Tractament de Molt Honorable.

Destacado

He tingut la sort de poder retratar els meus presidents.

Tractament de Molt Honorable.
Si algú ha rebut mai tantes vexacions, befes i insults per part de la bancada opositora més semblant au un galliner al Parlament, aquest ha sigut Quim Torra.
Un fet que dibuixa el baix perfil ètic, i cultural d’aquests grups que només volen treure rèdit de cada situació, en favor propi en lloc d’afavorir el poble qui els ha escollit. 
La paciència infinita d’aquest home s’apuntala en uns pilars de cultura, respecte i sentit de país i el fa impermeable als atacs sorneguers i superflus per la naturalesa dels continguts sovint sense fonament i fàcilment rebatibles.El poble ras, venia d’un època que el mar polític era bastant planer, però a partir del  9N en tot es va capgirar i l’escenari era molt diferent. Es varen clarificar posicions i varen caure caretes. El poble ras, venia d’una època que el mar polític era bastant planer, però a partir del 9N en tot es va capgirar i l’escenari era molt diferent. Es varen clarificar posicions i varen caure caretes. 
Socialistes i Comuns fent costat a la Dreta més rancia i a la Ultradreta embogien en un hemicicle transformat en circ mediàtic que va fer les delícies dels fotògrafs captan-ne els detalls que caricaturitzaran aquesta època.
Quim Torra aguantava estoicament contestant amb la saviesa dels cultes. El seu posat missaire i educat contrastava amb els gests i xiulets de l’acarnissada gresca capitalitzada pels Carrizosa / /Arrimadas. Grollers i maleducats però que comptaven amb l’anuència mal dissimulada de Icetes & Cia.
Stop! Ara emmudim, per una causa comuna. Com si no ho fos aleshores. Tothom resta confinat a casa!
¿Qui ho va demanar primer? El Molt Honorable Quim Torra. 
Tampoc aleshores l’escoltaven, però si el seguien befant i fent-ne burla. 
Ara «POR REAL DECRETO» el que era un disbarat, toca acatar-lo tots. 
El President dóna positiu i no pot fer més que aïllar sé a La Casa dels Canonges. No pot cuidar de la seva família i ho fa pel seu país. El veiem cansat, però no abatut, en un espai senzill, un ordinador damunt unes caixes tapades amb una tovallola. Ell és així. 
És el capità d’un vaixell on la cuina fa olor d’ous ferrats i el bany de colònia familiar. No viu en un decorat, no li cal. 
Estic orgullós del President Torra i de com gestiona el que és a les seves mans. 
EL President Carles Puigdemont, no va errar en escollir-lo. I tampoc en Crear una resistència exterior.
Mentrestant Espanya es desgasta en viure en constant «alzamiento patrio castrense» i els llimacs de casa s’arrosseguen llepant-los el camí.

Jordi Juncosa @By Junkye. Avui el portem a aquest blog, amb el tractament de «Reboster d’honor».

Destacado

Hem caminat per camins paral·lels i tenim molt en comú. Si veure els seus dibuixos és un plaer, escoltar-lo no té desperdici.

Si entenem per reboster, el que vetlla per omplir i mantenir la custòdia del nostre rebost, En Jordi @By JunKye, n’és un pal de paller. Catalunya apuntala els seus pilars amb dones i homes que fan pinya per un ideal comú. Gràcies per acceptar aquesta entrevista.

Ver entrada

Mantenir-se informat és gestionar la participació personal envers la globalitat del sistema i en l’àmbit nacional i local.
Fer-ho de forma coherent requereix contrastar opinions de fonts diferents. Els titulars canalitzen el flux de participació i a l’hora de capitalitzar la resposta dels lectors.
Sovint al costat d’aquests trobem inputs que ens fan més amable el missatge o l’enforteixen, que provoquen somriures o reaccions quasi de forma subliminal.
Es tracta de les vinyetes en forma de dibuix o altrament dit còmic.

