Quan l’alcalde fa pinya.
La vida municipal precisa proximitat, escalf, confiança. Sovint les nostres conviccions estatals no coincideixen amb les municipals, la lectura que fem de «les persones» neix de la resposta a «les persones» per damunt de directrius a distància emanades des d’un punt quasi remot. La nostra ciutat des del primer ajuntament democràtic ha esdevingut un exemple de convivència i els qui han pujat al balcó de l’ajuntament també s’han barrejat amb el poble ras i no només per sortir a la foto. Mataró des de fa un grapat d’anys afegeix al seu perfil una actitud castellera que es defineix amb l’acció solidària que es cristal·litza amb la imatge de fer pinya. M’agrada sentir la presència del cap de la nostra ciutat en un llenguatge col·loquial, proper i crec que sempre l’em tingut, en uns casos més que en d’altres per les tibantors sorgides des dels partits als qui pertanyen. Ara és un moment difícil pels uns i pels altres i les desqualificacions personals no porten enlloc i resten força al conjunt.
Prendre decisions en aquest punt té efectes bumerang i potser el respecte mutu no pot deixar-se de banda. Jo només li demano al meu alcalde que respecti la veu del poble, el mateix que li fa costat en altres moments. El castell precisa precisió en l’execució, bases, puntals i equilibri i la força d’una pinya que aglutini esforços per aixecar -sé fins al punt més alt. Fer pinya , és saber prémer i no afluixar, però també és no donar esbandides que puguin trontollar el conjunt. En un castell el protagonista no és l’enxaneta, és la colla i no hi ha estrelles ni responsables si tot va en orris. David , ens agradaria que fessis pinya, ja saps que a Mataró els castells són blaus, però si mires la pinya és atapeïda de verds, grocs, rosat, morats i de voluntaris sense més color que el del seu cor.
PSC -PSOE és un color mutant, camaleònic i té un ventall de seguidors encantats i d’altres desencantats.

David tu sols parlar dels teus orígens, del teu pare, jo també i ara més que mai el recordo perquè ell va patir per culpa dels mateixos que ara no ens deixen expressar. De les seves experiències els meus records i intencions que demanen un canvi.
Sempre he pensat que ets un home sensible, senzill i que t’esforces a ser proper. Jo sóc mataroní d’adopció com tu i català d’origen i sentiments, per això et demano.
David jo també vull votar!