A cinc dies per decidir.
No som cecs! Escoltar i veure el que costa de digerir del moment real de Catalunya comporta empassar saliva i mossegar-se la llengua per no respondre a les provocacions. L’estat de la por amb clares intencions dictatorials. L’opció que tenen els ciutadans per decidir sobre el seu futur es força feixuga i complicada. Un laberint d’ombres massa allargades d’actuacions policials més properes al passat franquista que són la màquina de projectar fum sobre les seves febleses.

La gent jove no ha sofert ni vist situacions semblants més que en pel·lícules, els de la meva generació vàrem córrer davant la policia i alguns vàrem ser detinguts per manifestar-nos i repartir el que anomenaven «pamflets».
Aquest relat és encara massa proper i creiem que no ès podria reeditar, però malauradament la ineficàcia del govern central que només entén i escolta el seu propi discurs que acaba per creure’l ell mateix.

D’aquest missatge la resposta de La España profunda amb el crít de «A por ellos«. A Catalunya som plurilingües, cosa que no poden dir ells i sempre ha estat terra d’acollida mentre que el govern presidit pel PP si el caracteritza quelcom
és la manca de solidaritat i acollida. Només podem veure el nombre de refugiats acollits envers els quals li pertoquen. La seva actuació de rebre’l’s amb pilotes de goma quan volen arribar a terra és la música de fons del seu discurs.
Davant el dubte dels qui ens pregunten que podrem fer, només tenim una eina, la informació. 

Avui dia el poble té a l’abast una eina extraordinària per captar imatges i sons que dibuixin el moment. Fer-ne un bon ús pot servir per preparar un altre procés de Nuremberg.