Catalunya és rica en ninotaires. Aquest espècimen tan nostrat i valorat a casa nostre.
Dins el ritual de cada casa hi trobem costums que formen part de l’ordre del dia familiar.
El qui només llegeix els titulars i les esqueles i la previsió del temps, el que s’ho empassa tot, fil per randa.
Però cap d’aquests pot deixar de somriure amb un dibuix que resumeix la notícia, sigui de forma agressiva i punyent o de manera càustica i còmica.
Els qui vàrem néixer a la postguerra estem avesats a Llegir entre línies i a entendre les vinyetes que se saltaven la censura de forma més fàcil i literal que els redactors dels diaris.
Qui no hi ha col·leccionat dibuixos de Cesc, Peric, Opiso, Màximo, Chumi, Mena, Orcajo, Forges,Atxesinh, Diosdado, El Roto, El Teto, Eneko, Fontdevila,Laura Pacheco, Maitena, Malagón, Vergara, etc.
A casa nostra sempre s’ha cultivat aquest tipus de dibuix, però amb la convulsió del «procés», S’ha tornat a potenciar i protagonitzar les protestes amb vinyetes.
Des de sempre la història de l’art ha estat indexada per les revolucions. En temps de pau i calma xica, els artistes evolucionaven molt poc perquè no estaven motivats, ni els qui n’eren espectadors.
Un dels fenòmens locals més agosarat és sens dubte Jordi Juncosa. @By Junkye
Avui el portem a aquest blog, amb el tractament de «Reboster d’honor».

