Aquest joc brut és el vostre autoretrat.

Tanquem el cercle d’un any que possiblement passarà a la història com a excepcional per la magnitud de la tragèdia que estem vivint en l’àmbit mundial i la quantitat d’éssers que s’ha endut.
La sacsejada que representa les pèrdues humanes davant l’impossibilitat de fer res per evitar-ho i haver de restar impassibles, per no poder retre el darrer homenatge o l’adéu més íntim als qui veien cloure anhels i desitjos en la solitud d’un hospital o residencia.
És possible creure que en sortiríem més sensibles, més forts, com a resposta a aquest fet tan fort com desconegut. 
També hem descobert el grau de desprotecció del nostre sistema tant sanitari com polític, avesat a temps de bonança i a navegar en aigües tranquil·les on no cal ser mariner.
A casa nostra vàrem veure com la figura del nostre president Quim Torra feia pales la seva càrrega humana i responsable al peu del canó, aïllat en el seu despatx mentre la classe política aprofitava el moment per destituir-lo. 
Una vegada més els partits van mostrar la seva baixesa moral. Comuns, Socialistes, Ciutadans i ERC van veure en el moment on el, poble patia la seva oportunitat per arribar on des del respecte i la netedat política mai haurien pogut accedir. 
Veiem un vicepresident encongit, no feia, cap gest en pro del Molt Honorable Quim Torra, una actitud que varen aprofitar els qui mai s’han posicionat en favor de la independència i que ja varen gaudir de la destitució i empresonament dels presos polítics. 
Un Parlament amb un president gris i dúctil que com gat escaldat fuig de posicionar-se.
La pandèmia va subratllar els sentiments de partit i lluny de ser garants dels interessos del poble, han desfermat una lluita aferrissada per fer bandera. Els qui prometien una república i un està independent, han negat reiteradament els seus orígens i ara no tenen cap mena de pudor en pronunciar el seu discurs en castellà davant la tomba de Francesc Macià. O fent-se la hi foto amb l’àvia que es va vacunar malgrat el no poder tenir els familiars a prop.


Tenim memòria i el poble respondrà a les urnes. Prous Icetas, prou Colau, prou Rufián i prou Tarda, 
prou, Jèssica Albiac h i l’exercit de Erkys mercenaris en espais públics. 
Aquest joc brut és el vostre autoretrat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s