Carme Forcadell en el punt de mira del Govern Central i en el cor dels catalans!
Un encàrrec de responsabilitat i un risc previsible ha portat a aquesta dona ferma i tenaç a ser l’epicentre d’una sotragada que sacseja el nostre país i els qui hi viuen.

 Ahir el poble li va mostrar el seu afecte i adhesió en un senzill acte davant el Parlament.

Pel fotògraf testimoni de l’història del país, estar en primera línia li dóna sentit i intenta fixar en el record el gest no tant del poble com dels qui treballen per canviar-li la fesomia.

Escriure la traça del temps que m‘ ha tocat viure te una narrativa emmarcada per prohibicions i normatives envers els principis més fonamentals. La postguerra i el que va venir després no ha canviat la fesomia dels meus records escadussers en llibertat i amb una manca d’afecte total pel sentiment envers tot el que fa a Catalunya.

Disfressats de paternalisme em estat manats per sentinel·les  de l’ordre amb cartutxeres carregades per l’odi i la rancúnia. Han canviat les figures però no el seu gest que ni el ” Botox” pot alleugerir de la seva maliciosa mirada. Dirigents orfes de qualitat ofegats per la seva incultura, incapaços de gesticular quatre mots sense errar-ne tres i afectats pel síndrome de la incultura i el patriotisme mal entès que els fa veure el nacionalisme com una malaltia.

Complisses del seu comportament barroer i fatxenda, sovint amagats sota l’estol clerical que no vol perdre la capa daurada, vivim en un estat de dret més fals que un puntal clavat en les ones. Hereus d’un passat no volem aturar el futur i ens conjurem per donar als nostres fills i néts un pervenir millor.