Jordi- ¿Que et va portar a aquest ofici?
Ostres… De menut ja mostrava unes aptituds i a casa els meus pares em varen animar a aprendre’n més. De fet mon pare fou un dibuixant excel·lent. Em ve de regàlia, ha, ha, ha. Un cop acabat el batxiller vaig entrar a l’escola Massana, però el servei militar m’ho va estroncar i de tornada vaig casar-me, deixant de banda els estudis artístics. Vaig col·laborar al Diari de Girona, a la secció del dominical, on tenia una pàgina sencera. Van ser uns temps divertits perquè tenien la màniga molt ample amb les meves creacions… Després abandonaria el diari i faria una vinyeta a una revista especialitzada del món del recanvi d’automòbils. Poca cosa com pots veure… Fins que arriba l’u d’Octubre del 2017. Aquí es capgira tot. La repressió de l’Estat em porta a enviar un dibuix al Punt diari (on encara en demanen) per la llibertat dels presos polítics. I després d’això, començo a penjar dibuixos reivindicatius al Facebook. Més tard a Twitter…i acabo publicant un dibuix diari (poca broma que aviat és dit) a Diari16. Crec que en porto vora cinc-cents dibuixos publicats en aquest diari.
¿El que era qualifiques de «collonades «, vas creure que podia ser la teva feina? –
Home, la veritat és que no. Quan la collonada és fer quatre postals per nadal, un dibuixet que et demanen i poca cosa mes, no. Però quan veus que la teva reivindicació, protesta o denúncia té ressò, et fa treure pit. És llavors quan te n’adones del significat del dibuix, del seu valor com a eina de comunicació. Mai m’he arronsat a l’hora de publicar res, i això és molt important, perquè la gent se n’adona que dibuixo el que sento.
¿L’humor gràfic té una llengua pròpia?
I tant que sí. Té la llengua del poble. És una eina de comunicació brutal…i fins i tot sense text pots fer que la gent entengui el teu missatge. Pots adreçar-te a tothom, amb els missatges més bèsties, potents o fins i tot de submissió al poder. Un dibuix ho diu tot, et fa veure una situació des de qualsevol angle. Vols fer una denúncia d’un fet esgarrifós, que tothom ho entengui? Dibuixa-ho.
¿treballes a casa o el confinament és ara de forma puntual?
Quan arribo de la feina, començo el meu ritual… M’assec davant la taula de dibuix i prenc el llapis. La resta de la feina surt sola. No tinc guió…i rarament arribo a casa amb una idea per dibuixar. Aquesta manera de treballar tan anàrquica pot durar mitja hora o dues hores llargues… Depén del dibuix.
¿Quan estàs emprenyat, ets més productiu? Això en referència a l’enunciat de què les revolucions indexen la història de l’art.
Sempre! Quan xarbotes una gasosa que passa? Que acumula una pressió i si la destapes tot surt a raig, no?, ets més productiu, tens més pressió acumulada. Amb el dibuix passa el mateix. Les idees s’acumulen i surten per la punxa del llapis.
Pots enumerar obres publicades i exposicions.
Ostres, poca cosa, eh…a veure… Publico al Punt diari per primera vegada amb quinze anys, faig col·laboracions amb revistes locals, entro a dibuixar al Diari de Girona al 91 i després estaria uns anys dibuixant per la revista El Periodico del taller. Com pots veure, tot tranquil i pausat com una bassa d’oli fins a l’u d’octubre, que comença la meva època de dibuix reivindicatiu majoritàriament. Llavors els de Diario 16 el conviden a fer una vinyeta cada dia al seu diari…i accepto. És un repte molt important per a mi perquè em permet internacionalitzar la nostra lluita per la llibertat del nostre poble i la seva gent. Faig també una primera exposició a Girona de la mà d’una activista cultural com és la Dolors Vilamitjana. Després ve la segona exposició, la mare de totes les exposicions sobre dibuix crític, on hi exposem quatre dibuixants, tres dels quals són molt grans: en Joan Antoni Poch, conegut com a JAP pels seus dibuixos durant més de trenta anys al Punt diari. En Jordi Magrià (bicman) conegut pels seus dibuixos amb boli Bic. Gran professional, il·lustrador i dibuixant del món de la publicitat. I en Paco Santero, un dibuixant amb un traç tan selecte i senzill que fa feredat. Tots ells uns autèntics monstres del dibuix, als quals animo a fer l’exposició al centre de La Mercè de Girona. I resulta que es converteix en un èxit. Quatre estils, quatre maneres de fer denúncia. Quatre llapissos molt esmolats. I amb moltes ganes de tornar-hi. També col·laboro setmanalment a VilaWeb de la Catalunya del Nord, on faig les il·lustracions dels articles de @d_rusc. Dins de Twitter també faig alguna col·laboració, concretament amb @either_mark, que fa unes reflexions que cal tenir molt en compte. I ara, començaré a dibuixar en un setmanari que es diu La Directa, a veure com va tot plegat.
¿quin és el teu referent gràfic?
Ostres, m’ho poses molt difícil. N’Hi ha un munt…però jugaré amb els de casa, va: Junceda, Opisso, Oscar Martin, Ferreres…
¿ets totalment autodidàctic?
Si. Vaig néixer amb el llapis a la mà… Una sort. Hi ha qui neix amb una flor al cul, que no és el meu cas.
¿quin creus que és el moment del dibuix al nostre país?
Hem tingut grans moments, tot i que ara crec que és molt difícil poder popularitzar-ho com quan no hi havia internet. Les grans edicions com Hermano lobo, La Codorniz, El Papus,El jueves, per citar alguns exemples foren els grans moments del dibuix. Un dibuix obscè, politic i no gaire elegant, on es ridiculitzava una dictadura que creien morta i es criticava una democràcia que havia nascut també morta. Els grans tiratges d’aquestes publicacions aconseguien arribar a gairebé totes les llars… Per dir-ho d’alguna manera, fou el «seu»moment. Catalunya ha sigut la gran fàbrica d’edicions d’humor satíric i polític…i me’n deixaré un munt, peró podem anomenar a Cu-cut, La campana de gràcia, l’Esquella de la torratxa, Patufet, Papitu, El Bé negre, Matarratos, Barrabas, El triangle…i les ja esmentades abans com la Codorniz, El Jueves, el Papus… Fixa’t bé, que totes tenen la producció a Catalunya!

Descriu-te breument.
Ostres, si t’he de ser franc, et diré que crec que sóc lliure. La resta ho han de dir els altres.

