MODERNISME I GUERRA CIVIL, HISTÒRIES CREUADES.

Diumenge 8 octubre 2017.

_34A9369

Avui hem desconnectat de l’enrarit ambient creat a Barcelona i quasi cercant l’exili d’un poble bonic, senzill i un xic aristocràtic.

 

La Garriga,on en un marc perfecte per gaudir d’aquesta recordança històrica i interpretada pel mateix poble que es reafirma en el seu tarannà tranquil i acollidor.

Una pianola animava el matí i els vestits de l’època acolorien la jornada en un ambient quasi familiar.
Llegir el diari, fer un cafè i prendre el sol acompanyat per l’escalf de la serenor que impregnen el sentit festiu d’un poble que sap estimar que no vol saber de repressions tòxiques.

Un breu recorregut pels edificis modernistes i un tast dels productes de proximitat han emmarcat un espai on les mirades eren protagonistes.

_34A9177

Un mag genial En Fèlix Brunet ha aconseguit arrancar-nos un somriure i situar-nos entre la realitat i la ficció. Ha tret el nen que tots portem dins.

 

Un trosset més avall les paradetes de vins, embotits i llepolies també l’alimentaven._34A9317

_34A9360

Quan tornàvem descobreixo una placa a terra amb una data i el símbol d’una bomba. De bell nou el fantasma del franquisme ressuscita per recordar que just aquí La nit del dia 28 de gener, la Garriga rebia la primera onada de bombes, procedents de 10 avions Savoia-Marchetti italians. Encara en commoció, l’endemà al matí un altre bombardeig castigava la indefensa població. Les bombes incidiren especialment a l’encreuament de la carretera general de Barcelona a Vic amb la carretera que va a l’Ametlla del Vallès i a l’estació de tren, que quedà completament derruïda.

Almenys una bomba caigué en ple centre de la població, a l’encreuament dels carrers Figueral i Banys i causà greus danys. Diverses cases quedaren enrunades. El balanç tràgic fou un total de 13 persones mortes, 7 d’elles menors d’edat (inclosos dos germans de 6 i 2 anys). De les 13 víctimes, 8 eren garriguencs i 5 eren persones de pas o refugiades.
El dia 1 de febrer, els soldats de Franco entraven a la Garriga.

NO era la meva intenció trencar l’encant de la jornada, però sovint oblidem i malauradament la història es repeteix

Com a observador de la vida i com narrador en imatges intento ordenar les lleixes del rebost de la memòria..

4 pensamientos en “MODERNISME I GUERRA CIVIL, HISTÒRIES CREUADES.

  1. Felicitats i gràcies per les fotos, fan honor al títol del blog, sempre he concebut la fotografia d’aquesta manera, un necessari rebost per la memoria, personal i col·lectiva.
    Com a ‘protagonista’ d’un parell de les fotos m’agradaria saber si hi ha possibilitat de veure més d’aquest reportatge, és espléndid.

    Me gusta

  2. Felicitats i gràcies per les fotos, fan honor al títol del blog, sempre he concebut la fotografia d’aquesta manera, un necessari rebost per la memoria, personal i col·lectiva.
    Com a ‘protagonista’ d’un parell de les fotos m’agradaria saber si hi ha possibilitat de veure més d’aquest reportatge, és espléndid.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s