Néixer no ho decidim ni on fer-ho, no escollim la família ni els orígens.. Escriure la traça del temps que m‘ ha tocat viure te una narrativa emmarcada per prohibicions i normatives envers els principis més fonamentals. La postguerra i el que va venir després no ha canviat la fesomia dels meus records escadussers en llibertat i amb una manca d’afecte total pel sentiment envers tot el que fa a Catalunya.

Disfressats de paternalisme em estat manats per sentinel·les de l’ordre amb cartutxeres carregades per l’odi i la rancúnia. Han canviat les figures però no el seu gest que ni el ” Botox” pot alleugerir de la seva maliciosa mirada. Dirigents orfes de qualitat ofegats per la seva incultura, incapaços de gesticular quatre mots sense errar-ne tres i afectats pel síndrome de la incultura i el patriotisme mal entès que els fa veure el nacionalisme com una malaltia. Complisses del seu comportament barroer i fatxenda, sovint amagats sota l’estol clerical que no vol perdre la capa daurada, vivim en un estat de dret més fals que un puntal clavat en les ones. Hereus d’un passat no volem aturar el futur i ens conjurem per donar als nostres fills i néts un pervenir millor. 

Cal formar part d’un circ on el pallasso és sempre el mateix i les rialles
estudiades són radiografies infal·libles d’un ictus cerebral?. Cal riure les gràcies quasi obscenes dels qui roben descaradament emmirallats en el seu ego?. Cal demanar permís per respirar als qui fan irrespirable el nostre entorn?. Vergonya és l’escut d’un país que no ens entén i que no vol fer-ho. Davant l’ofec els ofereixo el menyspreu i un projecte amb pas decidit sense mirar enrere.

Polítics de proximitat desfigurats per la seva pertinença a un grup estatal es veuen ridiculitzats i febles davant el veïnatge incrèdul. a poc a poc es redibuixa el paisatge i tot és com era . Sota sigles herència dels records funestos es recol·loquen falangistes, opus deistes i negocien influències vaticanes. Colpistes frustrats, catequistes casposos polítics recol·locats en encaixos forçats per l’odi.
No vull pels meus fills ni pels nets un jeroglífic etern de mentides i vull creure en les persones.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.