Si sortir al carrer a comprar amb guants i mascareta ens angoixa…

Destacado

Si sortir al carrer a comprar amb guants i mascareta ens angoixa, que dir dels que hi treballen tot el dia en contacte amb els afectats?
Trucar a la farmàcia i que et responguin afectivament amb solucions immediates, que la caixera del super es mostri col·laboradora i àgil, que els repartidors de missatgeria bescanviïn somriures, és d’agrair.
En aquests moments més que mai, els valors estan per damunt les xifres, de les medalles, dels partits, de les regions, de la parla.
Potser aquesta situació ens humanitzarà?

Hi ha dies que voldries esborrar del calendari, si això s'endugués el contingut.

Destacado

Hi ha dies que voldries esborrar del calendari, si això s’endugués el contingut.
Ens recorden que tots som soldats d’un exèrcit que avança amb aires marcials per tot l’estat, Acció aplaudida amb les orelles pels socis de la taula per negociar ¿que?


També hi ha personatges que per la seva baixesa moral esborraries fins i tot del record.
Avui i en el que duren aquests dies de confinació he llegit, escoltat i observat els diferents aspectes informatius. Cada un amb un filtre acolorint el missatge segons el qui paga l’informador. Per això cal deixar refredar el contingut i un cop temperat, contrastar-ho amb altres fonts.
Una altra cosa són els anomenats polítics, perennes vividors que dirigeixen els seus imputs en forma de piulada de forma ignominiosa en vers el seu contrincant.
El cas flagrant de Miquel Iceta, totalment desbocat amb obscenes afirmacions en contra del President Torra. 


Possiblement perquè veu cada vegada més lluny l’oportunitat del seu somni presidencial, aquest homenet sense cap mena d’estudis que dia darrere dia assenyala a Oriol Mitjà per recomanar la confinació total.
Cada dia són milers de piulades que desqualifiquen aquesta forma d’actuar que el ridiculitzen per si sol. Però com un torpede es llença a emmetzinar la poca sintonia que reina entre partits. 
Ahir Vicent Partal el va caricaturitzar en un titular. La immoralitat dels miquelicetes.
(per defecte inclou a Eva Granados, un copy /paste amb olleres més grosses.) i la claca piulaire del PSC.
Jo li contestava: La seva retòrica més virtual que real sembla provenir del nen que puja a la cadira per recitar el verset de Nadal mentre saliveja per les cares de felicitat dels familiars. Ara Socis del PSOE.
Avui la mateixa cançó enfadosa. Fóra divertit pel ridícul, però hi ha cada dia més morts pel mig, provocats per les negligències d’un govern central que no veu més enllà que el trist criteri radial de Madrid quilometro Zero.
Corre per la xarxa un vídeo autèntic com ell mateix on en el seu escó es dedica a fer burilles i a llepar-se les lleganyes. No hi ha Photoshop. És la realitat més fastigosa. 
Tant com quan es mofava conjuntament amb l’Arrimadas d’en Borrull al Parlament.
A cada twitt d’aquest individu se’l podria contestar amb el vídeo.
Potser si mai es torna afer un llibre d’educació, aquest podria ser la contraportada. 

De la lleialtat al suïcidi.

Confinats -capitol 6

De la lleialtat al suïcidi.
La unitat en estratègia ens fa forts,però la unitat en opinió ens fa inútils.

Comenta Oriol Mitjà.
Retopant directament a Emma Riverola, que ha repiulat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, on l’assenyalaba de fer política.

Ras i clar  Mitjà ha contestat amb la serenor que només pot tenir el sinergitzador del primer assaig clinic pel coronavirus i la contundencia en afirmar que la lleialtat ens portará més morts. 

