTACIÓ

La mobilització va de Drassanes a la Ciutadella i omple tot el passeig de Colom. A la zona del pla de Palau, on hi ha la Font del Geni Català, se situa l’escenari, encarat cap a Montjuïc, i hi ha també una pantalla en direcció a Ciutadella

S’incendia la cuina del restaurant El Nacional del passeig de Gràcia

S’incendia la cuina del restaurant El Nacional del passeig de Gràcia

Barcelona 11-03-2018

_34A6833petitEn acabar la manifestació de l’Assemblea al Passeig de Colom, mentre els manifestants pujaven via Laietana, s’han vist sorpresos per una gran columna de fum que ha creat força expectació i més per la força del vent que va perllongar-se fins a la nit. Més tard es va esclarir que tot provenia d’un incendi a la cuina del restaurant El Nacional, situat a passeig de Gràcia.

Malgrat l’impacte visual del fum en el rovell de l’ou de la ciutat tot ha quedat en un ensurt sense conseqüències personals._34A6835peti_34A6839peti2