Sortir al carrer en aquests moments és rebre un bany d’emocions. El poble exterioritza les pors i angúnies amb abraçades i petons.
Els més vells confessen que han retrobat una ferida que creien cicatritzada i coincideixen en afirmar la plena confiança en Els Mossos que creuen que és l’única força que els protegeix.
Comentava un avi que mai havia mirat tan enrere com aquest referèndum i que sempre que el neguit li esqueixava el cor, trobava una mossa o un mosso que li retornava la serenor.
Aquesta és la imatge que jo no volia fotografiar per no comprometre’ls, però que era realment la clau!
Conjugar el verb Desamoïnar, és necessari i de prescripció mèdica per guarir la malaltia de la por i la inquietud.
A aquesta gent tan nostra s’han afegit Bombers, Adfs, Mestres, Sanitaris i l’exercit d’avis que dediquen la seva saviesa i temps a fer la resistència encarrilada a què el poble es comuniqui.
El whatsapp no té edat i és la multicopista del segle.
El rebost de la memòria 