Mitjà parla de xifres, de matemàtiques, càlculs i gràfiques. Sembla un llenguatge inhòspit, que pot semblar fred, però que atesera amb dades esfereïdores que cada minut que passa li donen la raó quan va avisar que sense un confinament total l’epidèmia generaria una pandèmia.
Es referma en què el vaixell fa aigües i que el timó és en mans d’irresponsables. És cert que no estem avesats a aquests tipus de calamitats i que ens desbordem, però potser tenim al timó un capità que ha perdut el nord.
Capitans entestats a tenir la raó que donen els galons i les estrelles han omplert la història de naufragis. Fa molts anys que naveguem en aigües manses i qualsevol és capaç de fer-ho sense bitàcoles i cartes marines. Molts diuen tenir el «Titulin», però ara la mar es recaragola amb força i el corrent se’ns endú.
No vull seguir navegant en un vaixell fantasma que s’enfronta a un huracà amb salvavides dibuixats com els que ens parlava en Joan Capri. 
Abans del «salvense quien Pueda de L’Armada invencible «potser cal reflexionar i escoltar.
És clar que sempre existiran Icetas que culparan els Científics, els metges, els epidemiòlegs de crear un «Motí a bord».

El fons del mar és ple de cretins! I de inocents malauradament.

Reconeixement a Vicent Partal.

Capítol-5

La importància de la informació envers la desinformació malintencionada.


L’imprescindible Vicent Partal, avui a VilaWeb dibuixa la figura d’un personatge peculiar de casa nostra. 
Ho fa amb un titular i subtítol que és la caricatura d’aquest home que sense cap mena d’estudis viu i ha viscut de la política, si és que el que fa se’n pugui dir això. Política.
La immoralitat dels miquelicetes.
(per defecte inclou a Eva Granados, un copy /paste amb olleres més grosses.) i la claca piulaire del PSC
«Això que fan és una immoralitat perquè intenta apartar la prioritat del lloc on avui ha de ser, que és discutir sobre l’adopció de polítiques clares i rotundes, expeditives, que puguin frenar la Covid-19»
La seva retòrica més virtual que real sembla provenir del nen que puja a la cadira per recitar el verset de Nadal mentre saliveja per les cares de felicitat dels familiars. Ara Socis del PSOE. 
Partal, sempre aixeca els seus escrits amb pilars potents i ens parla del verb «Silenciar».
En el seu polèmic llibre contra la censura (Giving Offense), el premi Nobel de Literatura John Maxwell Coetzee parla de ‘la passió de silenciar.
OBJECTIU- doctor Oriol Mitjà, aprofitant les sempre ben disposades pàgines d’El Periódico, sempre a punt a torpedinar el govern català. Aquests vividors de la política no tenen escrúpols en difamar o fer-se la selfie amb qui sigui amb la mateixa finalitat, la del control de l’opinió pública.
Espero que l’efecte bumerang, els passi factura. La gent potser necessitava sentir la por per obrir els ulls a aquesta pandèmia mediàtica que utilitza la mentida de forma més barroera per amagar el volum de la tragèdia i anorrear els qui es posicionen fermament.
Des d’aquest humil blog vull homenatjar a Oriol Mitja i al seu equip, al M.Honorable Quim Torra i a Vicent Partal per fer d’altaveu de totes les causes que ens pertanyen. 

I quan crèiem que ja ho havíem vist tot… capitol 4

Destacado

Quan creiem que el dia del pare l’havia inventat el Corte Inglès,
ara resulta que ho van fer els americans.
I és que sempre anem a la darrera part de la fila.
Bé en tot no, ara sembla que la ineptitud dels nostres governants
ens col·loca en un lloc de pòdium en afectats pel coronavirus.
Aquest any els que tenen pares potser els hauran de felicitar per whatsapp.
Ahir nit el cel de tot el país va ressonar de valent en dues accions
que marcaran una fita històrica.

L’aplaudiment als equips mèdics i de neteja
i la cassolada just en el moment que El rei aquest que no sent,
no escolta i és convidat de pedra de tot el que pugui afectar el poble,
Es va col·locar davant un faristol més semblant a un taüt que un estri funcional.
¿Esperàveu que parles del lladrocini del seu Pare, dels milions, de l’herència?
No!. Va parlar de la «unidad de España» ! Quins collons!

