El ojo del águila.

Posted on 14 septiembre, 2016 por joan safont

El ojo del aguila!.

Per Ramon Cotarelo

El otro día, en la Rambla, por Sant Jordi, tuve ocasión de firmar un libro al hombre que se ve en la foto, Joan Safont, un fotógrafo de Mataró. Además, había quedado con él en que próximamente iría a su ciudad a una xerrada de esas que tan gratas suelen ser. Lo que no suponía entonces es que Joan haría de aquel encuentro casi fortuito, impregnado de mutua simpatía, una obra de arte, una filigrana, titulada l’homme que entén als catalans , una mezcla extraordinaria de texto e imagen que me ha dejado literalmente patidifuso, sin saber casi qué decir fuera de agradecérselo efusivamente. Las fotos son extraordinarias, son retratos hechos con un ojo de águila espiritual. No exagero si digo que Safont me ha descubierto a mí mismo. Y en cuanto al texto, me quito el sombrero que, en mi caso es literal porque suelo llevarlo y no acostumbro a quitármelo. Si mis pobres escritos producen el efecto que Joan describe, ¿qué más puede demanar un lletraferit?

Estic aclaparat i molt orgullós. Moltes gràcies Joan. Ens veiem a Mataró.

Ramon Cotarelo

L’arma secreta.

Posted on 14 septiembre, 2016 por joan safont

Responder

Sant Jordi 2016. contrastos.

Una diada que el poble ha fet seva. Esperit cultural reivindicatiu en ordre. La cultura i el llibre com a arma. Vet aquí quin poder!. L’escalfret d’un poble que es veu obligat des de fa anys a mantenir la flama encesa com calgui. Eren temps on anàvem a Prades de Conflent a la universitat d’estiu que perdura com a símbol. Les entitats culturals , excursionistes i musicals han fet palesa la seva importància cabdal per custodiar el nostre tresor més preuat per què l’espoli d’un règim opressor no el pogués fer bocins. Encara ara grups com PP i Ciutadans breguen per desmantellar estructures que segueixin la seva tasca de guerrillers actius envers no el passat si no del present que pot ser el futur del nostre país i dels nostres fills.

Com a comunicador i com a fotògraf m‘ agrada sortir al carrer i testimoniar cada instant.

¿ Que lleva Pablo Iglesias en su mochila?

Posted on 14 septiembre, 2016 por joan safont

Responder

¿ Que lleva Pablo Iglesias en su mochila?.

Viaja sin peso, lo justo para un ataque rápido.
Con las prisas olvida los modales, más de una lección de historia del país donde viaja y también contrastar sus fuentes de información. En su maltrecho equipaje se revuelven el desprecio, la mentira y el afán de notoriedad.
Es imposible no ofender a quienes nuestros padres otorgaron un certificado de nacimiento plural y asimismo ayudaron a crecer esta tierra haciéndosela también suya.
Poco podían pensar que alguien vendría a invocarles como deben actuar… a morder…… Al escuchar su rancio discurso sentí vergüenza ajena y una rabia contenida ante tal suerte de disparates que lejos de sumar un todo muestran un vacío total. Mire Pablo recoja sus alforjas mal prietas componga el gesto i si es posible desande un camino que jamás debió emprender.
Usted es un Don Nadie para aconsejar a quienes mantienen con orgullo sus orígenes en esa tierra que fue de acogida y hoy su patria, los mismos que hoy van a decidir su futuro mal le pese. Si algún día vuelve ate bien el atillo y compóngalo con orden, limpio de ofensas y subterfugios.

Tenym de groc el Poblenou.

Posted on 14 septiembre, 2016 por joan safont

El Poblenou del Delta és un poble de la comarca delMontsià, pertanyent administrativament a Amposta. Legalment és una pedania, representada per un Alcalde Pedani. Es va inaugurar (1957) amb el nom oficial de “Villafranco del Delta”, en honor a Franco. Fins ben entrada l’època democràtica (2003), la Generalitat de Catalunya no li va canviar el nom oficial franquista La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, ha fet aquest diumenge una crida a la unitat dels partits polítics per garantir la celebració de la consulta del 9 de novembre. Des del Poblenou del Delta (Montsià), on s’han pintat de groc més d’una setantena de cases .

