Viatjar sense rellotge .

mont
Quan el temps no importa i només la llum solar marca el bateg diari, l’observador perd nocions i mesures que ens ajuden a organitzar la nostra percepció global.
Al bell mig de l’Himàlaia sota els cims gegantins el temps sembla deturat i escriure un diari sense descriure horaris és possible.
Quan el calendari pren el paper del rellotge i els dies el paper de les hores el valor de cada instant es dilata i ens permet somniar sense despertar i embogir de sentiments i contrastos.
Sota la pluja monsònica el foraster coneix grups ètnics marcats pels orígens, alçada i ofici intentant esbrinar les traces que diferencien caràcters i fesomies amb un comú denominador, la curiositat.
He tingut la sort de passar-hi molt de temps i sempre a peu… sense presses.. En creuar -nos en un camí solien preguntar però… ¿ quina hora és?. Com si fòs important tenir rellotge.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s