Avui sabem que ni es va molestar en fer ne un de nou.
Copy paste del que va fer en un altre discurs i que figura
en la novela Palmeras de Fimina Sabadú
Fins i tot els micos de Gibraltar haurien fet un discurs millor!
Si quan sortiu no trobeu mascaretes
podeu comprar-vos una pandereta!

És el que més ens representa i si no en trobeu
també us podeu entretenir tocant la simbomba fins que arribi Nadal.

Mataró 19-03.2020

Aniversari confinat. capitol 4

Destacado

Avui és una jornada especial, celebrem el meu aniversari a casa sense els fills i néts. Els meus aniversaris solen caure en moments especials.

Fa dos anys hem tancava voluntàriament a la presó simbòlica que es va instal·lar a la plaça Santa Anna en protesta per l’empresonament dels polítics.

He despertat amb la llar engalanada com si es tractés d’un festival. Globus, pancartes, un pastís amb forma de càmera fotogràfica i el regal més ben escollit per animar el dia. El telèfon el WhatsApp, el Twitter, el signa’l, el Telegram i el mail competien amb el telèfon per felicitar-me, vaja, un desfici. A casa, avesats al silenci, se’ns acumulava la feina. És el que té tenir molts coneguts i amics i com diu l’amiga Imma, haver viscut moltes vides acumulant records que tal volta són els millors tresors. El sol tot just s’aixecava quan les notícies no milloraven en vers el tema del virus. El Departament de Salut ens informa que en les últimes hores s’han mort 23 malalts de la Covid-19 a Catalunya. A més, hi ha 472 casos nous. Del total de casos acumulats confirmat fins ara, han mort un total de 41 persones amb el coronavirus 2019, totes elles amb patologies prèvies. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya llença la campanya #JoActuo per promoure el confinament a casa i explicar els motius solidaris d’aquest gest per superar el coronavirus. Itàlia confirma la mort de 345 persones més pel coronavirus. El país transalpí ja registra 2.503 defuncions. A més, avui hi ha 3.526 casos nous. Però a Espanya segons sembla, això no els fa ni fred ni calor i mantenen com és habitual la seva negativa a aturar i aïllar les autonomies. Sánchez reitera que no confinarà Catalunya, tal com insisteix el govern de la Generalitat. La imatge del dia sembla extreta d’una pel·lícula d’en Berlanga. Un ministre i dos militars carregats de quincalla representen l’equip nacional amb grandiloqüents gests castrenses fent proclames contar «el enemigo».  Més cautes però amb cara d’emprenyats aquí dos científics, la consellera de sanitat i un eixut conseller de governació que a més d’aconsellar-nos, fa el recompte d’infractors i detinguts per no obeir els consells. El Científic Oriol Mitjà es mulla i ocupa informatius de tot l’estat i les befes de les cadenes estatals sobre el Molt Honorable Quim Torra estan a l’ordre del dia.  La pandereta segueix sent l’instrument que acompanya i perfila l’altre tema prioritari sobre la fortuna del Rei i el seu llegat.  Felipe VI es reunirà demà amb Pedro Sánchez i farà un missatge institucional a les 21.00 adreçant-se a ‘la nació’. TOT PER DEMA, no ens estresséssim. Sánchez dóna suport a la decisió de Felipe VI respecte de Juan Carlos I i la suposada renúncia a l’herència. POS CLARO Un Sant Jordi confinat es postposa La Cambra del Llibre de Catalunya, que aplega el Gremi d’Editors, Gremi de Llibreters i Gremi de Distribuïdors emprenen accions conjuntes contra la crisi. Dolors Bassa, aïllada a Puig de les Basses perquè té símptomes del coronavirus. Diumenge, el conseller Josep Rull també va ser aïllat, en el seu cas a la infermeria dels Lledoners, per haver estat en contacte amb un positiu de coronavirus. A més, divendres es va fer el mateix amb Jordi Sànchez, per haver estat en contacte amb un possible cas.