Forcadell també ha criticat l’immobilisme del president Rajoy i que no escolti el poble de Catalunya. La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha criticat que les institucions espanyoles neguin el dret a votar dels catalans.

Comentant la iniciativa d’avuí diumenge al Poblenou del Delta, Muriel Casals ha comentat que, aquest poblet duia el nom de Villafranco del Delta.

Avui día es diu nou, I com nosaltres volem fer un país nou, més solidari, més alegre, feliç i just, i un poble que es diu nou ens ha semblat adient per fer campanya cap a un país nou.

També Lluís Llach ha valorat el protagonisme del poble en aquest procés. la ciutadania d’adoptar un paper “protagonista” en el procés. . també s’ha pintat de groc un mural en una de les façanes de la plaça de la Font del Poblenou on es pot llegir “Vull un país amb una cultura viva”.

Amb un grup de voluntaris s’ha enregistrat un espot publicitari per la campanya.

Ara és l’Hora . estat dirigit per Lluís Cabeza.

L’home que entén els catalans.

Posted on 14 septiembre, 2016 por joan safont

Responder

Cotarelo és un nacionalista espanyol amb principis incompresos pels qui consideren nacionalistes a l’altres … Als bascos, als catalans i que la seva miopia política els porta poc més d’un mil·límetre del seu nas. Hereus del franquisme imposen a tots el que volen escollir com i on viure la llei del imperio. Incapaços d’entendre el concepte nacionalista.

Escoltar a Ramon Cotarelo és encara millor que llegir-lo perquè dibuixa amb la mirada i accentua amb el somriure cada frase. És un gran comunicador amb el qual mantinc un contacte ciber-epistolar i que aquesta setmana he pogut saludar personalment i fer-ne el retrat.

Ramon Cotarelo allibera les seves conviccions i transmet contundentment pensaments.

Segueixo atentament la seva obra i els seus escrits com a referent. L’estudi de l’aferrissament per tot el que és nostre i per què sempre m’he sentit considerat tractat pels qui ens han manat d’ençà que tinc ús de raó com un poble que forma part d’una conquista i sobre el que matenen “el dret a cuixa”. Pertanyo a una generació postguerra amb un pare que se sentia orgullós d’en els seus temps de servei tenir com a feina netejar les sabates a Manuel Azaña a la Torre Salvans a Matadepera prop de Terrassa l‘ any 1936.

Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943) és un politòleg espanyol, catedràtic emèrit de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Nacional d’Educació a Distància, de la qual va ser vicerector entre 1984 i 1988, publicista, escriptor i traductor. El seu currículum acadèmic, així com una relació dels seus articles en revistes acadèmiques, ponències en congressos, pròlegs es troba a la seva pàgina web de l’ UNED .

Al llarg de la seva vida acadèmica ha seguit diverses línies d’investigació preferents a les quals ha fet diferents aportacions.
La seva obra Els partits polítics (Madrid: Sistema, diversos anys) va ser llibre de text a les Facultats de Ciències Política. En aquest terreny de textos i manuals, també va aportar una Teoria de l’Estat i Sistemes polítics (escrit amb Andrés de Blas, Madrid: UNED, 196) i unaIntroducció a la Ciència Política (coeditat amb Juan Luis Paniagua Soto, Madrid: UNED, 1987 ).
També s’ha orientat al cultiu de la teoria i la pràctica de l’impacte de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el procés polític, singularment internet i la seva importància en el sorgiment d’un camp nou d’acció política definit com Ciberpolítica.Són nombroses les seves publicacions en aquest camp i no només publicacions.
Cotarelo és també un ciberactivista, autor d’un bloc,Palinuro , molt conegut, amb una mitjana de 3.000 visites úniques diàries. Igualment compta amb una forta presència a les xarxes socials, amb més de 20.000 seguidors a Twitter .

Palinuro és la renovació constant del llenguatge calidoscòpic on la realitat del poble i qui els mana s’emmiralla. Els meus matins els comparteixo amb la lectura dels seus articles tot redibuixant fesomies i gestos d’uns mims interpretats pels titelles del govern.

Tenim pendent una xerrada amb aquest personatge carismàtic i d’un llarg i atapeït contingut polític que és desencadenant i revulsiu per les institucions que no tenen ni han tingut mai cap interès que no sigui crematístic pel nostre país.