Capbaix i amb un entusiasme exhaurit per a fer fotografies camino i entomo sentiments ferits, massa humiliats per a no expressar-ho amb paraules que no em són familiars. La natura com a mirall i referent d’una lluita constant i ferotge per sobreviure. Sovint parlem d’arrels quan ens identifiquem amb els nostres orígens, sovint ens sentim despullats en moments d’incertesa, com veiem en els arbres nus afrontant l’hivern i esgarrapant fort la terra que els alimenta. Al cor del Montseny, al Matarranya, al Massís Del Port, al Maresme, al Bages o a La Selva si mirem, descobrirem la traça d’una força resistent que dibuixa la resiliència psicològica que és la capacitat que té una persona per a resistir i superar agressions continuades. Aquesta actitud és directament relacionada amb l’autoestima. I en aquests moments és en perill i ens calen abraçades tan fortes com les de les arrels d’ aquests arbres.