Mataró

De la pandereta nacional al Coronavirus! capitol 3

De la pandereta nacional al Coronavirus!
Que vivim en un país on el folklore s’embolica en la bandera que incorpora la cartel·la amb el lema «Una Grande Libre» i reivindica enfrontar una infecció d’un virus que està capgirant el destí de la humanitat amb efectius militars o de les forces de la benemèrita tan prehistòriques com el tricorni que llueixen.
A Casa nostra pel contrari descobrim actius que podíem desconèixer com un equip de científics d’avantguarda que treballen de fa temps en la recerca d’antivirus. 
Són aquests precisament els que reclamen el confinament del país i es manifesten en contra de com el govern espanyol ha actuat a Madrid i d’altres zones infectades.
Avui la notícia de casa ha estat la compareixença del Molt Honorable Quim Torra que ens comunicava haver donat positiu, minuts abans jo feia un twitt al President Puigdemont on li deia. Li vàreu passar un mort molt difícil de portar a coll i a fe de Déu que Quim Torra hi deixa la pell per fer-ho el millor que sap i pot. Des d’ací el vull encoratjar i desitjar una rapida millora. Potser no és el president més fotogènic però potser la seva càrrega intel·lectual i humana sobrepassa l’ empatia visual i del gest.
Ara que la mascareta n’és el símbol, és just quan cauen les mascares dels qui amaguen sentiments d’odi i rancúnia envers el país i que prioritzen els interessos de partit.
Llegir Miquel Iceta, en twitts vomitius ironitzant sobre la gestió que es fa des d’ací i donant suport a les decisions del seu partit a Madrid basades en la imposició per la força, la mateixa força que va apallissar a la gent que anava a votar, és realment inadmissible que aquest personatge sinistre vulgui esdevenir president. D’escala potser?
Sis morts i 491 positius més a Catalunya en les últimes 24 hores.
Espanya porta la mateixa progressió de casos de coronavirus d’Itàlia amb set dies de retard.
Portugal s’avança i tanca les fronteres.
Tot aquest caos actua de fum que distreu de l’altra que en un país normal (que no som) hauria fet caure el cap del rei.

Gota a gota!. capitol 2

Com la gota malaia el degoteig de casos nous afectats pel virus ressona a les cases dels ciutadans que es clouen a casa amb l’esperança de resoldre un conflicte que mai podíem imaginar.
La resposta del President Torra va ser immediata demanant confinar-se tota la ciutadania i tancar ports, aeroports i vies de comunicació amb l’exterior.
Ben al contrari Sánchez opta per la propaganda més barroera mentre es dobla el nombre de morts.
Avui la gran notícia, és l’enorme salt que han fet les xifres de contagiats i sobretot de morts.
En un sol dia s’ha passat de 152 morts dissabte a migdia, a 288, diumenge avui a migdia. En un dia hi ha 136 morts nous, gairebé el doble. I dels 288 morts totals, la comunitat de Madrid en té 213, és a dir, el 73%. Madrid no és tancat i els seus veïns, no tots campen pel territori escampant la infecció.
Al País Valencià: ha passat de 189 a 409. I la consellera, socialista, Anna Barceló no ha dubtat a culpar-ne l’arribada en massa de turistes madrilenys.
El President Torra, no signa el comunicat de la resta de presidents, en suport a les mesures de Sánchez
En el text destaca com la coordinació i la col·laboració entre autonomies fa més eficients en el control de la pandèmia.
El vicepresident Aragonès anuncia que té el coronavirus 2019
Massa per un sol dia i esclata un altre afer que vol ser anorreat pel primer.
Felip VI renuncia a l’herència del seu pare i li retira l’assignació.
El monarca emet un comunicat oficial on esmenta que després de la publicació de diverses informacions que evidencien que el rei emèrit va rebre diners de l’Aràbia Saudita i els va amagar a Suïssa, El Rei assegura que pretén «preservar l’exemplaritat de la Corona»
Un dia rodó i una nit que comença i pot ser llarga per molts. Molt llarga i incerta.

Mataró 15 Març 2020.